Occident corre el risc de perdre Àfrica, Àsia i Iberoamèrica

Una de les nombroses conseqüències velades que està tenint la guerra d’Ucraïna desencadenada per Rússia ja fa més d’un any, i que està obrint la porta a una veritable revolució de la política internacional, és l’allunyament dels països en vies de desenvolupament respecte Occident.

Mentre que Washington, Europa i el cercle format pels països més afins cultural i políticament (Canadà, Austràlia, però també Japó i fins a cert punt Corea del Sud) han esperat que l’agressió de Moscou sobre el seu veí servís com un toc d’alerta pels països temptats per les propostes de Rússia i la Xina, l’evidència apunta cap a l’extrem oposat.

Efectivament, sovint pressionats per les cancelleries occidentals, nombrosos països asiàtics, africans i iberoamericans estan reaccionant acostant-se cada cop més al bloc que lideren Rússia i la Xina.

Els exemples abunden particularment aquestes darreres setmanes.

El president d’esquerres del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva (un admirador confés, per cert, d’Hugo Chávez), ha afirmat escasses hores abans de reunir-se amb el seu homòleg xinès Xi Jinping que s’havia de posar fi al domini del dòlar nord-americà com a moneda internacional.

Una postura que, tot sigui dit, hauria de servir de lliçó per a tots aquells polítics i mitjans occidentals que li varen fer campanya electoral gratuïtament contra el seu rival de dretes Jair Bolsonaro.

Com Converses ha explicat recentment, Iberoamèrica és de fet una zona d’expansió de la influència econòmica, però també política, de la Xina.

En una altra regió del món tan important per a Europa com és l’Àfrica, Occident i més en particular el Vell Continent es troben en plena retirada davant una allau de recolzaments vinguts de Rússia i la Xina.

El fracàs estrepitós del recent viatge del president francès Emmanuel Macron a la República Democràtica el Congo n’és tan sols un exemple particularment cridaner.

Però és que França ha estat ja pràcticament expulsada del tot del que era la seva zona de major influència geopolítica, situada al nord-oest del continent i sovint referida com “Françafrique”. Mali i Burkina Faso, dos antics aliats, no volen ni sentir parlar de París, i sobre el terreny els enviats russos han pres el relleu dels militars francesos, obligats a reposicionar-se al Níger.

A més, el problema no afecta únicament a França, sinó que en països com Namíbia, d’influència alemanya, els diplomàtics de Berlín han rebut serioses advertències perquè deixin de donar lliçons als líders africans sobre les suposades intencions xineses.

A l’Àsia les coses tampoc sembla que vagin millor per a Occident. La sortida de guió de Macron (altre cop ell) a propòsit de Taiwan quan estava reunit amb Xi Jinping deixa entreveure el nerviosisme que plana a París per no posar en perill les relacions amb el gegant asiàtic en l’actual context de guerra d’Ucraïna.

Al sud-est asiàtic, els llaços econòmics que la unien amb Europa s’estan desfent a poc a poc: en menys de dues dècades, el comerç entre les dues regions s’ha reduït en una tercera part. Les exportacions de països com Malàisia, Singapur, Corea del Sud i Taiwan es dirigeixen cada cop menys cap a Europa. En bona part, perquè han trobat millors compradors en la mateixa regió.

Rússia també avança posicions en el dinàmic sud-est asiàtic. Les exportacions russes estan augmentant, protegides pel rebuig de nombrosos països d’assenyalar Moscou com agressor d’Ucraïna, i que Rússia s’ha afanyat en recompensar excloent-los de les seves contra-sancions que ha llançat a Occident.

És ben sabut que Índia s’ha convertit en un comprador de cru rus inclús més important que la Xina, i que el refina abans de reexportar-lo a Europa a un preu molt més elevat.

En el terreny militar, Rússia ha esdevingut un dels principals exportadors d’armament del sud-est asiàtic, i ha arribat a unir-se a les maniobres navals conjuntes de l’Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic, l’ASEAN.

Més d’un any després del començament de la guerra d’Ucraïna, Occident hauria de revisar profundament la seva postura internacional per evitar el desastre polític que s’està preparant a foc lent.

Creus que la nova llei de l'habitatge de Sánchez resoldrà el problema?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.