Sánchez: Un discurs sense indici d’autocrítica

Vagi per davant la comprensió cap l’infaust que és governar en les actuals circumstàncies, però això no pot ser obstacle per afegir que el pitjor que ens pot passar és que els que ens governin combinin els greus errors amb l’autocomplaença.

I molt d’això hi va haver a les intervencions de dissabte i diumenge del president de govern, on les rectificacions, que n’hi va haver i abundants, van entrar per la porta del darrere: van ser presentades com a grans aportacions. El discurs preparat pels seus assessors va girar al voltant de tres arguments: “els passa a tots”, “tot ho hem fet bé”, “ho farem encara millor”.

La narrativa que Espanya ha seguit totes les recomanacions internacionals no és certa. Des del principi no va fer cas de la recomanació del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties d’impedir tota concentració de masses formulada el 3 de març, en encoratjar i participar oficialment a la manifestació feminista del 8 de març a Madrid. Encara està per estudiar la possible relació entre el que ha passat després en aquesta comunitat i aquell fet que clarament va generar múltiples contagis en concentrar 150.000 persones.

També va afirmar que s’havia seguit l’estratègia marcada per l’OMS. Tampoc és cert. L’Organització Mundial de la Salut ha insistit que el confinament no era suficient i que es necessitaven proves massives de contagi, fins i tot en una de les advertències es va produir la referència específica a Espanya. Tot i això, el doctor Simón va reiterar que els tests quedaven limitats als casos de contagi ingressats als hospitals. Per què es va perdre tant de temps fins a assumir que han de ser d’ús massiu? és una explicació pendent.

Sánchez va presumir de múltiples proves, va parlar de 15.000 al dia i de 300.000 realitzades. La realitat és que fins fa pocs dies, abans de la roda de premsa del dia 22, el nombre de proves realitzades era un secret, i Espanya no facilitava aquesta informació. Només l’evidència del greu error comès, que està passant una terrible factura en el cas de les residències de gent gran, els va obligar a rectificar.

Perquè, i aquesta és una altra en la qual Pablo Iglesias té una greu responsabilitat, cal apuntar en l’haver dels grans errors, l’elevada letalitat en les residències de gent gran. Aquest fet lamentable està relacionat amb tres fets, el corol·lari convergeix en Iglesias: l’apuntat de la manca de proves de contagi, la manca de material de protecció, i l’absència d’un pla de contingència per a les residències assistides de tot Espanya.

Des del dia 14 que va entrar en vigor el decret llei de l’estat d’alarma, les competències autonòmiques segueixen en vigor, però exercides sota l’autoritat central. Els centres de la tercera edat formen part de les atribucions del vicepresident per a Assumptes Socials, Pablo Iglesias. El seu grup va llançar en els primers dies, i a través del Ministeri d’Igualtat, un Pla de Contingència del coronavirus per a les dones afectades per la violència de gènere, però segueix sent incapaç fins a la data de fer alguna cosa molt més necessària i que era urgent: el pla per evitar el que ha passat en les residències assistides, l’únic tipus de centre, on a la fi, i en alguns llocs d’Espanya, ha hagut d’acudir l’exèrcit a socórrer per decisió pròpia.

I aquesta qüestió està relacionada amb la manca d’informació completa. Fins aquest divendres els números de casos no es van proporcionar desglossats per edats, el que de fer-se abans hagués exhibit a la llum pública que la mortalitat s’acarnissa amb les persones majors de 60 anys.

La lentitud des del primer moment, que encara continua per organitzar la capacitat industrial pròpia per proveir els materials sanitaris que tant fan falten, organitzant una veritable economia de guerra, l’habilitació d’hospitals a una escala molt més gran per prevenir la saturació dels existents, que el mateix Sánchez anuncia, són errors que han de ser explicats pel president del govern, i que en qualsevol cas el Congrés ha de tractar.

Això durarà, tots els experts ho saben, i la sortida és un escenari borrós. D’aquí que siguin necessàries mesures urgents de futur i altres a curt termini. La construcció d’una major capacitat hospitalària per semicrítics i les UCI, és una evidència no abordada. S’han d’adoptar mesures sobre com abordar la fi del confinament i l’organització necessària per evitar un repunt, sobre les vacances d’estiu, sobre l’abordatge de l’educació en tots els seus cicles, perquè, en el millor dels casos, després del descens a partir de maig i durant l’estiu, hi haurà previsiblement una nova onada a la tardor. És més, el govern ha d’informar de com pensa fer front a una possible coincidència el pròxim hivern entre la grip comú, estacional, i el coronavirus, revitalitzat per les baixes temperatures.

Sánchez tampoc va parlar d’una cosa vital: la necessitat i urgència de disposar de tractaments amb retrovirals, que s’apliquen a altres virus per atenuar l’impacte, i la seva estratègia lligada a la detecció primerenca. Disposar d’una política pública ben definida en aquest àmbit és vital per reduir la letalitat i el sofriment.

Ah!, i una necessitat gens menor: la substitució del coordinador de l’emergència Fernando Simón. Necessitem un especialista que realment tingui capacitat de liderar, la previsió i el nou impuls necessari. I aquesta necessitat no es resol per la porta de darrere nomenant ara un comitè científic per pal·liar els greus errors de missió i gestió.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS