Quan el mateix partit governa la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació, hom podria esperar una coordinació exemplar. Catalunya, en canvi, ha aconseguit una cosa més original: multiplicar els centres de poder sense que aparegui per enlloc la responsabilitat.
El socialisme governa les principals institucions catalanes, però la seva prioritat sembla ser una altra: servir d’instrument a la política de Pedro Sánchez. La resta és subordinada. I els resultats comencen a adquirir proporcions còsmiques.
Rodalies: el símbol perfecte del desgovern
Rodalies ofereix una esplèndida demostració. El servei teòricament transferit a Catalunya continua condicionat per Renfe i Adif. La nova societat operadora manté, inicialment, el 50,1 % del capital en mans de Renfe. La Generalitat exhibeix el traspàs, però no acredita el control efectiu del servei. Illa i els seus consellers exerceixen, sobretot, de coartada política.
Des de dissabte, els usuaris pateixen una successió de retards, cancel·lacions i desorganització que dilluns va arribar al paroxisme. Avui dimarts 10 i dijous 12 hi ha vaga de maquinistes. Entremig, dimecres 11, una vaga general amb una decisió insòlita: Rodalies només circularà al 25 % durant les hores punta i no prestarà servei fora d’aquestes franges. Mai no s’han establert serveis mínims tan ínfims: Illa vol impedir que la gent vagi a la feina.
Milions de catalans viuen en un país on el ferrocarril pot desaparèixer durant bona part de la jornada i els governants continuen instal·lats en la normalitat.
I encara falten les vagues dels controladors ferroviaris d’Adif dels dies 17 i 19.
Quin país civilitzat pot suportar aquesta acumulació d’aturades sense una resposta política contundent? Quin és el cost econòmic d’aquest desori?
Cal exigir-ne una avaluació pública: jornades perdudes, productivitat destruïda, serveis incomplerts, oportunitats malmeses, problemes greus per a la vida de molta gent.
La factura la paguem nosaltres. No Illa, ni Collboni, ni els seus aparells polítics.
Tarragona: bloquejar l’economia com a estratègia
La vaga indefinida del metall de Tarragona ofereix una altra expressió del desgavell. Els treballadors mobilitzats rebutgen el conveni signat per UGT i Comissions Obreres, una mostra de la crisi d’autoritat dels grans sindicats.
Però la tàctica escollida consisteix a bloquejar els accessos al port i als polígons industrials, multiplicant el perjudici sobre activitats alienes al conflicte.
El 9 de novembre, el moviment de vehicles al port havia caigut un 87,24 % al migdia. Els pescadors no podien accedir normalment a les seves embarcacions i els fabricants de pinsos alertaven del risc de desproveïment de matèries primeres per a les explotacions ramaderes de Catalunya i Aragó.
Una reivindicació laboral es converteix així en una amenaça per a tota una cadena productiva.
Simultàniament, la indústria càrnia viu cinc dies de vaga, del 9 al 13 de novembre, amb uns 35.000 treballadors convocats a Catalunya i bloquejos als accessos dels escorxadors. Si aquests conflictes es prolonguen, les conseqüències sobre el proveïment poden resultar considerables.
Una societat que comença a agitar-se
Dilluns també es van produir dues ocupacions breus. Activistes de la CGT i de l’habitatge van entrar a Foment del Treball. Militants d’Arran i del SEPC van ocupar la seu de Comissions Obreres per denunciar-ne la vinculació amb el poder.
No van ser episodis greus, però constitueixen símptomes d’un ambient social que s’agita. Catalunya podria entrar en una fase de turbulències amb conseqüències econòmiques importants.
Mentrestant, Salvador Illa diu que entén una vaga general que no s’adreça contra el govern responsable de bona part dels problemes denunciats.
Una vaga general comprensiva amb el poder: una singular aportació socialista a la història sindical.
Qui paga? El poble menut
Aquest desori no arruïna les grans fortunes ni el sou de polítics i sindicalistes.
Perjudica el treballador que ha d’arribar puntual, l’autònom que perd hores facturables, la botiga que deixa de vendre, la petita empresa de tres treballadors, la persona que necessita desplaçar-se per prestar un servei.
És el poble menut de Vicens Vives, la immensa majoria que vivim del nostre treball, no de les subvencions, els càrrecs o les nòmines polítiques.
I aquesta desigualtat resulta especialment ofensiva quan els qui administren el desordre tenen assegurats el sou i la posició.
Mentrestant, els problemes essencials continuen sense resposta.
L’habitatge s’ha convertit en una condemna per a les noves generacions. Els salaris baixos persisteixen i l’augment positiu del salari mínim no impedeix una compressió salarial que aproxima cada vegada més treballadors als nivells retributius inferiors.
Les famílies amb fills continuen insuficientment protegides. La maternitat troba obstacles creixents. La productivitat no experimenta la transformació promesa malgrat els milers de milions europeus.
I l’educació retrocedeix, com mostren els resultats PISA des de 2018.
No n’hi ha prou de votar: cal plantar cara
No podem continuar acceptant aquest estat de coses mentre els responsables ens expliquen mitges veritats i grans mentides.
Cal dir prou. Però votar no és suficient. La societat civil s’ha d’organitzar, exigir responsabilitats, fiscalitzar el cost del desgovern i recuperar la capacitat d’iniciativa.
Comencem per Rodalies. Continuem per l’habitatge, els salaris, les famílies, l’ensenyament i els serveis públics.
No podem consentir que, en nom del progrés, uns grups organitzats s’apropiïn dels nostres diners, del nostre temps, de la nostra llibertat i fins i tot de les decisions que corresponen a les nostres famílies.
Catalunya no és propietat dels qui la governen. És dels qui la sostenen cada dia amb el seu treball. I ha arribat l’hora que es facin respectar.
El dijous 12 de novembre a les 19.30 h, Josep Miró i Ardèvol presentarà aquest balanç en una sessió d’anàlisi política oberta a tothom: «Vuit anys de Sánchez: què diuen els fets?». Economia, habitatge, educació, serveis públics i qualitat democràtica, amb dades i espai per al debat.
Enllaç Zoom:
https://us06web.zoom.us/j/7915431490 (amb sala d’espera)
Loading ...
