fons de recuperació europeu

Fons de recuperació europeu: 750.000 milions d’euros per fer què?

L’esperat acord pel fons de recuperació europeu, aprovat pels líders dels 27 estats membres de la Unió Europea (UE) la setmana passada, no entra en massa detalls a l’hora d’abordar la qüestió clau: per a què serviran els 750.000 milions d’euros previstos?

La resposta no és obvia des de que s’ha depassat la fase de confinament, centrada en el «suport vital» indiscriminat a tots els agents econòmics. L’únic detall que s’ha concretat és que almenys un 30% dels fons hauran de destinar-se a inversions “verdes” i relacionades amb el sector digital.

Però què caldrà fer de la resta, es pregunta Reza Moghadam, economista en cap de Morgan Stanley i ex-cap del departament europeu del Fons Monetari Internacional?

Segons aquest economista, una possibilitat és centrar el recolzament en els sectors més afectats per la crisi sanitària. En concret, aquests són els que exigeixen un contacte humà «intens», com el turisme, els transports o la restauració.

Fins a una quarta part del PIB i una tercera part de la ocupació total de la UE pot entrar en aquests sectors “d’elevada proximitat”, que patiran molt fins que no es trobi una vacuna fiable.

També cal tenir en compte l’impacte indirecte sobre l’economia total d’una crisi dels sectors d’elevada proximitat. Arran de la seva crisi, una tercera part de tots els treballadors i les seves famílies reduiran la demanda de béns i serveis provinents d’altres sectors econòmics.

El risc d’una crisi de la demanda, sobretot en els països perifèrics de la UE fortament endeutats, com Espanya, és particularment greu per la recuperació econòmica.

No obstant, els problemes de fons d’aquestes economies no es resoldran amb una allau de diners pels hotels, restaurants i agències de viatges. Més val canalitzar el flux per finançar sectors que reuneixin dues condicions: primera, que siguin intensius en el ús de mà d’obra, i segona, que tinguin un elevat potencial en termes de desenvolupament econòmic i sostenibilitat.

Tot i que puguin semblar contradictòries, Moghadam enumera alguns sectors que combinen aquestes dues virtuts: la renovació d’edificis per a fer-los més eficients energèticament o la Recerca & Desenvolupament i producció de bateries elèctriques, que genera efectes de xarxa positius més enllà de la seva pròpia cadena de subministrament.

Alhora, l’economista proposa, es poden concedir subsidis a determinats sectors durament afectats per la crisi, com l’aeronàutic, on les barreres a l’entrada de nous actors són molt elevades i Europa no pot correr el risc de perdre el seu know-how davant actors com la Xina.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

No obstant, si l’objectiu del fons de recuperació europeu és depassar l’etapa de «suport vital» i re-dinamitzar l’economia, cal prendre decisions difícils. I això passa per privilegiar els sectors més resistents i de valor afegit per sobre dels que s’han enfonsat durant la crisi.

Ben utilitzat, afirma Moghadam, el fons podria ser un factor de canvi importantíssim pels països del sud d’Europa. Grècia, per exemple, rebrà en poc de temps l’equivalent al 25% del seu PIB. Espanya, un 11%.

Es tracta de quantitats amb potencial per esdevenir motors de canvis estructurals, si es combinen als fons propis de cada país i es gestionen de forma intel·ligent, és a dir, amb una visió de llarg termini.

D’altra banda, no hauria d’estranyar que la Comissió imposi mecanismes de rendiment de comptes. La UE hauria, segons l’economista, de donar orientacions generals als beneficiaris dels fons per utilitzar-los correctament. Però al mateix temps evitar noves condicions oneroses pels països més afectats, molt tocats financerament abans de l’epidèmia del coronavirus.

Arribar a l’acord del fons de recuperació ha estat difícil, però la missió acaba tot just de començar. Concretar el seu funcionament i aplicar els diners correctament serà una tasca molt més minuciosa i exigent que no pas la negociació com a tal. D’això en depèn molt, ja que el fons s’evaluarà com un experiment a gran escala de solidaritat fiscal entre els 27 estats membres de la UE, i podria fixar un precedent fonamental de cara una política fiscal comuna europea.

L’únic detall que s’ha concretat és que almenys un 30% dels fons hauran de destinar-se a inversions verdes i relacionades amb el sector digital. Click To Tweet

Et sembla bé que es limiti a 10 persones l'assistència als actes religiosos mentre que en els restaurants s'accepta el 50% de l'aforament?

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú