atur

Sánchez treu pit malgrat el mal comportament de l’ocupació. Com és possible?

No només Sánchez, sinó també la ministra de Treball, Yolanda Ríos, ha volgut presentar els resultats de l’EPA del primer trimestre com un signe de recuperació, malgrat que evidentment no és aquesta la conclusió que revelen les xifres. Constatem-ho:

En termes interanuals, la taxa d’atur a Catalunya se situa en el 12,9% i la d’Espanya en el 15,98%, quan fa un any eren respectivament del 10,66% i del 14,41%. En xifres rodones, doncs, Espanya se situa en el 16% d’atur i Catalunya en quasi el 13%. Per situar una equiparació ara estem com a mitjans del 2018 i hem perdut quasi tres anys de recuperació de l’ocupació.

També, malgrat les aparences del comportament intertrimestral de Catalunya, en termes anuals la distància que separa la taxa d’atur catalana de l’espanyola es redueix de manera que ara està situada en poc més de 3 punts percentuals, quan el 2020 era 3,8 i el 2019 3,9. Aquest fet es deu sobretot a dos factors: d’una banda el bon comportament de Madrid, que destaca en el context espanyol, sobretot en termes intertrimestrals, però també aguanta bastant bé quan la comparació es fa en relació a l’any. L’altre és que, precisament en aquest últim còmput, el de l’any, les comunitats amb més pes agrícola i menys turisme ajuden a suportar millor la crisi.

D’acord amb les xifres de l’anàlisi de la CEOE, l’atur real, la gent que volent treballar i no pot fer-ho, és molt superior i la situa en el 22%, a conseqüència de les 400.000 persones que estan en ERTO i que no es comptabilitzen com a aturades, i a aquelles altres que no apareixen a l’EPA perquè han sortit del mercat del treball per raons diverses, i una no menor, és la seqüela la Covid-19 i altres malalties que els impossibilita de moment treballar. Tot plegat fa que a Espanya en aquests moments hi hagi només 19’2 milions de persones treballant, una xifra que ens retrotrau a l’últim trimestre del 2017, mentre que hi ha 3’6milions de persones a l’atur.

En termes intertrimestrals, només han enregistrat un bon comportament Madrid, amb 40.000 nous llocs de treball i Catalunya amb 33.000. I també, amb una xifra menor, Cantàbria. En termes percentuals això significa un increment de l’ocupació d’1,32% a Madrid, de l’1% a Catalunya i del 0,49% a Cantàbria.

Però si de la comparació del trimestre passem a la taxa de variació anual, la imatge canvia, perquè només dues autonomies tenen un comportament positiu: Castella-la Manxa, amb l’1,65% d’augment de l’ocupació, i Múrcia amb 1,34%. Aquestes dues comunitats es caracteritzen precisament per l’elevat pes del sector agrari en el seu PIB i l’escassa incidència turística, un fet semblant al que li passa a Extremadura que, si bé perd ocupació, ho fa d’una manera molt moderada amb el 0,75% negatiu. Hi ha dues comunitats més que també tenen un comportament d’aquest últim signe. Una és Cantàbria, que surt bastant ben parada de la situació amb un -0,27%, i l’altra, que és molt sorprenent per l’extraordinari pes del turisme, són les Illes Balears amb un decreixement de l’ocupació interanual de només el -0,20%. A l’altre extrem està Canàries que practica de manera intensa el monoconreu turístic i ha tingut una astronòmica reducció de l’ocupació del –13,99% i encapçala aquest rànquing tan poc favorable. La segueix València, però a molta distància, un -3,8%, el País Basc, i cal parar atenció a aquest fet, amb un -3,08%, Castella i Lleó, -2,96%, Aragó, -2,69% i en sisena posició Catalunya amb un -2,24% i a molta distància de Madrid, que només perd un -1,24%. Aquest diferencial amb Madrid, igual que es produeix en termes absoluts amb l’ocupació, no s’explica del tot pel relativament major pes del turisme a Catalunya, sinó per les diferents polítiques de restricció que s’han seguit en un cas i en un altre.

El resultat econòmic i polític d’aquest contrast entre Catalunya i Madrid farà que, el 2021 el sorpasso de la comunitat de la capital d’Espanya en relació amb Catalunya, es vegi accentuat perquè continuarà la divergència causada pel diferencial de creixement superior en el cas de Madrid. D’aquesta manera la capital ocuparà el primer lloc en els dos rànquings, el del seu pes econòmics en termes absoluts, i el de la seva renda per persona. Segurament Catalunya ho podria haver fet millor en matèria de política i econòmica en temps de Covid-19.

El 2021 el sorpasso de la comunitat de la capital d’Espanya en relació amb Catalunya, es veurà accentuat Click To Tweet

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Creus que els partits polítics han de practicar cordons sanitaris contra altres partits amb representació parlamentària?

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú