Hi ha alternativa a Colau?

Fa uns dies circulava per les xarxes un meme-acudit. Es veia a un costat la foto de Vladimir Putin que deia “Destruiré la teva ciutat” i amb cara alegre li responia Ada Colau en una altra foto: “Arribes tard!”.

Veig molt negatiu el balanç dels mandats d’Ada Colau per a Barcelona, i tinc el convenciment que quan la història analitzi amb prou distància temporal i emocional la seva labor ho reafirmarà.

Ada Colau s’ha demostrat ser un animal polític prou considerable, de més nivell que el que se li podia atribuir quan va arribar a l’alcaldia. No se li pot negar habilitat. Es mou amb soltesa, té capacitat dialèctica i de convicció. Com ho fan altres del seu entorn, s’ha permès saltar-se les seves pròpies regles, entre elles la de no presentar-se a unes eleccions per a un tercer mandat. Això només ho feia “la casta”, però resulta que ara ells també ho són… però els seus, tan corrosius amb els altres, no ho posen en evidència.

Que Barcelona ha perdut punts en el rànquing internacional en camps com l’economia no hi ha dubte. Certament, no tota la culpa és de Colau en aquest àmbit, perquè “el procés” va ser cabdal per a foragitar empreses i dissuadir a altres de fer noves inversions. La seva posició sobre l’ampliació de l’aeroport és una mostra evident de ceguesa sobre la capitalitat i el pes de Barcelona a escala internacional.

Però el govern de Colau tampoc no ha avançat en temes “estrella” seus com el de l’habitatge social, ha incrementat fins al paroxisme el caos circulatori sense rebaixar la contaminació, a Barcelona cada cop més són mal rebuts els turistes i millor acollits els okupes, la inseguretat és alta, la brutícia dels carrers notable. Fa moltes obres amb un eix permanent: anar contra el cotxe privat. Des d’òptiques referides a altres aspectes, ha impulsat la ideologia de gènere i ha ferit als cristians en aspectes com la marginació de la missa en les festes de la Mercè o l’insult del pessebre de la plaça Sant Jaume.

És molt general la crítica a la gestió d’Ada Colau entre la ciutadania. Però cal reconèixer que segueix amb un alt percentatge de “club de fans” i les enquestes no li donen caigudes significatives en intenció de vot. Una part potser deriva del clientelisme generat en alguns sectors, però el fet real és que sembla que si les eleccions es fessin ara, mantindria el mateix nombre de regidors.

No té majoria, però, hi ha alternativa a Colau?

La presentació de Colau per a un tercer mandat és molt important per a la seva formació política. Les enquestes indicaven que si ella no es presentava, dels 10 regidors actuals baixarien a uns 7. Les enquestes, per una altra banda, venen a dir que en les primeres posiciones en expectatives de vot estan molt igualats el PSC, ERC i Colau.

En el cas d’Esquerra sembla que són les sigles i la tendència creixent d’aquest partit les que impulsen a pujar, no el seu candidat, que, a més d’una edat avançada per accedir al càrrec d’alcalde, no té avui el carisma i la visió de Barcelona del seu germà Pasqual Maragall, reconegut per tots com un gran alcalde. A més, Ernest Maragall se centra en aspectes que no són precisament els municipals i la ciutat de Barcelona.

El PSC no té clar si serà Jaume Collboni el candidat. I aquest està força cremat, perquè és corresponsable de la gestió de Colau encara que busqui marcar ara distàncies. El nom de Miquel Iceta no està descartat, però sembla poc probable.

Junts, amb l’espantada d’Elsa Artadi i la seva política maximalista en tot, té molt difícil un resultat mínimament acceptable.

De Ciutadans i el Partit Popular pocs resultats es poden esperar, ni tan sols com a suport decisiu a altres candidats.

Surt amb força una altra formació, Valents, amb Eva Parera. D’entrada pot captar una bona part del vot que acostumava a anar a PP i Ciutadans, i fins i tot a algun socialista, però no és fàcil fer-se conèixer a la ciutadania per a aconseguir un bon resultat.

Hi ha encara la incògnita de Sandro Rosell. Pot tenir tirada, però presentar-se a unes eleccions municipals de Barcelona no és fer-ho al Barça. Joan Laporta ho va provar i no va tenir gaire èxit.

Amb aquest panorama, no està massa clar que hi hagi alternativa real a Ada Colau.

 Loading ...