Colau

S’accelera la destrucció de Barcelona. On és la resposta?

Sense cap mena de consens, des d’una minoria que governa, però dotada del poder executiu que confereix l’alcaldia i ajudada per les cobdícies socialistes, Colau està canviant la ciutat d’una manera radical, que comporta la seva destrucció.

Tots els grans canvis a Barcelona, sobretot els dels jocs del 92, sempre s’han dut a terme per mitjà d’un suport majoritari a l’alcalde Maragall, ja que va treballar amb les forces de l’oposició i en gran part de la societat civil. De fet, l’èxit final s’explica per aquesta suma d’esforços i per l’acceptació prèvia que tot projecte compartit comporta.

Colau és l’antítesi. No l’interessa cap opinió que no sigui la pròpia i tira endavant malgrat que ni tan sols els silenciosos socialistes hi estiguin d’acord. El projecte va avançant pas a pas i quan arribin les noves eleccions el dany produït serà molt gran, però encara serà més gran en el futur perquè les seves conseqüències, com tot en urbanisme, són acumulatives.

Centrada en la seva dèria contra el cotxe, Colau posa en marxa les següents grans modificacions que alteraran la convivència i la base econòmica de la ciutat:

D’una banda, convertirà en eixos verds els carrers Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell, en els quals pràcticament ja no s’hi podrà circular. Hi haurà quatre places a les cruïlles de Consell de Cent amb Girona, Rocafort, Comte Borell i Enric Granados. I tot això estarà enllestit pel primer trimestre del 2023.

Aquesta desaparició de la circulació en aquests carrers evidentment sobrecarregarà els entorns, augmentarà la congestió i la contaminació, afectarà d’una manera decisiva el comerç del barri, generarà una desigualtat profunda entre els eixos verds i els que no ho són, danyarà la mobilitat de les persones amb dificultats per desplaçar-se i provocarà la gentrificació de les zones millorades.

És l’aperitiu d’allò que vol fer amb 17 carrers més de la superilla de l’Eixample, cosa que evidentment no es produirà perquè aquest primer impacte negatiu destruirà tota possibilitat d’ampliar-lo. De fet, com ja ha apuntat Converses altres vegades, només la prohibició de circular de tots els vehicles amb etiqueta groga, una tercera part del total, permetrien que la circulació s’alleugerís prou per poder liquidar tantes vies.

Però aquesta no és l’única restricció forta a la mobilitat que s’acumula a la guerra que ja ve duent a terme en diversos indrets de Barcelona. A aquests eixos cal afegir la reforma de la Via Laietana, que començarà entre març i abril d’enguany, amb una primera fase de plaça Urquinaona i Antoni Maura, que es realitzarà en 14 mesos. La transformació significa en la pràctica liquidar aquesta via, una de les poques que hi ha que connecten mar i muntanya a Barcelona i deixar-la reduïda als vehicles dels veïns, autobusos, les bicicletes i els patinets. El canvi afectarà els 47.000 vehicles que cada dia l’utilitzen. L’accés al mercat a Santa Caterina i la Catedral quedarà col·lapsat. El Barri Gòtic, que ja té uns accessos deficients, romandrà bloquejat. Mentre que l’espai urbà, cada vegada més indisciplinat, facilitarà la colonització de bicicletes i patinets que circularan per totes bandes i de la manera que vulguin.

Mentre, una reforma necessària i emblemàtica, la de la Rambla, que no comporta un problema greu per a la circulació, continua incomprensiblement esperant, perquè a Colau no l’interessa la millora de l’urb, sinó l’obsessiva lluita contra el cotxe privat.

Però la llista contínua. Es pretén tallar completament el trànsit al parc de Montjuïc, fet que deixarà a la Zona Franca i a la Marina amb uns accessos a Barcelona exclusivament lligats a la Gran Via.

Però, és que a més, hi ha el propòsit de limitar el trànsit a la plaça d’Espanya, a la carretera de Sants i a la mateixa Gran Via. Per si no fos prou, ja s’ha anunciat que es tanca tot el Raval als cotxes, que només podran circular unes escasses hores, de les 9 a les 14 del matí i a partir de les 9 del vespre. És evident que l’activitat comercial del Raval quedarà fortament tocada i es convertirà en un illot tancat en si mateix, que no és precisament el que més li convé a aquest àmbit de la ciutat.

Afegeixi’s a tot això la barrera que constituiria el tramvia per a les comunicacions nord-sud, ja de per si molt tocades, si s’acaba de dur a terme, i situï’s tot aquest embolic sobre un mapa de la ciutat per observar com Barcelona va quedant desconnectada en trossos i amb una accessibilitat des de la perspectiva metropolitana i catalana cada vegada més inviable.

El pitjor de tot és que aquests canvis s’estan fent sense mostrar ni un sol estudi que expliqui les repercussions d’aquestes limitacions sobre la mobilitat dels barris afectats, el conjunt de la ciutat i l’activitat econòmica.

Paradoxalment, i com ja esmentàvem amb el cas de La Rambla, altres obres necessàries pendents continuen penjades. És el cas de les cobertures de la Ronda de Dalt que per al 2022 només registraran una inversió de 200.000 euros per pagar projectes. Compari’s aquestes xifres amb els 52,7 milions que costaran les noves illes.

Davant aquesta gran desolada Barcelona, on és la forta i proporcionada reacció de l’oposició municipal? On està la veu d’ERC que en teoria és el primer partit de l’oposició i en la pràctica còmplice de totes aquestes actuacions? On és la resposta de la societat civil i les seves institucions que posin fre a tanta destrucció, com s’albira, per part d’una minoria fonamentalista que confon l’urbanisme amb la seva ideologia i que pretén canviar de sotarrel la ciutat sense el mínim consens?

Creus que la conferència del president Aragonès ha aportat solucions als problemes i necessitats que té Catalunya?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

2 comentaris. Leave new

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú