El president Salvador Illa pronunciarà el 14 de setembre, al Museu Marítim de Barcelona, una conferència titulada El futur ja és aquí. Vol fer balanç i, sobretot, explicar les directrius del Govern per a la dècada vinent.
És una ambició respectable. Però, abans d’administrar el 2035, convindria explicar el 2026. Hi ha problemes que no poden esperar deu anys perquè afecten menors, persones dependents i alumnes que només cursaran una vegada la primària.
Menors tutelats
El cas més obscur és el de l’antiga DGAIA, rebatejada el 2025 com a Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència. El canvi de rètol no ha resolt el problema.
El 22 de juliol, el Parlament va aprovar per un sol vot —68 contra 67, amb PSC, ERC i Comuns a favor— unes conclusions que descriuen un sistema desbordat, mal controlat i dependent de la gestió privada, amb «lucre opac», però sense atribuir cap responsabilitat política.
Només el 5 % de les places residencials són de gestió pública i 150 dels 157 centres són gestionats per entitats. El tripartit parlamentari ha trobat culpables abstractes i responsables inexistents.
La Sindicatura de Comptes havia detectat 167,5 milions d’euros en pagaments indeguts de prestacions socials entre el 2016 i el 2024; d’aquests, 4,7 milions corresponien a ajuts a extutelats.
Anticorrupció investiga ara presumptes irregularitats en el seguiment d’aquestes ajudes i els anomenats «pisos fantasma». És una investigació oberta, no una condemna, però ja invalida la confortable teoria que només hi havia desordre administratiu. A més, les fundacions assenyalades havien rebut més de 350 milions d’euros en una dècada.
Cal ser exactes. L’Administració no «retira la pàtria potestat» definitivament mitjançant un funcionari: declara el desemparament, assumeix la tutela i suspèn l’exercici de la potestat parental, amb control judicial posterior.
La crítica seriosa és que una decisió que separa un infant de la família es pren primer administrativament, mentre que la revisió judicial arriba després, sovint en una relació de forces profundament desigual.
El nou òrgan d’experts per als casos complexos és una millora, però encara no equival a una garantia judicial prèvia.
La protecció efectiva tampoc no ha estat garantida dins dels centres. La Generalitat haurà d’indemnitzar amb 12.500 euros un nen que, amb vuit anys, va ser agredit sexualment per un intern de quinze anys en un centre tutelat. Un jutjat ja havia considerat desproporcionada la separació de la seva família.
La síndica de greuges també va advertir que el cas d’una menor de dotze anys captada per una xarxa de pederàstia mentre vivia en un centre no semblava un fet aïllat. Davant d’això, negar dades completes sobre agressions sexuals a menors tutelats deixa de ser prudència: és opacitat.
El cas de Noelia Castillo exigeix igualment rigor. Va estar sota protecció pública entre el 2015 i el 2019, però no està acreditat que les agressions sexuals que va relatar més tard es produïssin durant la tutela.
Precisament per això cal un seguiment longitudinal transparent dels extutelats, i no utilitzar biografies tràgiques com a consigna a favor o en contra del sistema. La seva eutanàsia es va practicar el 26 de març del 2026, després de 601 dies de litigi.
Dependència
La dependència ofereix una altra versió de la mateixa administració. L’actriu Assumpta Serna, cuidadora de la seva mare de cent anys, va necessitar un vídeo viral per explicar un laberint que milers de famílies coneixen.
Catalunya encapçalava al juny la llista d’espera estatal, amb 80.827 persones, el 30,4 % del total espanyol. Quan un dret només es mou després d’un escàndol a les xarxes, no hi ha sistema: hi ha loteria.
Escola
I queda l’escola. Catalunya ha quedat fora de la comparació regional de PISA 2025 perquè se’n va excloure el 23,22 % de la mostra —591 alumnes—, quan l’OCDE fixa un màxim recomanat del 5 %.
Només va fer la prova el 70 % dels alumnes seleccionats. Això no demostra que les proves internes hagin estat manipulades, però sí que van fallar la supervisió, les alertes i les responsabilitats. Les puntuacions catalanes no es podran comparar ni amb altres territoris ni amb anys anteriors.
El mirall domèstic tampoc no consola: a sisè de primària, el 15,8 % dels alumnes presenta un nivell baix en català i el 17,5 % en matemàtiques. La graduació a l’ESO ha caigut del 93 % al 87 % entre el 2020 i el 2024.
Equitat.org parla d’estancament, pobresa i falta de personal de suport. Que Oriol Junqueras proposi ara un equip d’experts que governi Educació durant dotze anys és menys una solució que una confessió: els partits que l’han dirigida ja no es refien de la seva pròpia manera de dirigir-la.
Illa pot parlar del futur. Però hauria de començar explicant qui respon pel present.
Els menors tutelats, els dependents i els alumnes no viuen en una dècada imaginària. Viuen ara.
Illa pot parlar del futur, però els menors tutelats, les persones dependents i els alumnes viuen ara. #SalvadorIlla #Catalunya Share on X
Loading ...
