La decisió de cada vegada més països de no visitar Catalunya per la pandèmia del Coronavirus està accentuant la caiguda del PIB. La Generalitat reconeix que la desacceleració podria ser molt major de què s’esperava en un inici. El primer pas el va donar França, en recomanar no viatjar a Catalunya, i els següents cops al turisme català han vingut de Regne Unit, Alemanya i Holanda, entre altres països.
A la fi d’abril, el Govern va presentar una primera estimació macroeconòmica de la covid-19 i va augurar que la crisi faria caure el PIB català enguany entre el 7,6 i el 8,8%. En presentar aquelles previsions, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va assegurar que caldria remuntar-se “a la Guerra Civil” per a trobar un descens d’aquestes característiques. No obstant això, el mateix president de la Generalitat, Quim Torra, ja va admetre el passat 11 de juliol que aquestes previsions ja s’havien quedat curtes i va afegir: “Ens aproximarem més als dos dígits (de caiguda) que a un dígit”.
El passat 16 de juliol la Cambra de Comerç de Barcelona va empitjorar les seves previsions i va estimar que el PIB català pot caure un 10,3% enguany, un enfonsament que va assegurar que podria aconseguir fins i tot el 13% en cas d’un segon rebrot de la pandèmia que obligués a prendre mesures estrictes de confinament i restriccions de mobilitat. En aquest sentit, el dia 23 de juliol, el BBVA Research, el servei d’estudis d’aquest banc, va augurar que el PIB català pot caure fins a un 12% en 2020 i que entre enguany i el que ve podrien perdre’s 110.000 ocupacions en aquesta comunitat.
La indústria, que ha sofert el tancament de plantes, cau el 22,1%. La crisi del sector s’aprofundeix, ja que es registraven caigudes ja des de l’any passat. En tot cas, es parla d’impactes molt diferents, sent més afectades les que han vist trencades les cadenes de subministrament –com l’automòbil– o per l’enfonsament de la demanda –les refineries–. Aguanten millor, amb una caiguda de l’activitat més moderada, les englobades en activitats essencials, com a alimentació, química o farmàcia. Unes altres que van sofrir importants caigudes d’activitat com a arts gràfiques, productes metàl·lics, béns d’equip i béns elèctrics ja mostren una tendència a recuperar-se.
El sector dels serveis, el que més aporta al PIB, va patir el cop més gran de la seva història en descendir el 18,9% i entra en recessió després del -4,4% d’arrencada de l’any. Gran part s’explica per la falta de turistes i el tancament de fronteres, que van provocar “una paràlisi el l’activitat del trànsit aeri, la hotelería i les agències de viatge”, també perjudicant l’oci i altres àrees dependents. Les úniques que se salven de la desfeta en serveis són telecomunicacions, informàtica i correus. A més, el sector públic també augmenta la seva aportació. En el cas de l’agricultura, manté la tendència negativa de trimestres anteriors i registra una taxa del -2,3%
Més informació ESPECIAL CORONAVIRUS
No obstant això, el mateix president de la Generalitat, Quim Torra, ja va admetre el passat 11 de juliol que aquestes previsions ja s'havien quedat curtes. Share on X
Loading ...
