gasoducte Rússia

Rússia aconsegueix recol·locar el seu gas, Europa vol intervenir massivament el sector energètic

La notícia no ha ocupat les primeres planes dels grans mitjans de comunicació europeus, que s’han centrat a subratllar que el president xinès i el primer ministre indi han expressat a Vladímir Putin la seva “preocupació” per la situació a Ucraïna.

No obstant això, Pequín i Moscou han presentat aquesta setmana el projecte d’un nou gasoducte anomenat “Power of Siberia 2“, que transportarà cada any 50.000 milions de metres cúbics de gas rus a la Xina.

No sols no es tracta d’un volum màxim molt semblant al del ja difunt Nord Stream 2 amb Alemanya, sinó que a més Rússia ha anunciat que l’origen d’aquest gas serien les mateixes reserves que fins ara abastien Europa.

Evidentment, no és una solució que ofereix a Rússia ingressos multimilionaris immediats: les obres no començaran fins al 2024, i el gas no circularà pel “Power of Siberia 2” fins al 2030.

Ni Rússia està aïllada, ni Europa és un client indispensable

Però l’anunci deixa en evidència un cop més que ni Rússia està aïllada, ni Europa és un client indispensable. El futur gasoducte se sumarà al seu germà gran, Power of Siberia 1, que fou inaugurat el 2019 abans de la guerra d’Ucraïna i que s’abasteix de jaciments que no estaven destinats a Europa.

I mentre Rússia prossegueix més ràpidament que mai el seu pivot cap a l’Àsia (per emprar l’expressió de l’expresident nord-americà Barack Obama), Europa juga a un joc cada cop més perillós per assegurar el subministrament energètic a mesura que l’hivern s’acosta.

El pla que la Comissió Europea ha presentat per reduir els costos de l’energia de forma artificial no convenç ni als sectors empresarials, que el veuen massa vague, ni a diversos estats membre, que apunten que manca una flexibilitat necessària per adaptar-se a les particularitats de cada mercat intern.

Les propostes que Brussel·les ha presentat inclouen 140.000 milions d’euros en impostos extraordinaris als productors d’energia. Una suma que seria seguidament redistribuïda entre particulars i empreses, així com una reducció obligatòria del consum d’electricitat en hores punta.

Es tracta d’un pla que encara s’ha de discutir. La reunió dels ministres d’energia dels 27, en la qual el paquet de mesures s’hauria d’aprovar, està fixada pel 30 de setembre.

Nombroses empreses, i en particular les que necessiten energia de forma intensiva, com les indústries pesants i de béns de consum, ja s’han declarat contraris, adduint que les mesures no tindran cap efecte visible en els preus. Arreu d’Europa, sectors com el de l’alumini i l’acer han hagut de tancar plantes de producció perquè no podien fer front a l’alça de preus.

Europea Aluminium, l’associació industrial del sector, ha advertit que les mesures de Brussel·les “no salvaran la indústria de l’alumini de més aturades de producció, de la pèrdua de llocs de treball i possiblement d’un col·lapse complet“.

Pel que fa als governs dels 27, n’hi ha alguns que volen que la reducció del consum energètic, que la Comissió proposa que se situï en un 5% en els pics de demanda, sigui voluntària. D’altres es pregunten com compta Brussel·les identificar els pics de demanda.

Luxemburg, Lituània i Letònia, importadors nets d’energia i que no disposen de producció pròpia, han advertit que si no reben diners dels seus veïns que sí que en produeixen, no podran beneficiar-se de l’impost extraordinari al sector.

Però el principal problema del pla de Brussel·les és que la història ha demostrat que les manipulacions públiques de l’oferta i la demanda no contribueixen mai a ajustar els desequilibris, sinó que els solen acabar incrementant. L’exemple del col·lapse de la Unió Soviètica i la seva economia centralitzada amb control de preus hauria de servir de precedent.

També costa d’entendre que, amb una inflació disparada, la Comissió proposi noves subvencions a particulars i empreses, mentre que si hem arribat a la situació actual, és precisament, per un excés d’oferta monetària que ha reduït el valor dels diners.

En definitiva, el pla de la Comissió Europea, en comptes de resoldre la qüestió de fons, que és de naturalesa productiva, corre el risc d’accelerar encara més la inflació.

Creus que s'hauria de reduir l'IRPF d'acord amb el que s'ha incrementat la inflació?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.