El greu impacte de la manifestació del 8-M en la propagació del coronavirus a Madrid

El Govern espanyol ha comès un greu error en la seva estratègia contra el coronavirus, i a això dedicarem l’atenció del Converses, per contribuir a un altre enfocament que ens ajudi a transitar millor pel greu problema en què ens trobem.

Però si els errors d’enfocament són lògicament censurables, encara ho són més aquells que han facilitat la propagació de la pandèmia per motius d’ideologia política. És el cas de les manifestacions feministes del passat dia 8. Converses ja ha publicat les dades que mostren com els casos es van disparar a Madrid, sobretot, dilluns i dimarts següents.

En realitat ara ja es coneix que l’impacte va començar a produir-se a partir de la mateixa tarda nit de diumenge. La responsabilitat d’aquest fet recau òbviament en el Ministeri de Sanitat, però d’una manera especial sobre Fernando Simón, coordinador del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències del Ministeri de Sanitat, que de manera explícita va donar suport a la manifestació en roda de premsa.

Ara, a més, es coneixen altres fets que avalen el qualificatiu de pèssima referent a la decisió de no prohibir aquelles manifestacions, però sí fer-ho amb altres actes, com ara la Marató de Barcelona. Un d’aquests fets és l’informe del Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties (EDC) on s’indicava als Estats membres que en les circumstàncies que existien, no el 8 de març, sinó el 3, que va ser quan va formular l’advertència, els governs havien de promoure en la població mesures de distanciament social, assenyalant específicament evitar “actes multitudinaris“. Per tant, els responsables de sanitat coneixien el criteri que, per si sol, ja hauria d’haver portat a la suspensió de la gran concentració de dones, per evitar exposar-les a un risc innecessari.

No va ser així, perquè tant Sánchez com Iglesias veien en la manifestació la gran oportunitat de ser reconeguts en el seu feminisme militant. Per això havien aprovat a corre-cuita, i amb enfrontaments mutus inclosos, un mal avantprojecte de llei sobre llibertat sexual. Ara sabem, a més, que una de les protagonistes de la llei i de la manifestació, la ministra Irene Montero, està infectada pel coronavirus i per tant es va convertir en un agent transmissor durant la manifestació.

Quantes persones més que estaven afectades pel coronavirus van acudir a l’esdeveniment que va reunir 150.000 assistents? No ho sabem, però per les referències generals és possible inferir com una estimació mínima l’ordre de 30 persones, que durant el seu desenvolupament, i abans i després en llocs de trobada, bars i transports públics plens de gent, el transmetessin. D’acord amb les xifres estàndard això podia significar entre 90 i 120 infectats, que podrien ser moltes més, perquè almenys per a Espanya, encara no resulta evident la capacitat de contagi. Tot això en una sola seqüència que, al seu torn, podrien multiplicar per 3 o 4 en el millor dels casos en els dies successius. No tots ells serien transmissors, però l’impacte era innegable, com ho demostren les dades posteriors.

També hi ha en tot això una responsabilitat de la Comunitat de Madrid i de l’Ajuntament, per no haver intervingut per por escènica prohibint la concentració. Tenim uns polítics que entre salut pública i risc polític trien evitar el segon, i això és molt perillós. Més concretament dues persones, Irene Montero i Fernando Simón, tenen una gran responsabilitat en tot el que ha passat, política sobretot, però també tècnica i humana, i hauria de ser-los exigida.

Quantes persones que estaven afectades pel coronavirus van acudir a l'esdeveniment que va reunir 150.000 assistents? Click To Tweet
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú