No n’hi ha prou amb mantenir-nos tancats a casa

El problema central d’Espanya, almenys fins al 12 de març, radicava en no haver aconseguit reduir el número R de contagis, la probabilitat que un contagiat transmeti el virus a altres persones. Aquest valor fluctua cada dia i amb el temps.

En el cas d’Espanya entre 1,9 i 5,6, amb el valor més probable de 3, era l’únic cas, juntament amb els Estats Units, que tampoc aconseguia la reducció. Itàlia ja està per sota de 2, però és clar, la xifra segueix disparant-se amb aquests números. Corea del Sud, amb l’ús massiu de tests, està en 1, i havia començat el control, i la Xina en 0,5, amb la qual cosa la malaltia s’està retirant. La xifra espanyola no ha variat des de finals de febrer. El que han fet no ha servit de res i explica la situació en què ens trobem.

El 7 de març, el diari El País assenyalava a tota pàgina: La magnitud de l’epidèmia segueix oculta. Experts asseguren que amb més exàmens clínics el nombre de positius creixeria. Per tant, des de principis de març hi havia una consciència clara que la majoria de casos eren desconeguts per manca d’una intervenció proactiva. El dia abans, el mateix diari ja informava a tota pàgina que les primeres morts a Espanya destapen que existeixen casos ocults; cap dels 3 morts havia estat diagnosticat de coronavirus, el que indica que el patogen porta almenys 4 setmanes circulant sense ser detectat. Això ens situaria a principis de febrer, la qual cosa deixa molt mal parada la política desenvolupada i les compareixences informatives del coordinador de la campanya.

La importància negativa d’aquest desconeixement ho testifiquen els focus que exploten tot d’una, com el cas del súper contagi en un funeral de Vitòria celebrat a finals de febrer, i l’impacte del qual es va conèixer el 7 de març, amb 60 dels assistents infectats, o els focus més tràgics en residència assistides, o la sobtada explosió d’Igualada que afecta una zona de 70.000 habitants.

Que ningú s’enganyi. El confinament no es limitarà a 15 dies, durarà més, fins i tot algunes veus il·lustrades com la de l’exministre de Justícia Tomás de la Cuadra-Salcedo l’allarguen fins als 3 mesos.

Cal dir amb claredat que, si bé el confinament és necessari i s’hauria d’haver produït abans tancant Madrid, La Rioja i el País Basc, i no haver-ho fet és una irresponsabilitat de greus conseqüències, també cal afirmar que només amb el confinament no n’hi ha prou. Primer, perquè no es pot allargar indefinidament. Segon, perquè el seu dany econòmic és brutal i les seves conseqüències poden ser més grans que les de la passada crisi. I tercer i definitiu perquè, com afirma l’Organització Mundial de la Salut, per sí sol no és suficient. L’advertència i la seva reiteració cap a Espanya és clara i notòria.

És necessària una intervenció activa per detectar els focus amb portadors asimptomàtics, i això només és possible utilitzant allò que Espanya ha fet en de manera molt escassa: les proves de coronavirus, un dels fonaments de l’èxit de Corea, Taiwan i Japó. Això i totes les mesures actives que contribueixin a la detecció immediata i dificultin la cadena de contagi.

En aquest sentit, cal insistir en la mesura primària, però amb capacitat massiva d’ús, l’aplicació dels termòmetres làser, I una altra mancança espanyola, la neteja i desinfecció massiva dels espais públics de major ús que no pot limitar-se a l’ocupació d’uns pocs soldats. El resultat serveix per a les televisions, però resulta insuficient per abordar la malaltia. En definitiva, ens cal una detecció anticipada dels focus i la ruptura de les cadenes de transmissió.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS