No és un fet irrellevant que passat el diumenge 8 de març s’hagi disparat el nombre de casos d’afectats per coronavirus. Les manifestacions, malgrat ser a l’aire lliure, no únicament comportaven la proximitat física de moltes persones de procedències diferents, sinó que a més es produïen concentracions en espais tancats com bars, restaurants i locals d’organitzacions que participaven en la manifestació.
No té cap mena de lògica suspendre la presència de públic a les concentracions esportives a l’aire lliure, com els grans camps de futbol, i alhora haver mantingut les manifestacions. No té cap sentit suspendre les Falles valencianes i considerar que el dia 8 no era un factor de risc.
Les dades posen de manifest l’error greu que el govern ha comès en aquest cas per raons purament ideològiques i polítiques. El dia abans de la manifestació hi havia a Espanya 441 casos detectats, el dilluns ja s’havien més que doblat arribant als 999 i el dimarts quadruplicat assolint els 1622 amb 35 morts.
Quin fet diferencial hi va haver entre el dia 7 i el 9 i el 10? Objectivament les concentracions de desenes de milers de persones, especialment a Madrid, amb motiu de les manifestacions feministes. De fet, com informa el digital Vozpópuli, alguns sectors del feminisme ja van plantejar la conveniència que el govern suspengués la manifestació, però el propi director del Centre de Coordinació d’alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat i portaveu oficial, Fernando Simón, va indicar el mateix dissabte dia 7 que “no hi ha una allau de casos”, que “cadascú ha d’expressar les seves idees com consideri” i que “si consideren que han de ser a la manifestació, que hi siguin”.
Després d’aquestes declaracions, ja hem vist que la xifra d’afectats es va quadruplicar en 48 hores. No hi havia una allau de casos, però hi varen ser.
