La Via Augusta era un dels millors carrers de Barcelona pel seu disseny: voreres àmplies, tres carrils de circulació per banda i banda en la major part del seu recorregut, un bon arbrat i un índex d’assolellament dels millors de Barcelona. Tant és així que quan Josep Pla escriu les seves terribles –i en bona part excessives- crítiques a l’Eixample, i al caràcter rectilini i irregular dels seus carrers, posa com a exemple d’allò que hauria d’haver estat Barcelona, precisament la Via Augusta.
Després, amb l’obertura del túnel del Tibidabo, es va convertir en un accés estratègic a la ciutat des del Vallès. Va fer possible que Barcelona en termes reals es prolongués més enllà de la barrera de Collserola i junt amb els ferrocarrils va potenciar tot el creixement urbanístic de Sant Cugat, Rubí i altres poblacions. Aquest fet va incrementar notablement el trànsit. I això va representar, sense dubte, un punt de pèrdua de qualitat alhora, però, que prestava un gran servei al bon funcionament de la ciutat.
Però ai l’as, Colau s’hi va fixar i va voler deixar la seva maldestra petjada en l’últim temps del seu mandat i, prescindint de les dades del trànsit d’aquesta via, va ordenar que es fessin dos esplèndids carrils bici a banda i banda que van tenir com a conseqüència la pèrdua també d’un carril per a la circulació de vehicles de 4 rodes. A partir d’aquest moment, recent, la Via Augusta s’ha convertit en un embús continu. I com a conseqüència són les motocicletes les que usen el carril bici i són molt més nombroses que els ciclistes. Com per aquest carrer principal de Barcelona hi passen línies d’autobusos i hi ha diverses parades, cada vegada que un d’aquests s’atura la circulació ha de passar pel coll d’ampolla d’un sol carril.
El resultat és que en tot l’ampli període de màxim trànsit, al matí i a última hora de la tarda, que afecta la part més sensible dels desplaçaments, l’anada i tornada del treball, aquella part que incideix més fortament en la productivitat, la Via Augusta està perfectament col·lapsada. De manera que, el que abans podia ser un recorregut inferior a 10 minuts, la distància que separa el carrer Balmes de l’entrada dels túnels, ara s’ha multiplicat per 60 o 70 minuts. De fet, en els trams centrals recórrer 300 metres en cotxe significa, cronometrats, invertir una mica més de mitja hora.
És una brutalitat i un desgavell que els barcelonins paguem com un nou impost, i també aquells que venen a treballar a la ciutat. En aquest sentit, és un factor més que dissuadeix, fa perdre punts, a la centralitat de Barcelona. I això, sumat a tots els altres inconvenients en els accessos, ho pagarem molt car.
Els costos que suportem són bàsicament de tres ordres
- Una despesa en combustible molt més elevada perquè significa tenir, qui faci tot el recorregut que és la majoria en hora punta, el motor funcionant durant 1 hora o més temps, quan abans es resolia amb 7 o 8 minuts.
- Temps. Aquest temps del qual alegrement disposa l’Ajuntament el paguem els ciutadans per haver de sortir més aviat de casa o per arribar tard al lloc de treball. I temps vol dir diners o descans.
- Una més gran contaminació. La Via Augusta s’ha convertit en un eix de gran impacte contaminant donat les hores i hores que els vehicles romanen col·lapsats. Perquè això significa multiplicar l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera. La Via Augusta s’ha convertit en un impost directe per als usuaris de la Via, per l’entorn perquè també col·lapse les vies mar i muntanya. I generalitzat perquè la contaminació és evident que no roman fixada només al carrer en qüestió.
El PSC, que estant en el govern no va fer res per impedir-ho, era conscient del problema perquè participava en l’àrea de mobilitat, però, ves, no anés a crear malestar en un soci tant irascible com Colau i els comuns. Per aquesta raó Collboni, un cop elegit alcalde, va fer l’intent, només un suau intent, de reconsiderar la situació donada la gravetat dels danys. Però és clar, la seva feblesa política el condemna a la impotència perquè és presoner de governar amb només 10 dels 41 regidors de l’Ajuntament de Barcelona i està agafat en una part molt dolorosa per la grapa dels comuns, que el castigaran políticament si s’atreveix a tocar algun element emblemàtic del seu “llegat”. I la Via Augusta és una d’aquestes herències.
Aquesta carrera s’ha convertit també en el símbol de què patirem amb la gestió de Collboni perquè serà aquella que vindrà marcada pel “voler i no poder“, perquè ni té força política ni pot eludir la llosa de Colau i els seus. Tenim els barcelonins una mala peça al teler.
És clar, que amb tot això hi té molt a veure el PP, que és un càstig per a Barcelona i Catalunya. Perquè el seu comportament polític dissortadament tendeix a fer sempre tot allò que no ens va bé com a barcelonins o com a catalans, perquè situa per sobre de tot determinades dèries cuinades des de l’”anti”.
Va ser el PP qui va donar l’alcaldia a Collboni, i això no es pot oblidar, com va ser Valls, el gran fracassat, qui li va regalar l’alcaldia a Colau. I això tampoc ho hem oblidat. Però el que amb Valls era un gest histriònic, en el PP sembla ser una constant entomològica. Va veure en Trias, que Santa Llúcia els hi guardi la vista, un perillós independentista. Ara, a Madrid, Núñez Feijóo ho deu estar lamentant penosament perquè si haguessin votat a Trias no només l’impost de la Via Augusta hauria desaparegut de Barcelona, sinó que el PP tindria un fil d’un valor incalculable per establir acords en un futur, si és que vol arribar algun dia a governar Espanya.
Via Augusta: El que abans podia ser un recorregut inferior a 10 minuts, ara s'ha multiplicat per 60 o 70 minuts Click To Tweet
Loading ...
