La visita de Lleó XIV a l’Amèrica Llatina està resultant un esdeveniment de primera magnitud, no solament religiós, sinó també polític, social i cultural. En un continent travessat per les desigualtats, la polarització, la inseguretat i la desconfiança institucional, el Papa ha desplegat un discurs que té la virtut de referir-se als problemes concrets de la gent sense convertir-se en una proclama partidista.
No és poca cosa. Sobretot en una època en què bona part dels dirigents polítics semblen més interessats a derrotar l’adversari que a reconstruir allò que manté unida una societat.
Una acollida popular extraordinària
El primer fet remarcable és l’acollida. A l’Uruguai, un país de llarga tradició laica, les multituds van acompanyar el pontífex a Montevideo, Paysandú i Florida. El govern del president Yamandú Orsi va subratllar l’èxit institucional i social de la visita.
A l’Argentina, l’entusiasme va assolir dimensions excepcionals. Segons les estimacions recollides per Reuters, uns 2,5 milions de persones van assistir a una celebració a Buenos Aires i aproximadament dos milions a Luján. El president Javier Milei va protagonitzar una acollida institucional emotiva.
Al Perú, on Lleó XIV va viure durant molts anys i del qual té la nacionalitat, la recepció ha estat encara més impressionant: les autoritats locals han estimat en tres milions les persones que van sortir a rebre’l a Lima. Són xifres estimatives, però expressen una capacitat de convocatòria excepcional.
Sense que el viatge hagi acabat encara, han participat en els actes del Papa, en pocs dies, tantes persones com habitants té Catalunya, o fins i tot més.
Cal distingir entre l’entusiasme popular i l’adhesió a tots els seus posicionaments. Però seria igualment equivocat reduir aquestes mobilitzacions a una manifestació estrictament confessional.
La democràcia necessita alguna cosa més que eleccions
Aquest ha estat un dels eixos més importants del viatge.
A Montevideo, Lleó XIV va recórrer a la figura de José Gervasio Artigas per recordar que l’autoritat política procedeix del poble i ha de respondre davant seu. A l’Argentina, va insistir en el valor de les institucions, la llibertat d’expressió, el respecte a la llei i la necessitat de reconèixer l’adversari com un conciutadà.
El missatge és substancial: la democràcia no consisteix únicament a guanyar eleccions, sinó a exercir el poder amb límits, responsabilitat i voluntat de servei.
En societats cada vegada més polaritzades, aquesta apel·lació recupera una idea essencial: la convivència exigeix vincles compartits i una certa amistat civil, més enllà de les discrepàncies ideològiques.
L’economia ha d’estar al servei de les persones
Especialment significatiu va ser el discurs davant el món del treball argentí.
Lleó XIV va defensar la iniciativa econòmica, el valor del treball i la necessitat de combinar llibertat, solidaritat i responsabilitat social. Va reivindicar també els treballadors informals, les organitzacions comunitàries i el principi de subsidiarietat.
No proposa una tercera via improvisada ni identifica la justícia social amb un determinat partit. Recupera una concepció segons la qual el mercat és un instrument indispensable, però no pot constituir l’únic criteri per ordenar la societat.
L’indicador decisiu del progrés no és simplement el creixement econòmic, sinó la seva capacitat de generar treball digne, oportunitats i condicions per sostenir una família.
La dignitat humana, des del començament fins al final
A l’Uruguai, el Papa va formular una defensa explícita de la vida abans del naixement, vinculant-la amb la necessitat de donar suport material i social a les mares, els pares i les famílies.
Però el seu plantejament no s’atura aquí. Va abordar la soledat, el suïcidi, la discapacitat, la malaltia, l’atenció sanitària i l’acompanyament al final de la vida.
La idea vertebradora és que el valor d’una persona no depèn de la seva productivitat, autonomia o utilitat econòmica.
És una proposta exigent, discutible en algunes de les seves conseqüències polítiques, però difícilment irrellevant per a una societat que envelleix i experimenta una creixent fragmentació dels vincles personals.
Ecologia, intel·ligència artificial i responsabilitat envers el futur
El pontífex també ha abordat les transformacions tecnològiques i ambientals.
Ha elogiat l’aposta uruguaiana per les energies renovables, ha advertit sobre els riscos d’una intel·ligència artificial sense criteris ètics i ha vinculat la conservació dels recursos amb la responsabilitat envers les generacions futures.
La seva perspectiva no és contrària al progrés tecnològic. Reclama que aquest progrés no converteixi les persones en peces prescindibles ni traslladi els seus costos als més vulnerables.
El Perú: reconciliació i credibilitat personal
El retorn al Perú aporta una dimensió singular al viatge. Lleó XIV no hi arriba com un dirigent estranger que descobreix els problemes del país, sinó com algú que els ha conegut de prop.
Davant la presidenta Keiko Fujimori, va insistir en la necessitat de reconstruir la confiança institucional, escoltar els ciutadans i afrontar amb justícia les ferides del passat.
La seva referència a la reconciliació tenia una evident significació política, especialment en un país marcat per la violència, la corrupció i els conflictes sobre la memòria històrica.
Un balanç favorable i una qüestió de fons
El balanç provisional és clarament positiu. Lleó XIV ha demostrat capacitat de convocatòria, independència respecte dels governs i una notable coherència i profunditat en els seus missatges socials, institucionals i culturals, tant en els diagnòstics com en l’assenyalament dels horitzons de futur.
Manté una continuïtat recognoscible amb Francesc i amb els seus predecessors; en definitiva, amb la doctrina social de l’Església. Però projecta un estil propi, menys impetuós, més institucional i especialment atent a la construcció de consensos.
Naturalment, un viatge no resol els conflictes estructurals d’un continent. La seva eficàcia dependrà de la continuïtat dels missatges i de la capacitat de traduir-los en iniciatives socials i polítiques, si bé això últim és, sobretot, feina dels laics.
Però ja ha deixat una constatació important: en una societat secularitzada continua existint una demanda d’autoritat moral, de sentit comunitari i d’un horitzó que vagi més enllà de l’interès immediat.
Potser aquesta és la significació principal del viatge. En un món amb abundància de poder i escassetat de referents, Lleó XIV ha recordat que governar, progressar i conviure només tenen sentit si serveixen efectivament les persones. I ha explicat com ha de ser aquest servei.
El papa Lleó XIV ha desplegat un discurs que té la virtut de referir-se als problemes concrets de la gent sense convertir-se en una proclama partidista. #LleóXIV Share on X
