Sobre el paper, l’economia dels Estats Units segueix funcionant a tota màquina. En el pròxim informe econòmic del país s’espera més d’un 2% de creixement per setè trimestre consecutiu.
Molts economistes que cregueren en un primer moment que la Reserva Federal (el banc central dels Estats Units) aconseguiria controlar la inflació sense generar una recessió (l’escenari de l'”aterratge suau”), pensen ara que estem apropant-nos cap a un nou paradigma en el qual, no hi ha cap aterratge perquè ni la inflació ni el creixement no cedeixen.
Però en aquesta situació tan anormal pels mercats, l’inversor i periodista Ruchir Sharma recorda que un dels factors clau que l’han produïda i que sovint no es tracten és el sobreestimul al qual l’economia dels Estats Units està sotmesa pels poders públics des de la primera onada de la pandèmia el 2020.
Dit d’altra manera, les dades econòmiques dels Estats Units són tan bones per la simple i bona raó que la impremta de bitllets de banc fa quatre anys que funciona a tot drap.
L’explicació de Sharma no podia ser més senzilla i alhora convincent: “els diners de l’estímul fiscal i monetari segueixen fluint pel sistema econòmic nord-americà, mantenint el creixement artificialment elevat i inflant tant els preus dels béns de consum com dels valors financers”.
El nivell de despesa del govern dels Estats Units se situa a més de 2 bilions de dòlars per sobre del que era la norma abans de la pandèmia, i va camí de marcar un nou rècord de percentatge respecte al PIB del país.
De fet, els Estats Units acumularen dèficits de fins al 40% del PIB, segons apunta Sharma, el doble que els nivells europeus.
Algunes estimacions apunten que l’estímul fiscal és responsable de més d’una tercera part de tot el creixement nord-americà l’any passat. Sense l’endeutament massiu, els Estats Units no semblarien una mena de miracle econòmic respecte a la majoria d’altres països desenvolupats.
Com afirmàvem en un article recent, fins ara els Estats Units se n’han sortit millor que Europa gràcies a la fortalesa del dòlar, però en darrer terme tampoc podran escapar a una reestructuració profunda del seu deute.
A més a més, a aquest estímul fiscal se li ha de sumar l’efecte produït per la mateixa Reserva Federal i la seva frenètica creació de diners des de la pandèmia (recordem que els bancs centrals occidentals són independents, almenys en teoria, dels governs). Efectivament, les quantitats disponibles als dipòsits nord-americans segueixen situant-se per sobre del nivell previ a la pandèmia.
La sobreabundància de capital ajudaria també a explicar per què la borsa nord-americana acumula anys de rècords a pesar de l’enduriment dels tipus d’interès.
Per a Sharma, la conclusió és clara: l’economia nord-americana pateix un sobreescalfament, i aquest s’explica perquè tant el govern com la Reserva Federal l’han dopada a base d’endeutament i creació de diners respectivament.
El preu que els Estats Units podrien pagar si no controlen el seu dèficit i posen límits a la quantitat de dòlars d’una vegada per totes podria ser un aterratge particularment brusc, causant nombroses víctimes.
Les dades econòmiques dels Estats Units són tan bones per la simple i bona raó que la impremta de bitllets de banc fa quatre anys que funciona a tot drap Click To Tweet
Loading ...
