Es prefigura com serà el nou govern de la Generalitat exceptuant sorpreses d’última hora. Quedarà una altra vegada configurat entorn de la coalició d’ERC i de JxCat, si bé amb la important diferència en relació amb els precedents, que la presidència correspondrà a Pere Aragonès.
Serà així perquè les bases de la CUP decidiran no integrar-se al nou govern. Aquesta és la raó bàsica per la qual l’organització ha deixat per a la data límit de divendres el seu pronunciament final.
El que sí que mantindran és la seva reivindicació d’ocupar la presidència del Parlament. No volen comprometre’s en el dia a dia, sempre difícil, però sí que volen ocupar el segon lloc en importància de les institucions catalanes amb la pretensió d’orientar els debats. Si això es confirmés, s’accentuaria la parcialitat del Parlament i per tant el seu afebliment com a lloc de representació de totes les voluntats que habiten a Catalunya.
Si a més es produís una Mesa ocupada exclusivament per independentistes, i a això s’hi afegís el bloqueig a tota presència de Vox, tindríem un Parlament més polaritzat que mai, i en aquest sentit la via de Salvador Illa hauria experimentat un doble fracàs, el de no poder formar govern i el de la polarització, a la que cal dir, també contribueix practicant l’exclusió de Vox. Una via aquesta profundament equivocada perquè només s’aconseguirà singularitzar aquesta força política, i concentrar en ella tots els llamps i trons de l’oposició, cosa que sens dubte afavoreix la seva intenció de presentar-se com a única alternativa i anar recollint tot el vot disconforme, sigui de la causa que sigui. Aquest famós llibre del segle passat d’Umberto Eco Apocalíptics o integrats continua descrivint una opció ben certa. Però és que en realitat tal com es desplega la política, carregada de bromera i amb molt poca substància, la polarització convé a tots perquè és la forma d’assolir un posicionament més simplista i fàcil, que evita fer política de veritat.
El govern de la Generalitat es veurà fortament condicionat sobretot per dos noms, el de Laura Borràs i el de Joan Canadell. La primera, que és la candidata lògica a la presidència del Parlament per part de la coalició, té el greu inconvenient del seu processament, perquè quan sigui inculpada i per raó de la reglamentació interna d’aquella casa, comportarà la seva dimissió i per tant tot un enrenou a càrrec del seu substitut. Mentre que si el seu càrrec és de designació política al govern, la seva inculpació no ha de comportar que plegui. En el cas de Canadell és un nom que incomoda fortament a ERC, però d’altra banda JxCat té difícil cedir i deixar fora a l’home que va guanyar per primera vegada per l’independentisme la important Cambra de Comerç de Barcelona.
El nou govern té urgència de constituir-se i començar a funcionar no només per evitar unes eleccions, sinó per la situació d’extremada feblesa política que viu des de fa temps la Generalitat.
Situació com la que s’ha produït en el cas de Seat no es pot repetir. La decisió de fabricar un cotxe elèctric i la seva vinculació a una fàbrica de bateries, ha comportat un seriós enrenou al govern espanyol en altres comunitats espanyoles, començant per Extremadura, que també aspira a aquest tipus d’instal·lació, però ha salvat una difícil situació. I és que el que no s’ha explicat és que molt abans d’aquest acord, Seat va estar considerant la possibilitat de reduir progressivament la seva producció a la planta de Martorell a base de no assignar-li nous models, el que hauria comportat una crisi extraordinària pel sector de l’automòbil a Catalunya, després del tancament de Nissan, que està en procés de consumació.
La manca d’un govern amb capacitat operativa i d’un Ajuntament de Barcelona que fa la guerra al cotxe, havien deixat als peus dels lleons a tot un important sector que ha requerit per salvar la situació la intervenció de les més altes instàncies econòmiques –recordem que CaixaBank participa en l’operació conjuntament amb Iberdrola i Telefònica- amb Seat. També va acabar-hi jugant un paper el Rei per ressituar el risc i assentar la continuïtat de Seat a Catalunya.
Tant ERC com JxCat són conscients d’aquest fet que només té com a contramesura de cara al futur el de quallar com més aviat millor un govern que governi, i treure fruit d’una vegada per totes, del seu suport al govern Sánchez, que fins ara s’ha manifestat ben estèril i que ha assolit el seu màxim de frustració en el dia d’ahir, quan va coincidir la decisió del jutge de retornar els empresonats que gaudien del tercer grau a la seva situació carcerària, i també el vot favorable del PSOE a aixecar la immunitat de Puigdemont al Parlament Europeu.
La via de Salvador Illa hauria experimentat un doble fracàs, el de no poder formar govern i el de la polarització Share on X
Loading ...
