Pluja de diners per a l’Ajuntament de Barcelona, però de què ens serveixen?

L’ajuntament de Barcelona rebrà quasi 75 milions d’euros dels fons europeus Next Generation, ara la forma com se’ls gastarà Colau multiplica els problemes més que resoldre’ls. Quasi 26 milions es dedicaran als eixos sense tràfic que afecten 5 carrers de l’Eixample, 1,5 milions es dedicaran a controls de les Zones de Baixes Emissions, 9,2 milions a nous carrils bici, malgrat la baixa ocupació de molts d’ells i el fet terrible que a més carrils bici més invasió de bicicletes i patinets de l’espai reservat als vianants i 6,2 milions es dedicaran a reduir la circulació de la Meridiana. A això la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, li diu fer una “ciutat més verda i habitable”.

Barcelona viu un nivell de conflictivitat viària com mai, i el caràcter original d’aquest fet neix que el seu origen està en les polítiques que du a terme l’Ajuntament. És el cas de les noves illes que vol implantar a l’Eixample, la reducció radical de la mobilitat a la Via Laietana, el tancament a la circulació del Raval i Montjuïc, la ja apuntada reducció de carrils de la Meridiana i també el carrer Pi i Maragall que uneix el districte d’Horta-Guinardó amb Gràcia.

L’evolució ideològica a la qual Colau sotmet la mobilitat de la ciutat té conseqüències nefastes. És evident que cada vegada és més difícil l’accessibilitat amb cotxe alhora que no creix l’ús del transport públic i es multipliquen els accidents provocats per bicicletes i patinets. El 40% dels atropellaments provocats a Barcelona són originats per patinets. És una xifra salvatge que posa en relleu el desori en el qual viu la ciutat. Al mateix temps no es resolen els punts negres, aquells que concentren el nombre més gran d’accidents que haurien de ser una prioritat. El problema addicional és que només la meitat del tràfic que circula per l’Eixample, un 53%, està generat pel cotxe privat, mentre que la resta correspon en un 17% a cotxes i camions i un 30% a les motocicletes.

La gent utilitza el cotxe perquè el transport públic no és satisfactori en un 72% de les opinions segons l’enquesta que va fer en el seu moment el RACC. També per la fiabilitat i flexibilitat del cotxe en un 36%. En un 11% perquè ha de fer diversos desplaçaments durant el dia, i un 12% perquè necessita el cotxe abans o després de la feina.

La Barcelona verda de la qual parla la tinent d’alcalde, Sanz, és en realitat una ciutat més contaminada. De fet, des del mes de novembre del 2021, i considerant la referència de l’inici de la pandèmia, els nivells de contaminació de Barcelona ja han superat els corresponents a 2019. En altres termes, ni les mesures ni la reducció d’activitat provocada per la covid han fet que l’atmosfera de Barcelona millori. El fracàs és espectacular.

Al mateix temps que s’insisteix en mesures que complicaran més encara l’espai central de Barcelona, com és el tramvia per la Diagonal, ni tan sols es planteja una solució tan raonable per disminuir l’accés de l’entrada de vehicles a Barcelona com seria posar en funcionament el túnel ferroviari d’Horta. Una qüestió que Colau ni tan sols es planteja. Com tampoc es planteja l’altra greu contaminació de la ciutat que és la del soroll. Barcelona s’ha convertit en una capital on els vehicles a escapament lliure es multipliquen, on la regulació del soroll és deficient i a més no té cap policia de control. És un absolut desastre que fa que barris sencers, com la Barceloneta, hagin protestat massivament en diverses ocasions. Però aquest aspecte també roman inèdit.

Al mateix temps que ens ensenyen imatges virtuals de noves places i carrers verds, augmenta la degradació de zones importants de la ciutat. És el cas de la ronda de Sant Antoni que des de la reobertura del mercat roman tancada al trànsit, malgrat que ja no és necessari perquè ha desaparegut la instal·lació provisional que va acollir durant tants anys l’activitat d’aquest mercat. Aquesta plataforma és ara una font de degradació de tot l’eix i el seu entorn, com ho és la plaça dels Països Catalans i en la seva proximitat el parc de l’Espanya Industrial.

En la pràctica la reducció dels vials de Barcelona no estan funcionant en benefici del vianant, que hauria de ser el protagonista, i no dels molt protegits ideològicament des de l’Ajuntament, patinets i bicicletes que ocupen cada vegada més espai a la ciutat, malgrat l’existència de carrils reservats per a ells. De fet, l’augment d’aquests l’únic que ha aconseguit és multiplicar la presència d’aquells enginys per voreres i zones de vianants en les quals circulen imposant la seva llei.

Creus que Núñez Feijóo pot ser un bon substitut de Pablo Casado?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú