Govern Sánchez. Sense vergonya ni complexos

Un dels avantatges dels dos governs espanyols, el del PSOE i UP, és que actuen sense cap mena de vergonya ni complexos. Ara mateix, dos dies abans que comenci la campanya electoral a Andalusia, la ministra fundadora de la nova esperança de l’esquerra, Yolanda Díaz, ha anunciat que regalarà 50 milions no previstos a Andalusia a raó de la importància que té l’atur en aquest territori. Cal recordar que en les últimes eleccions a Castella i Lleó hi va haver una decisió semblant amb ajudes al sector agrari. En ambdós casos intenten mantenir captiu un vot a força de prebendes, però és massa descaradament vergonyós.

Que Andalusia hi ha molt atur de llarga durada, juvenil, entre les dones i de tota mena, és un fet ben sabut, i el lògic era si es considera que aquest és el problema greu, actuar des d’un bon inici del pressupost actual. No fer-ho i esperar a les portes de la campanya electoral és un indici que cada cop ens acostem més a les pràctiques polítiques bananeres del Carib, cosa que quadra bé amb la crisi climàtica i l’augment de les temperatures. També cal dir que és injust perquè hi ha altres comunitats autònomes que presenten nivells d’atur molt alts, però com no tenen eleccions no rebran la propina extra.

Al mateix temps, des de Brussel·les, Sánchez ha anunciat que continuarà mantenint la subvenció a la gasolina, els 20 cèntims, que per cert ja han estat devorats per la continuada pujada de preus. Hi ha una coincidència molt àmplia en constatar que aquesta és una mala mesura perquè afecta a totes les butxaques per igual, en lloc de concentrar-se en aquells que tenen les rendes inferiors, i també perquè és un contrasentit que, volent reduir els combustibles fòssils, es subvencioni la seva compra.

Alhora el reiteradament anunciat acord amb Brussel·les per topar el preu del gas no acaba d’arribar i mentrestant el paguem al preu d’un ull de la cara, fet que es mantindrà amb tendència a créixer perquè el creixent flux de gas liquat que ens arriba dels EUA i Qatar és senzillament més car. Mentrestant la inflació no només no es reverteix, sinó que ha tornat a enfilar-se per sobre del 8% i, el que és més greu, amb una inflació subjacent que ja supera de molt el 4%. Tot plegat pressiona fortament la reivindicació salarial, però el govern es revela incapaç de posar en marxa un pacte de rendes, l’única solució que permetria pal·liar el desgast dels ingressos de les famílies sense generar més inflació.

Mentrestant, Sánchez continua sent l’home simpàtic de la Comissió Europea i diu amén a totes les propostes, malgrat que aquestes empenyen més i més cap als increments de preus i el càstig a l’economia submergida. En la mesura que reduïm la provisió de petroli i gas rus, augmenta la inflació i disminueix el creixement, com ja ha alertat el Banc d’Espanya. En el pitjor escenari podem arribar a un creixement del PIB inferior al 3%, fet que posposaria la recuperació pel 2024 i una inflació estabilitzada entorn del 7 o el 8%, amb el que això significa de malestar social.

Però tot això no és inconvenient perquè Sánchez, que vol ser el millor de la classe en la perspectiva d’un futur càrrec internacional, anuncia que farà més despesa militar per celebrar el 40è aniversari de l’ingrés a l’OTAN. I tota aquesta desmesura pressupostària succeeix quan el govern es nega a presentar un pla de consolidació fiscal, malgrat la certesa que d’aquí a pocs mesos el Banc Central Europeu retirarà els ajuts que permeten al deute espanyol gaudir d’unes condicions extraordinàries, donat que el preu al qual accedeix les seves emissions de deute tendeixen a zero. Però això començarà a acabar-se, bé a començaments, bé a finals d’estiu. Tot plegat és un embolic massa gran per a pensar que ens en puguem sortir ben parats.

Necessitem un full de ruta clar i el que millor el dibuixa no és el PP, sinó el Banc d’Espanya. És encoratjador veure la utilitat d’una institució independent, però és preocupant que en el món polític ningú ens expliqui amb claredat el laberint en el qual ens trobem i assenyali amb precisió els camins de sortida.

Necessitem un full de ruta clar i el que millor el dibuixa no és el PP, sinó el Banc d'Espanya Click To Tweet

Creus que Catalunya viu una decadència?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.