Les xifres sobre l’atur, ocupació i afiliació a la Seguretat Social que presenten els últims registres, són bones. Són considerades en si mateixes, però situades en el context econòmic; això és, en la realitat, presenten un cantó fosc que és necessari afrontar.
Són bones perquè els afiliats a la Seguretat Social s’acosten als 21 milions. També ho són perquè el mes de març afegeix 193.000 nous llocs de treball. És el segon increment més alt en aquest mes. Hi ha també 33.000 aturats menys i la xifra total queda en 2,7 milions, la més baixa des de març del 2008, és a dir des de l’inici de la gran Contracció.
Ara bé, si baixem al detall podem constatar que el 43% dels nous llocs de treball són a l’hostaleria, 81.151, i que gairebé 7.000 ho són a la construcció. Per què cal subratllar aquest predomini? Doncs perquè es tracta de sectors de baixa productivitat i aquesta és la part principal del cantó fosc.
Es genera ocupació en magnituds importants, però van a petar a sectors que injecten molt poc a la millora de la renda per càpita del país. Mentre que els sectors que representarien una injecció important, com la indústria o les activitats professionals científiques i tècniques, presenten una baixa taxa de nous llocs de treball. En conjunt 10.600, dels quals 4.500 corresponen al sector industrial.
Si a aquest fet li afegim que el sector de l’educació i el de les activitats sanitàries i serveis socials ocupen a més de 21.000 persones, constatarem que el segon grup en importància en l’ocupació és el sector públic. Que el fonament del treball se situï bé en la baixa productivitat o bé en el sector públic no defineix una bona estructura econòmica.
Però, és que a més, les xifres que es presenten tenen una baixa traducció en la reducció percentual de l’ocupació. Les projeccions per enguany assenyalen que ens mantindrem entorn de l’11,8%, lluny de la mitjana de la UE que és poc més de la meitat, el 6%. Però és que a més la projecció pel 2025 és que l’atur es redueixi només en 6 dècimes i es mantingui en l’11,2%. Per tant, no només es mantindrien molt lluny del que és l’escenari europeu, sinó que ni tan sols estaríem a prop de la millor xifra espanyola en atur, la del 2007, quan van ser el 8% del total.
Aquesta aparent paradoxa té una explicació que relliga ocupació i baixa productivitat. Es tracta de la immigració. La taxa d’atur disminueix lentament perquè quasi tot el treball nou que es produeix, sobretot en els sectors apuntats, és ocupat per immigrants, un fet degut, en gran manera, a la menor comparativament retribució salarial. I és que el grup d’immigrants que està arribant a Espanya és extraordinari. Podríem dir que des del 2015 de mitjana es produeix 1 milió d’immigrants cada 2 anys. És una xifra extraordinària que explica el ràpid creixement de la població espanyola, malgrat que fa anys que moren més persones de les que neixen. La conseqüència és múltiple.
Però movent-nos estrictament en el terreny econòmic, cal situar el greu hàndicap que té Espanya en la productivitat, que és molt baixa. Ha experimentat un retrocés del 7,3% en l’última dècada i des de principis de segle, la mitjana de millora anual ha estat de només el 0,7%, quan la de la UE s’ha situat en l’1,1% i la dels EUA en l’1,4%.
La productivitat del capital, per la seva banda, ha disminuït en el que va de segle i fins al 2022 un 1,2% cada any i això és degut al fet que la inversió acumulada s’ha dimensionat de manera més ràpida que el valor afegit generat. Tenim, per tant, un doble problema relacionat amb el treball, però també amb la inversió, que és incapaç de generar un valor afegit competitiu en relació amb els nostres veïns.
La productivitat total dels factors (PTF), que és el principal indicador complex de l’eficiència conjunta dels factors de producció, ha experimentat en l’últim temps un canvi de tendència positiu després de la gran resecció (2013-2019) i la pandèmia (2020-2022). Però aquesta petita millora recent no canvia la tendència espanyola per al conjunt del segle. La PTF espanyola en el període 2000-2022 ha caigut un 7,3% mentre que França va incrementar-se un 0,8%, a Alemanya un 11,8% i als EUA un 15,5%.
El resultat de tot plegat és que si observem el PIB per càpita en valors constants, podem observar com des del 2005 pràcticament no hem millorat. Expressat en dòlars, el 2022 ens situàvem en els 27.703 $, una xifra inferior encara a la del 2018 de 27.740 $ i molt semblant a la del 2007.
Tots aquests aspectes també s’han de valorar perquè no es tracta només de generar ocupació, sinó de veure les seves característiques i com repercuteix en la prosperitat i el benestar de tots plegats.
Loading ...
