Durant els períodes que les temperatures excessives i onades de calor augmenten, en termes generals i sense actuacions preventives, tant la mortalitat com el nombre d’ingressos hospitalaris. Les altes temperatures augmenten els nivells d’ozó i altres contaminants de l’aire que agreugen malalties cardiovasculars i respiratòries. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que la temperatura ambient òptima per a l’organisme és entre 18 i 24 ºC, quan el cos es manté en uns 36 ºC-37 ºC. Qualsevol nivell més elevat provoca que els riscos per a la salut s’incrementin.
Quan la temperatura exterior s’eleva, el cos humà reacciona i activa el mecanisme de termoregulació per refrescar-se. No obstant això, de vegades la sudoració que es produeix amb aquesta finalitat no és suficient per refredar el cos, cosa que pot fer que la temperatura corporal s’elevi perillosament. Si el cos s’escalfa fins als 39ºC-40ºC, el cervell diu als músculs que treballin menys i comencem a sentir fatiga. Entre els 40º C i els 41º C es produeix l’esgotament per calor i, per sobre dels 41º C, el cos comença a deixar de funcionar. Comencen també a veure’s afectats els processos químics, les cèl·lules dins del teu cos es deterioren i hi ha risc que fallin múltiples òrgans.
El cos humà té un rang de temperatura en què pot funcionar adequadament. La temperatura corporal normalment es manté en un rang estret al voltant dels 36,5-37,5 graus. Si la temperatura ambient és més alta que la temperatura corporal, el cos tendeix a absorbir calor de l’entorn. Quan la temperatura ambient és més baixa, el cos pot perdre calor a l’entorn.
Quan la temperatura ambient supera la temperatura corporal normal, el cos ha de treballar per mantenir-se fresc i evitar el sobreescalfament.
Aquí hi ha algunes de les conseqüències negatives que poden passar a mesura que augmenta la temperatura ambient:
Deshidratació: Amb altes temperatures, el cos pot suar més per mantenir-se fresc, cosa que pot conduir a una pèrdua significativa de líquids i electròlits. Això pot donar lloc a la deshidratació, que pot afectar negativament la funció orgànica i el rendiment físic.
Cop de calor: Si la temperatura ambient és extremadament alta i el cos no es pot refredar adequadament mitjançant la sudoració, la temperatura interna del cos pot augmentar ràpidament. Això pot donar lloc a un cop de calor, una condició perillosa que pot provocar danys cerebrals i danys a altres òrgans. El cop de calor pot ser potencialment mortal si no es tracta a temps.
Esgotament per calor: Amb temperatures elevades, el cos pot experimentar esgotament per calor, cosa que provoca símptomes com debilitat, fatiga, marejos i nàusees. Si no es tracta adequadament, l’esgotament per calor pot progressar cap a un cop de calor.
Agreujament de condicions mèdiques preexistents: Les altes temperatures poden agreujar certes condicions mèdiques preexistents, com malalties cardíaques, respiratòries o metabòliques.
Per tant, les altes temperatures per sobre dels 32ºC no només afecten les persones que tenen patologies prèvies, sinó també les sanes en funció de la temperatura, el temps d’exposició i l’activitat física. En aquest sentit, és una pèssima idea sortir a l’aire lliure a practicar esport quan la temperatura supera els 31-35 ºC depenent de la humitat i l’adequació històrica de l’organisme. No és el mateix 35 a Granada que 32 a la Corunya.
La capacitat del cos per adaptar-se a temperatures més altes varia d’una persona a una altra, depenent de factors com l’edat, la salut general i l’aclimatació prèvia a la calor. L’ aclimatació és el procés mitjançant el qual el cos s’adapta gradualment a un clima més càlid, cosa que pot millorar la tolerància a la calor.
Hi ha una temperatura ambiental límit en funció del nombre d’hores que una persona pot suportar de manera segura. La capacitat del cos humà per tolerar temperatures altes durant períodes prolongats varia segons diversos factors, com l’edat, l’estat de salut, l’aclimatació prèvia a la calor i la hidratació. A més, la humitat i altres factors ambientals també influeixen en la capacitat del cos per refredar-se i regular-ne la temperatura interna.
Quan la temperatura ambient és elevada i es manté durant un temps perllongat, augmenta el risc de patir problemes relacionats amb la calor. Les persones poden patir esgotament per calor, cop de calor i altres condicions mèdiques greus. Els símptomes inicials de l’esgotament per calor poden incloure debilitat, fatiga, rampes musculars, sudoració excessiva i mareigs. Si aquests senyals d’advertiment s’ignoren i l’exposició a la calor continua, es pot produir un cop de calor, que és una emergència mèdica i pot posar en perill la vida.
El Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units proporciona algunes pautes generals per reconèixer el risc associat amb la temperatura i la durada de l’exposició:
Temperatures de 32 °C (90 °F) o superiors: Es considera que les temperatures d aquest nivell ja representen un risc moderat per a la salut, especialment si la humitat és alta i no es prenen precaucions adequades.
Temperatures de 37.8 °C (100 °F) o superiors: Les temperatures a aquest nivell es consideren perilloses i poden tenir efectes adversos significatius a la salut, especialment si persisteixen durant diverses hores.
En general, quan la temperatura ambient s’acosta o supera els 38 °C (100,4 °F) i l’exposició es prolonga durant moltes hores, el risc de problemes greus relacionats amb la calor augmenta considerablement.
És important recordar que cada persona és diferent i la tolerància individual a la calor pot variar. És essencial fer atenció als senyals que el cos envia, mantenir-se ben hidratat, buscar refugi en llocs frescos i evitar l’exposició perllongada a la calor, especialment durant els dies més calorosos de l’any. Sempre és recomanable consultar un professional de la salut si es tenen preocupacions sobre l’exposició a la calor i la salut.
Loading ...
