La vaga de mestres i professors ha tornat a posar sobre la taula una qüestió que fa massa temps que Catalunya evita afrontar amb rigor: el deteriorament profund del seu sistema educatiu. No es tracta només d’un conflicte laboral o salarial. El que emergeix és una crisi estructural que afecta l’escola pública catalana en la seva capacitat essencial de transmetre coneixement, formar persones i compensar desigualtats.
El més lamentable de tot és que ni el Govern de la Generalitat ni els sindicats de mestres i professors han volgut o sabut situar en el centre del debat els problemes reals del sistema. Al final, tot ha quedat reduït a una qüestió de notable —almenys sobre el paper— millora salarial i de les seves contrapartides. I això en un sistema on el principal problema, en termes comparatius europeus i internacionals, no és precisament la manca de recursos econòmics.
Catalunya té avui un problema educatiu greu i multidimensional.
Alguns factors són externs a l’escola: la pèrdua de capacitat educadora de moltes famílies, el debilitament cultural de la institució familiar, una immigració molt intensa i concentrada en poc temps o l’augment de les desigualtats socials. Però aquests elements no poden convertir-se en una coartada per amagar les causes intraescolars: les que es produeixen a l’aula, al centre i en l’organització política i administrativa del sistema educatiu.
La Generalitat i l’estructura directiva del sistema mostren una incapacitat notable tant per fer bé la seva feina com per compensar de manera sostinguda els efectes adversos del context social. Un exemple molt clar és el de la desigualtat. Catalunya presenta els resultats escolars més polaritzats de tot Espanya. Tanmateix, si comparem la desigualtat social mitjançant l’índex de Gini, observem que comunitats com Madrid registren desigualtats econòmiques més elevades i, malgrat això, obtenen resultats escolars clarament superiors. També el conjunt d’Espanya presenta nivells de desigualtat més alts que Catalunya i, en canvi, aconsegueix millors resultats educatius.
Això obliga a mirar cap a dins del sistema. No es pot descartar la influència negativa d’un excés d’«innovació pedagògica» desvinculada de l’evidència científica, ni tampoc l’abandonament progressiu de les competències bàsiques. En alguns casos, s’hi afegeixen programes ideològics fortament controvertits, com el Coeduca’t.
El diagnòstic quantitatiu és contundent. Catalunya ha passat d’estar per sobre de la mitjana espanyola en les tres competències principals de l’informe PISA l’any 2015 a situar-se per sota en matemàtiques, comprensió lectora i ciències el 2022. La caiguda és especialment intensa en lectura i matemàtiques.
L’any 2015 Catalunya obtenia:
• 500 punts en lectura
• 500 punts en matemàtiques
• 504 punts en ciències
El 2022 havia caigut fins a:
• 462 punts en lectura
• 469 punts en matemàtiques
• 477 punts en ciències
La lectura del gràfic és devastadora. En només set anys, Catalunya perd 38 punts en lectura, 31 en matemàtiques i 27 en ciències. A PISA 2022 queda pràcticament a la cua de les comunitats autònomes en lectura i clarament allunyada dels territoris capdavanters.
En matemàtiques, Castella i Lleó arriba als 499 punts, mentre que Catalunya es queda en 469, per sota de la mitjana espanyola, europea i de l’OCDE. En lectura, Castella i Lleó assoleix els 498 punts i Astúries els 497; Catalunya cau fins als 462. En ciències, Castella i Lleó i Galícia obtenen 506 punts, mentre que Catalunya es queda en 477.
Aquest deteriorament no és només un «efecte PISA» limitat als adolescents de quinze anys. Les proves internacionals de primària confirmen que la crisi és molt més profunda i sistèmica.
A PIRLS 2021, que avalua la comprensió lectora a quart de primària, Catalunya obté 507 punts:
• Espanya: 521
• Unió Europea: 528
• OCDE: 533
• Finlàndia: 549
Catalunya queda per sota de tots els territoris espanyols amb mostra pròpia.
TIMSS reforça encara més aquest diagnòstic. El 2019 Catalunya ja apareixia a la part baixa de la classificació en matemàtiques i ciències. El 2023 encara empitjora:
• Matemàtiques: de 494 a 489 punts
• Ciències: de 504 a 502 punts
Aquesta dada és especialment rellevant perquè desplaça el debat. Si la caiguda apareix ja a quart de primària, la hipòtesi que tot s’explica per la COVID o per problemes específics de l’ESO queda molt debilitada. El que observem és una erosió sistèmica de l’aprenentatge bàsic, especialment en lectura i matemàtiques.
La qüestió no és només que el nivell mitjà disminueixi. El problema és la combinació de tres factors:
• rendiment baix,
• desigualtat elevada,
• incapacitat institucional per sostenir millores.
Catalunya registra la bretxa socioeconòmica més gran de totes les comunitats autònomes en matemàtiques: 95 punts de diferència entre l’alumnat més afavorit i el més desafavorit. També s’hi observen fortes diferències segons l’origen migratori i el tipus de centre.
Però les dades mostren igualment una altra realitat sovint ignorada: l’escola continua sent determinant. Centres amb un bon lideratge, una elevada exigència acadèmica, un clima positiu i un enfocament clar en les competències bàsiques obtenen millors resultats, independentment del context social. Els casos de Castella i Lleó o Madrid en són una demostració.
Això obliga a abandonar tant el fatalisme social com l’autocomplaença pedagògica. El context pesa, però l’organització escolar i la qualitat docent poden amplificar-ne o esmorteir-ne l’impacte.
I és precisament aquí on apareix la segona gran qüestió: què està passant dins dels centres? Quin és l’estat real del professorat, del lideratge escolar i de l’organització pedagògica del sistema? Aquesta és la dimensió menys discutida i, probablement, la més decisiva.
Continuarà
L’escola continua important molt. Centres amb bon lideratge, exigència acadèmica i focus en competències bàsiques obtenen millors resultats independentment del context social. #Escola #Educació #Catalunya Share on X
Loading ...
