La Xina es prepara per a una fase de creixement baix però més productiu

El món sencer contempla amb preocupació l’evolució de l’economia a la Xina, la segona més important del planeta i la que més ha contribuït al creixement del Producte Interior Brut (PIB) mundial en els darrers 15 anys.

Efectivament, segons dades del Fons Monetari Internacional (FMI), la Xina ha concentrat el 35% del creixement del PIB nominal a escala mundial, mentre que els Estats Units, que encara conserven la primera plaça del rànquing, hi han aportat tan sols el 27%. Si la Xina ara entra en crisi, podria afectar molt negativament les economies europees i dels països en desenvolupament, a més de la la mateixa nord-americana.

No endebades, els núvols s’acumulen sobre Pequín. L’any 2023 la inversió estrangera directa a la Xina enregistrà les xifres més baixes des de la dècada dels 90 del segle passat. L’Índex de Preus de Consum porta des de l’agost del 2023 a la baixa, denotant la desconfiança dels consumidors xinesos, i això se suma a l’onada d’impagaments als quals fa front el seu sector immobiliari (que representa, juntament amb la construcció, un desproporcionat 30% del PIB) i a un elevadíssim deute privat de més del 210% del PIB.

Per què el president xinès Xi Jinping no reacciona amb més contundència davant un panorama tan poc afalagador?

Una opció que el mandatari tindria és seguir les passes dels seus homòlegs europeus i nord-americans i llançar un pla d’estímuls massius per a rellançar l’economia, el consum i la confiança. A diferència d’aquests, a més, Xi compta amb un avantatge molt important: un deute públic que, a diferència del privat, és molt moderat i se situa encara per sota del 40% del PIB xinès.

Sortir el llibre de xecs fou a més el mateix que emprengué el seu predecessor Hu Jintao el 2009, i que llavors aconseguí activar una revifalla estratosfèrica que propulsà el creixement del PIB un 9,4% aquell any.

Tanmateix, sembla que aquest tipus d’intervencions financeres massives per rescatar la maquinària industrial xinesa no són l’eina favorita de l’actual president xinès. Xi hi anteposa la seguretat i la resiliència nacional, segons recull l’analista Zongyuan Zoe Liu del think tank nord-americà Council on Foreign Relations.

Segons Liu, Pequín posa ara l’èmfasi en el “creixement d’alta qualitat”, deixant clar que el focus ja no és publicar unes xifres de progressió que generin l’enveja del món sencer. També és una forma subtil, molt xinesa, d’admetre una nova realitat econòmica basada en un creixement més lent, a pesar del malestar que això sembla estar causant entre la ciutadania del país.

Així doncs, si la Xina no creix per sobre del 5% (la fita que Xi s’imposà pel 2023) a partir d’ara no és perquè Pequín no pugui llançar paquets d’ajuda per arribar-hi sinó perquè el govern és conscient que un estímul excessiu aprofundiria els desequilibris estructurals del país, oferiria una mala imatge davant les agències de notació del crèdit i condicionaria el creixement a més llarg termini.

Encara avui hi ha un consens estès entre les elits xineses que els estímuls del període d’Hu Jintao resultaren profundament contraproduents en incrementar el deute de les autoritats locals, inflar el preu de l’immobiliari i desequilibrar els sectors financer i industrial.

L’única excepció en el canvi de rumb volgut per Xi Jinping sembla ser el sector tecnològic.

I és que Xi considera la tecnologia com la millor garantia de la seguretat nacional i autosuficiència tan buscades, i alhora un motor que assegura un creixement sostenible i de qualitat que permeti a la Xina aconseguir l’objectiu explícit de ser el 2050 la primera potència mundial.

La Xina compta doncs continuar realitzant inversions públiques multimilionàries per sufragar el desenvolupament del sector tecnològic xinès.

Sense voler entrar en lloances del sistema i polítiques xineses, no estaria gens malament que els nostres dirigents prenguessin nota de la prudència que demostra en aquests moments el mandatari de Pequín en matèria fiscal i pressupostària.

 Loading ...