Xina Iberoamèrica

Com la Xina va estenent la seva influència sobre Iberoamèrica

És ben conegut que Iberoamèrica, el conjunt de països de cultura hispànica i portuguesa en el continent americà, ha estat tradicionalment el “pati del darrera dels Estats Units“.

No obstant, un conjunt de canvis profunds en el panorama econòmic mundial estan fent que la Xina sigui cada cop més influent en la regió. D’una forma molt similar al que el gegant asiàtic està fent, i amb gran èxit, en el continent africà, els països d’Amèrica Central i del Sud es troben cada cop més vinculats econòmicament amb Pequín.

Un recent informe publicat per l’Institut d’Estudis de Seguretat de la Unió Europea (IESUE), un organisme oficial de recerca de la mateixa UE, conclou de fet que la Xina ja tindria a Iberoamèrica la “preponderància” en els camps de l’economia i la tecnologia.

La Xina ja tindria a Iberoamèrica la “preponderància” en els camps de l’economia i la tecnologia

Si bé l’informe afegeix que, en el seu conjunt, els Estats Units i la Unió Europea, “segueixen sent, en general, socis privilegiats” d’Iberoamèrica, la Xina despunta clarament com el nou actor clau del desenvolupament econòmic de la regió.

Aquest fet és important ja que les inversions i préstecs que Pequín efectua en els països iberoamericans li permeten projectar el seu model de govern i gestió econòmica.

De fet, en l’espai dels darrers 20 anys, el comerç de la regió amb la Xina ha anat augmentant sense parar i ja supera clarament el volum conjunt dels països de la Unió Europea. Això fa de Pequín el segon soci comercial d’Iberoamèrica, encara per darrera (i a molta distància, tot sigui dit) dels Estats Units.

No obstant, la influència que exerceix Pequín és innovadora en el sentit que s’orienta diferentment respecte els dos socis històrics.

Com assenyala l’estudi del IESUE, la Xina no efectua una projecció de força preeminentment militar, com han fet els Estats Units a través del que es podria considerar poder dur.

Però Pequín tampoc exerceix influència a través de la transmissió de valors i ideals, com ha intentat fer Europa amb el seu model d’integració regional el qual durant dècades Iberoamèrica prengué com a model, i que es podria considerar com de poder tou.

La Xina combina elements de les dues estratègies, la dura i la tova, per donar lloc a una influència híbrida i en cert sentit més subtil.

En comptes de buscar orientar directament les decisions polítiques i econòmiques dels governs iberoamericans, com farien els Estats Units i la UE, el que fa la Xina es presentar-se com un poder pragmàtic, capaç de respondre a les necessitats immediates dels països sud i centro-americans, així com de les seves elits. Tot plegat inscrit en una narrativa de “tercer món”, que es presenta com l’alternativa dels països del sud a l’hegemonia occidental.

Pequín inverteix, compra matèries primeres i proposa béns de consum a preus competitius. Però rere les proposicions xineses sempre apareix, necessàriament, el model de govern i de societat que les fa possibles. Model que, com és sabut, no es basa precisament en un estat de dret, liberal i democràtic, com el que promouen els Estats Units i Europa.

Així doncs, la Xina, que ja ha aconseguit en bona mesura expulsar o reduir molt considerablement la influència occidental a Àfrica, començant per la francesa, està aplicant a fons la mateixa estratègia a Iberoamèrica.

Creus que és el moment perquè torni Puigdemont?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.