zbe

El primer mes d’aplicació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) conclou amb fracàs

La iniciativa molt personal d’Ada Colau de la gran ZBE de Barcelona, dirigida a millorar la qualitat de l’aire s’ha saldat amb un fracàs rotund. Possiblement aquesta sigui la causa que l’Ajuntament ha tancat tota informació sobre els resultats assolits. Fins i tot, no informa del nombre de vehicles que han deixat de circular, o els que continuen fent-ho al marge de la normativa i són captats per les càmeres de televisió. L’apagada informativa és total.

Afortunadament, hi ha fonts al marge de les municipals que permeten conèixer quina ha estat l’evolució de la qualitat atmosfèrica de Barcelona. En concret el World Air Quality Index fa possible seguir la situació de sis ciutats espanyoles, Barcelona, Bilbao, Madrid, Màlaga, Sevilla i València. Dóna, a més, tres observacions diàries que corresponen al matí, la tarda i la nit, i tres nivells d’indicador de qualitat: bo, acceptable i dolent. Les dades de disset dies aleatoris de gener, que equivalen per tant a cinquanta-una observacions per ciutat, situen Barcelona en la pitjor posició d’entre les sis ciutats observades.

Concretament, Bilbao presenta un 72,5% d’observacions amb bona qualitat atmosfèrica, Màlaga 68,5%, València 47%, Madrid 37,2%, Sevilla 35,3% i en últim lloc Barcelona amb un mínim 21,5%. En altres termes, mentre que una ciutat de gran densitat automobilística com Madrid i amb una ZBE molt menor que la de Barcelona, assoleix que una de cada 3 observacions l’aire tingui una bona qualitat, a Barcelona queda limitada a només 1 de cada 5 observacions. Això per no parlar de la distància astronòmica que ens separa d’altres poblacions com Bilbao, Màlaga i València.

A més, no és aquest l’únic problema detectat pels amidaments atmosfèrics, perquè al llarg de gener s’han produït molts dies en els quals la contaminació per micropartícules (<2,5 pm) ha estat més alta que el que determina l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cal subratllar que en les nostres coordenades, aquest tipus d’impacte ambiental és el més perillós per a la salut humana perquè el seu comportament incideix directament amb les malalties cardiorespiratòries, i amb la probabilitat de patir ictus i infarts. Aquest tipus de contaminació té poc a veure amb el factor més contemplat del canvi climàtic que és la presència de CO2 i NOx. Malgrat la prevalença i risc d’aquest fenomen, Barcelona no ha adoptat cap mesura específica per abordar-lo.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú