Salvador Illa vol explicar el 14 de setembre la Catalunya dels deu anys vinents. Abans, però, hauria d’aclarir una pregunta: per què una economia que creix no aconsegueix que una part important dels catalans visqui millor? El PIB augmenta, l’ocupació marca rècords i la població s’expandeix. Però l’habitatge s’allunya, les infraestructures se saturen i la renda per habitant perd posicions. És el prodigi estadístic de créixer sense prosperar.
BBVA Research preveu que el PIB català creixi un 2,4% el 2026 i un 2,5% el 2027, impulsat pel consum, els serveis i l’ocupació. És una bona notícia, però insuficient. L’Informe Fènix assenyala que el PIB per càpita català ha passat d’estar sis punts per damunt de la mitjana europea l’any 2000 a situar-se sis punts per sota, mentre la productivitat relativa ha baixat del 92% al 87% de la mitjana europea. Els càlculs i algunes inferències de l’informe han estat discutits per altres economistes, però la pregunta central continua intacta: quin valor per persona produeix el model?
El turisme no és l’únic responsable ni s’ha de convertir en cap de turc. Però un creixement concentrat en activitats intensives en mà d’obra, salaris baixos i demanda contínua d’habitatge i serveis públics pot elevar el PIB total i reduir, alhora, el benestar per habitant. El Govern acostuma a exhibir el primer indicador i a parlar poc del segon. Illa hauria de presentar tres sèries netes d’inflació: renda disponible per càpita, productivitat per hora i salari real mitjà. La resta és comptar com a prosperitat el simple fet que cada vegada som més gent pels mateixos serveis.
L’habitatge n’és la conseqüència més visible. El Govern promet 50.000 habitatges públics fins al 2030 i anuncia una inversió anual de 1.100 milions. L’objectiu és necessari, perquè el lloguer social representa aproximadament el 2% del parc, molt lluny de la mitjana europea. Però un pla no es mesura pels habitatges “mobilitzats” o “en marxa”, expressions d’una elasticitat admirable. Cal publicar, municipi per municipi, el sòl disponible, les llicències concedides, les obres iniciades, els habitatges acabats i la data d’entrega.
La política d’habitatge també ha produït un nyap legislatiu. El Govern i els Comuns van voler limitar per lectura única la compra considerada especulativa en zones tensionades. El Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar per unanimitat que el text vulnerava competències estatals i drets com la propietat, l’herència, la llibertat d’empresa i la seguretat jurídica. El dictamen no és vinculant, però ha obligat els promotors a tornar a la casella de sortida. L’emergència habitacional no justifica redactar malament; al contrari, obliga a legislar millor.
La promesa de fer una administració “més àgil” tampoc ha passat encara de la fase inicial. L’avantprojecte de simplificació urbanística i ambiental, que vol reduir planejaments de dos anys a sis o vuit mesos i concedir determinades llicències en un mes, continua en informació pública fins al 30 de setembre. Dos anys després de l’arribada d’Illa, la gran reforma antiburocràtica encara és un avantprojecte.
El finançament ofereix una altra promesa pendent. La revisió del model vençut el 2014 disposa ara d’una proposta que aportaria 4.686 milions addicionals a Catalunya. Però encara ha de superar el Consell de Política Fiscal i Financera, el Consell de Ministres i el Congrés. La reunió decisiva va ser ajornada del 30 de juliol al 4 de setembre. Per tant, avui no hi ha nou model: hi ha una proposta. I la recaptació íntegra de l’IRPF pactada inicialment amb ERC s’ha rebaixat i desplaçat en el calendari.
Mentrestant, la inversió estatal manté el desequilibri. El 2025 Catalunya va rebre 1.321 milions, el 8,6% de la inversió regionalitzada, tot i representar prop del 19% del PIB i el 17% de la població. Madrid va superar els 3.200 milions. El 8,6% no és el grau d’execució pressupostària, sinó la quota catalana del total executat: una dada diferent, però igualment severa. Adif va ser la principal excepció, amb 579 milions, cosa que diu menys sobre el privilegi ferroviari que sobre la magnitud del desastre acumulat.
La Cambra de Comerç calcula que Catalunya necessita 53.800 milions d’euros d’inversió en infraestructures fins al 2043, el 77% dels quals haurien d’anar a càrrec de l’Estat. La llista és coneguda: Rodalies, el corredor mediterrani, el tram central de l’L9, la prolongació de l’L8, la B-40 entre Terrassa i Sabadell, nous enllaços i carrils a l’AP-7, i millores a l’N-II i a l’N-340.
Sobre l’aeroport existeix una proposta de 3.200 milions d’euros que inclou l’allargament de 500 metres de la pista de mar, però continua pendent de tràmits i garanties ambientals exigides per les institucions europees. No és cert que no hi hagi projecte; tampoc no és cert que el problema estigui resolt.
Mentrestant, la vinya catalana s’enfronta a excedents de producció i a preus que podrien situar-se molt per sota dels costos estimats, entre 0,53 i 0,56 euros per quilo. Unió de Pagesos alerta que fins a un 20% de la verema podria quedar sense comprador.
A la vegada, Collserola, afectada per les restriccions derivades de la pesta porcina africana, ha patit dos incendis durant el mes d’agost. El del dia 25 va cremar unes 35 hectàrees, va obligar a desallotjar 35 veïns i a confinar-ne prop de 14.000. Les restriccions sanitàries en un espai com Collserola poden ser necessàries durant un temps. Mantenir-les indefinidament, però, resulta difícilment sostenible i acaba transmetent una imatge d’impotència administrativa més que no pas de control efectiu de la situació.
La Catalunya del 2035 necessita projectes. La del 2026 necessita execució, terminis, productivitat i rendició de comptes. Si la pregunta és si avui vivim millor per habitant, Illa no pot respondre amb el PIB total ni amb una volada de coloms. Ha de respondre amb resultats. I, ara com ara, els resultats indiquen que no.
Abans de parlar del 2035: el balanç pendent de Salvador Illa (II)
Abans de parlar del 2035: el balanç pendent de Salvador Illa (I)
La Catalunya del 2035 necessita projectes. La del 2026 necessita execució, terminis, productivitat i comptes clars. #SalvadorIlla Share on X
