Les baixes per malaltia s’han disparat i tothom hi busca culpables: el frau, la salut mental, la fragilitat dels joves. Però, quan es mira on han crescut, apareix un patró que el debat ha passat per alt: com pitjor pagada és una feina —i menys dona per viure—, més han augmentat les baixes.
Cada dia laborable de 2025, més d’un milió i mig de persones amb feina no van anar a treballar perquè estaven de baixa mèdica. No són aturats: tenen contracte i cotitzen. En un any, prop de 8 milions de baixes i 341 milions de jornades perdudes, amb un cost que va vorejar els 59.000 milions d’euros. Les baixes s’han multiplicat en els darrers anys, i tothom té la seva explicació.
L’envelliment de les plantilles. L’auge de la salut mental. Les llistes d’espera que allarguen les recuperacions. Fins i tot el frau, que els mateixos metges i la Seguretat Social consideren anecdòtic. Cap d’aquestes explicacions és falsa. Però totes comparteixen un punt cec: quin és el principal motiu?
Quan s’aprofundeix en l’anàlisi, el patró és sorprenentment contundent: com pitjor pagada és una feina, més han augmentat les baixes. Entre 2015 i 2025, als sectors amb els sous més baixos —hostaleria, comerç, neteja, construcció—, aquestes han crescut més del doble que als més ben pagats.
L’exemple ho resumeix: fa deu anys, un cambrer i un empleat de banca tenien gairebé la mateixa probabilitat d’agafar la baixa; avui, la de l’hostaleria és un 60% superior a la de les finances. La bretxa de salut entre les feines ben pagades i les mal pagades pràcticament no existia fa una dècada. Ara sí.
I no, no és simplement que aquests sectors siguin més joves. La construcció està mal pagada i és el sector més envellit, i les seves baixes s’han disparat; el sector tecnològic és el segon amb una major proporció de joves, però està ben pagat i les incapacitats temporals han augmentat més moderadament. Si el fet de ser jove fos el factor rellevant a l’hora de preveure una baixa, la lògica hauria de ser l’oposada. Per tant, el que comparteixen els sectors amb més baixes no és la joventut: és el sou.
Una altra possible esmena a aquesta hipòtesi és que els sectors més mal pagats tenen una major proporció de treballadors amb contractes a temps parcial, però, una vegada controlat aquest factor, la conclusió no canvia.
Un dels principals elements dels quals es parla en aquest marc és la salut mental, i amb tota la raó: les baixes psicològiques s’han disparat, sobretot entre els menors de 35 anys. La crisi és real i seriosa, i precisament per això val la pena preguntar-se d’on ve. I apunta, una vegada i una altra, a les condicions materials: les feines mal pagades són també les més precàries, les de torns impossibles i menys control, les que la recerca associa des de fa dècades amb l’ansietat i la depressió.
I aquest sou baix, a més, compra cada cop menys. En l’última dècada, el salari mitjà ha pujat al voltant d’un 30%, però els lloguers un 82% i el preu de comprar un pis un 65%, molt per sobre del cost de vida general.
El desajust no es reparteix de manera neutra: pesa més com més baix és el sou de partida, i sobre uns joves que veuen com la feina ja no els dona ni per emancipar-se. Viure s’ha encarit més de pressa que els sous, i aquesta tisorada —guanyar poc i que tot costi més— és una pressió tan material, i tan capaç de fer emmalaltir, com el torn de nit o el contracte que es renova cada tres mesos.
Que el patiment s’hagi concentrat en els joves no és casual: són ells els qui han heretat els contractes més fràgils, els sous més baixos i la vida més cara.
Tot això canvia la manera d’encarar el problema. Les baixes no són una epidèmia de mandra ni una estafa col·lectiva: són un termòmetre de l’estat real del mercat de treball. La pregunta rellevant, doncs, no és com reduïm les baixes, sinó per què cada cop emmalalteix més qui pitjor cobra.
——————————————————————
Les dades: uns 1,55 milions de baixes al dia i 341 milions de jornades perdudes el 2025 (Seguretat Social); cost pròxim als 59.000 milions d’euros (Informe Adecco). Entre 2015 i 2025, la taxa de baixes ha crescut unes 2,4 vegades més als sectors mal pagats que als ben pagats (l’hostaleria, del 2,73% al 5,74%; les finances, del 2,41% al 3,42%); la correlació entre salari sectorial i creixement de les baixes és de −0,89 sobre les 19 seccions de la CNAE, i es manté en controlar l’edat. En la darrera dècada, el salari mitjà ha crescut un 30%, però els lloguers un 82% i el preu de l’habitatge un 65%, davant d’un IPC del 23% (INE). Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE (ETCL, EAES, EPA, IPV), l’AIReF i l’Informe Adecco 2025.
Uns 1,55 milions de baixes al dia i 341 milions de jornades perdudes el 2025 (Seguretat Social); cost pròxim als 59.000 milions d'euros (Informe Adecco). #baixeslaborals Share on X
