La intensitat amb què l’economia mundial consumeix, i així doncs depèn, del petroli s’ha reduït a la meitat en els darrers 50 anys segons apunten determinats analistes.
No obstant això, el petroli segueix sent un ingredient clau per a les economies d’arreu del món, i particularment les que se situen en nivells de desenvolupament intermedis.
La regió del Golf Pèrsic és la que més petroli produeix, entorn de la meitat de les reserves demostrades a escala mundial i una tercera part de la producció total l’any 2022.
El coll d’ampolla del petroli mundial és l’estret d’Ormuz a l’entrada del Golf Pèrsic i amb l’Iran a la riba nord i Oman, els Emirats Àrabs Units i Aràbia Saudita en la del sud. Per allí hi transita entorn del 20% del petroli mundial.
Una guerra oberta entre Israel i l’Iran, amb la possible intervenció nord-americana, resultaria devastadora per al subministrament mundial de petroli i de retruc per a l’economia del món.
En el seu darrer informe de Perspectives de l’Economia Mundial, el Fons Monetari Internacional (FMI) reconeix que en els últims dos anys, el funcionament de l’economia mundial ha estat millor de l’esperat a pesar d’un seguit de xocs sense precedents: pandèmia, inflació, guerra d’Ucraïna, crisi de l’energia i enduriment de la política monetària.
Com l’FMI resumeix, “malgrat nombroses prediccions ombrívoles, el món ha evitat una recessió, el sistema bancari ha demostrat ser força resistent, i els principals mercats emergents i economies en desenvolupament no han patit aturades brusques de finançament”.
L’economia dels Estats Units ha estat particularment productiva (tot i que analitzàrem recentment que aquesta conclusió té trampa), mentre que Europa ha vist confirmada la tendència dels darrers 15 anys a l’estancament.
Els països en desenvolupament han aguantat el tipus, i només els més pobres d’entre ells han tingut un creixement inferior al que l’FMI pronosticà el 2022. Per la seva banda, la Xina està immersa en un canvi estructural de model econòmic, amb creixements més baixos i certa tensió interna.
Tanmateix, si passem d’aquest curt terme a una mirada més àmplia, el funcionament de l’economia mundial no ha estat tan bo: el creixement de la productivitat total dels factors (PTF), que és una de les mesures més objectives de la innovació que tenim, ha col·lapsat.
Això és particularment cert a Espanya, on la PTF hauria baixat un 7,3% des del començament del segle XXI. Però el nostre país no és un cas aïllat, almenys a escala global: la PTF també ha esdevingut negativa pels països de rendes més baixes des del 2020, i s’ha estancat pràcticament a tot arreu.
Segons l’FMI, la pobra evolució de la PTF és responsable d’almenys la meitat de la desacceleració econòmica mundial que s’observa des de la crisi financera del 2008.
Quins factors poden trencar aquesta tendència cap a una economia mundial de creixement cada cop més modesta?
Per la banda positiva, podríem nomenar el possible impacte de la intel·ligència artificial en la productivitat. Per la banda negativa, la principal amenaça a l’economia mundial és una guerra a l’Orient Mitjà entre Israel i l’Iran.
Efectivament, donada la importància crítica de l’estret d’Ormuz pel subministrament mundial de petroli, un conflicte bèl·lic entre aquests dos països tindria un impacte mundial molt més profund que no pas la guerra d’Ucraïna, que, per altra banda, ha demostrat fins a quin punt Europa ha esdevingut irrellevant en l’escenari econòmic mundial.
Donada la importància crítica de l'estret d'Ormuz pel subministrament mundial de petroli, un conflicte bèl·lic entre aquests dos països tindria un impacte mundial molt més profund que no pas la guerra d'Ucraïna Share on X
Loading ...
