Cap a un nou ordre mundial posterior a la guerra d’Ucraïna

Vivim un moment de revisió de l’ordre mundial instaurat després de la Segona Guerra Mundial, que va ser bipolar des de 1947 a 1989/91 -amb dues superpotències dominants, els Estats Units i l’URSS- i unipolar després de la caiguda del mur de Berlín (1989) i de la implosió de l’URSS (1991), amb una sola potencia hegemònica: els Estats Units.

La guerra d’Ucraïna obre un nou període, en el qual destaca la confrontació creixent entre les dues úniques superpotències avui existents -els Estats Units i la Xina- per aconseguir l’hegemonia en tots els àmbits clau del poder (polític, econòmic, militar, tecnològic).

La competència bipolar ja és una realitat. El repte és ara com gestionar aquesta rivalitat i evitar que degeneri en conflicte bèl·lic. 

Aquesta ha estat una de les conclusions principals del darrer seminari internacional War&Peace, que organitza cada any el think tank de relacions internacionals CIDOB al Palau de Pedralbes de Barcelona.

Un dels participants destacats en el seminari d’enguany ha sigut el diplomàtic i acadèmic indi Shivshankar Menon. Les seves opinions han estat  molt escoltades. No en va el seu país, l’Índia, està emergint com un gran actor global dins del nou ordre mundial en formació.

L’Índia ja és, des de fa pocs mesos, el país més poblat del món, després d’haver superat la Xina en habitants i l’Índia ja és també la nova “fàbrica del món“, en substitució de la Xina.

L’Índia  té una frontera de més de 3.000 kilòmetres amb la Xina i forma part d’una entitat anomenada QUAD -al costat dels Estats Units, Japó i Austràlia- considerada per la Xina com una organització que busca el seu ”encerclament“. Existeix al costat d’altres que cerquen el mateix, com AUKUS (Austràlia, Regne Unit, els Estats Units) o Five Eyes (els Estats Units, Canadà, Regne Unit, Austràlia, Nova Zelanda).

L’Índia també forma part del que avui s’anomena el  “Sud Global“,  el gran conjunt de països  en vies de desenvolupament  d’Àfrica, Amèrica Llatina, Orient Mitjà i Àsia.

Segons Menon, la rivalitat entre la Xina i els Estats Units fa difícil solucionar les grans crisis que travessa el Sud Global.

“La seva  rivalitat  fa més difícil  per al sistema internacional intentar fer allò que seria correcte;  si no parlen entre si per abordar els grans problemes que afecten el Sud Global -com la crisi del deute, el canvi climàtic, els efectes de la pandèmia, el desenvolupament, el problema de l’aigua, etc.- llavors aquests problemes deixen d’abordar-se, perquè tots els problemes transnacionals necessiten solucions transnacionals; la humanitat necessita un ordre mundial  que garanteixi la producció dels béns públics universals que són necessaris, començant per la pau, la seguretat i la prosperitat per a tota la humanitat“.

Menon no creu que el xoc directe entre els Estats Units i la Xina sigui un risc immediat,  “tot i que mai es poden descartar errors ni insensateses humanes“. “El que sí que és cert és que el risc que afrontem ara és més elevat que fa deu anys”.

Xi Jinping fa precisament deu anys que és el líder màxim de la Xina, amb una visió pròpia sobre el nou ordre mundial que està naixent i es necessita, que “no és la mateixa que la dels  seus antecessors Hu Jintao, Jiang Zemin i Deng Xiao Ping “.

“La mentalitat xinesa és fer les coses a poc a poc i pensar sempre en el llarg termini”.

Qui construeix una primera visió de la Xina al món és Jiang Zemin, secretari general del Partit Comunista Xinès entre 1989 i 2002. És en aquell període que s’elabora la idea del compromís amb la pau mundial, la cooperació i el benefici mutu entre països com a fórmula per obrir-se al món.

El seu successor, Hu Jintao, consolida aquesta idea. En l’últim congrés del Partit, celebrat l’octubre de 2022, Hu Jintao és expulsat de manera inusual de la trobada. De fet, amb el canvi de segle ja es percep un salt en el llenguatge dels dirigents xinesos.

Amb l’arribada de Xi Jinping a la secretaria general  el 2012, l’èmfasi a presentar, sense complexos, la Xina com a gran potència és absolut. “Ens hem de fer respectar”,  afirma Xi una vegada i una altra. “No tornarem mai més al segle d’humiliació“ (en referència al període d’intervenció en el país de les potències imperialistes,  Japó i Gran Bretanya principalment, entre 1839 i 1949).

“Hi ha una enorme diferència entre com veu Xi el paper de la Xina al món i com el veia el gran líder pragmàtic Deng Xiao Ping (1978-2009)“, el que va convertir la Xina en “la fàbrica del món“ en només trenta anys, un rècord històric. Deng  tenia  per lema, en matèria econòmica, “no importa que el gat sigui blanc o negre, mentre pugui caçar  rates  és un bon gat“  i, en matèria internacional,  “amaga les teves capacitats i espera la teva hora“.

Sobre la guerra d’Ucraïna, Menon no creu que la invasió militar ni les sancions solucionin el problema.

“Crec que l’Índia ho ha deixat ben clar i és per aquest motiu que ens hem abstingut en la majoria de resolucions que s’han votat a les Nacions Unides; però també hem deixat clar que la sobirania d’Ucraïna i la seva integritat territorial són importants, critiquem les atrocitats que han comès les tropes russes i demanem que hi hagi investigació internacional  en aquest sentit; el nostre primer ministre Modi va plantejar públicament en una trobada recent amb Putin a Samarcanda  que aquesta no és l’era de la guerra. De totes maneres, jo crec que la Xina continuarà fent el seu camí, passi el que passi, i que això no va relacionat amb el nombre de mandats que acumulin els dirigents polítics (fa referència a l’inusual tercer mandat actual de Xi), va més enllà de les persones, va dels grans objectius de futur de la Xina, que Xi Jinping explicita cada vegada més, mani qui mani“.

Aquesta setmana, el cap de govern espanyol i futur president rotatori de la UE (juliol-desembre), Pedro Sánchez, fa una visita a la Xina que culminarà amb una visita a Xi Jin Ping, que l’ha convidat especialment com a líder europeu.

Sánchez va de cimera en cimera aquests dies: Consell Europeu a Brussel·les, Cimera Iberoamericana  a la República Dominicana i reunió amb Xi a Pequín. Sánchez tindrà l’honor de ser el primer líder europeu que rebi Xi després de la seva trobada amb Putin de la setmana passada. Una trobada que va acabar amb aquestes paraules enigmàtiques dels dos líders:  “s’acosta un canvi en el món no vist en els darrers cent anys“ (Xi); “hi estic d’acord“ (Putin). Xi rebrà d’aquí a pocs dies altres líders europeus, començant per Macron.

La visita té lloc l’any del 50 aniversari de l’establiment de relacions diplomàtiques entre Espanya i la Xina.

Se suposa que Sánchez va a Pequín amb tres idees principals. Mantenir-se fidel a l’OTAN en la guerra d’Ucraïna, defensar una autonomia més gran d’Europa en la relació comercial amb la Xina  (línia alemanya) i reforçar encara més el seu protagonisme en la política internacional. Sánchez sap que és rebut principalment per Xi com a  pròxim president de la UE.

La setmana que ve XI rebrà a la presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Úrsula von der Leyen i al president de França Emmanuel Macron. La Xina vol mantenir bones relacions amb la UE, i sap que la UE també.  Només contra els Estats Units adopta un llenguatge d’oberta confrontació. El més urgent per al context global és la guerra d’Ucraïna i el pla de pau recentment presentat per Xi.

Sánchez, per la seva banda, dona suport al pla d’una  pau “justa i duradora“ proposada per Zelenski. Al mateix temps, vol conèixer “amb més detall“ el “document de posicionament“ que Xi va plantejar a Putin, i el significat del “gran canvi“ que s’aveïna a l’ordre mundial segons Xi.

El pla de pau de Xi en dotze punts sembla poca cosa als occidentals. L’única pau real i acceptable als seus ulls passa per una retirada immediata de les tropes russes d’Ucraïna.

Xi va dir a Moscou des del seu pedestal de superpotència a un Putin subordinat i  líder d’una economia  més petita que la italiana  el següent:  “et presento el meu pla de pau sobre Ucraïna“, al que  Putin va contestar: ”en alguns punts hi puc estar d’acord, es pot prendre com a base d’una resolució pacífica,  podria ser un bon punt de partida a negociar“.

El primer punt del pla és clau: “respecte a la sobirania de tots els països i la seva integritat territorial” (Xi té aquí present el seu concepte de sobirania territorial d’una Xina que inclou Taiwan). Si la Xina creu en la sobirania territorial, no s’entén que segueixi el joc d’un Putin que nega la seva a Ucraïna. La Xina ha d’explicar si proposa tornar a les fronteres de 2014 (abans de l’ocupació russa de Crimea i les regions de l’est) o no. Caldrà veure fins on està disposat a arribar Xi amb aquest pla, i quan es decideix a parlar amb Zelenski, com ha declarat.

Pedro Sánchez haurà de coordinar-se amb Úrsula von der Leyen,  que acaba de declarar que és partidària d’una política  més dura amb la Xina, car “ha esdevingut més repressiva a casa i més assertiva a l’estranger; el factor clau  de les futures relacions de la  UE amb la Xina vindrà determinat de com la Xina continuï interactuant amb la guerra de Putin”.

Xi vol eliminar l’ordre mundial posterior a 1945. Aspira a un “multilateralisme“ diferent de l’existent, centrat en els interessos de les grans potències. Ha presentat recentment tres Iniciatives sobre com ha de ser el nou ordre mundial.

La “Iniciativa sobre Seguretat Global“,  que s’oposa als esforços per a contenir o encerclar la Xina militarment.

La “Iniciativa Global per al Desenvolupament“,  que promociona el model xinès  basat  en unes relacions  amb els estats autocràtics del Tercer Món sense ingerències internes.

La  “Iniciativa sobre Civilització Global“, que argumenta que la defensa occidental  de drets humans universals no és més que una nova forma de colonialisme.

Xi està convençut del declivi inexorable de l’ordre mundial liberal unipolar liderat pels Estats Units, basat en normes i  centrat  en la defensa dels drets humans. Creu que els americans els trepitgen quan els hi convé, com va passar amb la guerra d’Iraq. Vol un altre model d’ordre mundial  més transaccional, basat en un sistema de pactes entre les grans potències. 

Els Estats Units no volen  que els països europeus mantinguin unes bones relacions amb la Xina. Això significa que estem a les portes d’una segona guerra freda. Henri Kissinger, a punt de fer cent anys, ja ha advertit que aquesta segona guerra freda pot ser més perillosa que la primera.

Evidentment, als Estats Units els preocupa molt més les exportacions alemanyes d’alta tecnologia a la Xina que les modestes vendes espanyoles de productes menys sofisticats. Darrerament, les importacions espanyoles de la Xina han pujat i les exportacions han baixat. El dèficit comercial ha augmentat notablement i en un sol any ha passat de 26.200 milions d’euros a 41.600 milions.  Aquesta dinàmica ha relegat Alemanya al segon lloc dels països proveïdors d’Espanya.

La Xina és una superpotència que va a més. Rússia és per a la Xina un soci junior, encara que Putin hagi volgut presentar la seva recent trobada amb Xi com una trobada entre iguals.

La Xina podria fer servir la seva immensa influència sobre Rússia per acabar la guerra immediatament, si volgués, però la Xina es guia pels seus propis interessos. La qüestió és si arribarà el moment en què decidirà que una guerra comporta el perill d’una escalada internacional i va en contra dels seus interessos.

Sánchez ha declarat que explorarà les opcions de col·laboració  xinesa per preservar un ordre internacional basat en regles i mantenir l’estabilitat a la frontera russa. Un analista acaba d’escriure que “si els que manen a Pequín conclouen que el bel·licisme rus interfereix en la seva missió de conquerir  el món a través del comerç, pensaran seriosament a influir en Putin perquè es comporti com una persona adulta i responsable; el principal incentiu per a Xi és que, com Sánchez deu saber, una guerra mundial no és bona per als seus interessos“.

 Loading ...