Les iniciatives del govern en matèria de lleis no aborden els problemes del país. Més aviat els compliquen

La Vanguardia anunciava en el seu editorial del 13 de novembre que Espanya viu una greu crisi social. Era aixecar acta notarial d’una evidència. La segona onada de la pandèmia ha tornat a agafar desprevinguda a l’administració de manera incomprensible i han multiplicat tot el que anava malament, que es pot resumir en un concepte: l’administració no funciona i no s’adopten mesures d’envergadura per canviar aquesta situació. Les rendes mínimes d’inserció de les comunitats autònomes només arriben al 10% de la població (a Catalunya a l’11%). L’ingrés mínim vital no està funcionant i no hi ha cap coordinació entre les mesures autonòmiques i les estatals. El SEPE (el Servei Públic d’Ocupació Estatal) està desbordat, però no se’ls hi acudeix establir una coordinació amb el SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya). Hi ha molta gent sense ingressos, entre altres raons perquè per exemple molts aturats que ho són des de l’agost encara no han cobrat. I mentrestant la resposta social és Càritas, el Banc d’Aliments, entre altres, que intenten pal·liar la situació, però cada vegada estan més desbordats per la magnitud de la demanda social.

Semblaria lògic en aquesta tessitura que s’hagués pres la iniciativa de coordinar un comitè de crisi entre les administracions. Però res d’això s’ha fet.

Tampoc el lloguer social, malgrat la narrativa de Podemos, té cap paper. A Espanya només l’1,5% dels lloguers tenen aquesta característica, 10 vegades menys que a Europa.

La pandèmia està destruint el futur dels joves en atur que va del 40 al 45%, 622.000 menors de 25 anys estan en aquestes condicions. Les noves ofertes salarials fins a un 15% inferiors a les precedents, pressionen a la baixa.

Alhora la despesa que el govern espanyol ha fet per pal·liar la crisi és de les menors d’Europa. Significa un 3,5% del PIB, per un 5,1% d’Itàlia i el 6,2% de França. I les garanties públiques representen només el 14,1% per un 32,8% d’Itàlia i el 14,8% de França.

Caldrà gastar dels ajuts europeus 72.000 milions d’euros en tres anys, i caldrà fer-ho bé, perquè contràriament, el remei serà pitjor que la malaltia. Però la base de partida és francament dolenta perquè l’administració espanyola fins ara ha demostrat que té poca capacitat d’executar projectes. Tant és així que en plena crisi de la pandèmia encara hi ha 36.000 milions d’euros per gastar de l’anterior pressupost comunitari; és a dir, es disposa de 108.000 milions. Però si amb anys i panys no aconseguim assolir el nivell de despesa amb els anteriors recursos de la UE, que eren xifres menors, s’aconseguirà ara quan el ritme ha de ser molt més gran i la complexitat també ho és? La referència concreta és que Espanya només ha aconseguit aplicar el 34% del que disposava amb els fons. Aquest és el punt de partida. Per tant, problemes d’índole diversa i greu en la màquina de l’administració pública en tots els seus vessants, crisis d’ocupació i desastre social.

En aquest context, quines són les lleis que el govern impulsa al Congrés dels Diputats?:

  • Una llei de l’eutanàsia, sense voler parlar de reforçar la migrada situació de les cures pal·liatives.
  • Una llei d’ensenyament que aixeca conflictes arreu.
  • Una llei per les persones trans.
  • Un anunci de lleis per ampliar l’avortament.

Aquesta és l’agenda legislativa socialista davant la situació espanyola.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

Creus que és coherent l'actitud del govern català d'autoritzar primer i desqualificar després la celebració de l'acte de beatificació de Joan Roig a la Sagrada Família?

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.