La Sagrada Família ha estat l’escenari simbòlic de les tres grans visites papals a Catalunya. Des del temple encara inacabat que va veure Joan Pau II fins a la inauguració de la torre central prevista amb Lleó XIV, les visites reflecteixen també l’evolució religiosa i social del país.
Quan el papa Joan Pau II va arribar a Barcelona el novembre de 1982, la Sagrada Família era encara una obra monumental en construcció. Les naus principals no estaven acabades, faltaven les grans torres centrals i el temple era, sobretot, una promesa. Quaranta-quatre anys després, si es compleixen les previsions, Lleó XIV visitarà una basílica pràcticament culminada, amb la torre de Jesucrist acabada i convertida en un dels grans símbols arquitectònics i espirituals del segle XXI.
Entre una visita i l’altra hi ha hagut un altre moment clau: la consagració de la Sagrada Família per part de Benet XVI el novembre de 2010. Tres papes, tres visites i tres fotografies molt diferents de Catalunya, de l’Església i de la relació dels catalans amb la religió.
Joan Pau II: la Catalunya encara catòlica
La visita de Joan Pau II es va produir en una Espanya que acabava de consolidar la democràcia i en una Catalunya on el catolicisme continuava tenint una presència social molt significativa. Encara que la secularització ja havia començat, la pràctica religiosa era molt superior a l’actual i l’Església mantenia una influència notable en la vida pública.
El pontífex polonès va visitar Montserrat i la Sagrada Família i va celebrar una multitudinària missa al Camp Nou. El seu pas per Catalunya va mobilitzar centenars de milers de persones i va generar una expectació difícilment imaginable avui.
La imatge de Joan Pau II davant d’una Sagrada Família encara inacabada simbolitzava una Església que conservava una gran capacitat de convocatòria i una societat que, malgrat els canvis derivats de la Transició, continuava identificant-se majoritàriament amb la tradició catòlica.
Benet XVI: la consagració d’un símbol
Vint-i-vuit anys més tard, Benet XVI va arribar a una Catalunya molt diferent. La pràctica religiosa havia disminuït considerablement, les noves generacions mostraven una vinculació molt més feble amb l’Església i el procés de secularització s’havia accelerat.
La visita de novembre de 2010 tenia un objectiu clar: dedicar al culte la Sagrada Família i elevar-la a la categoria de basílica menor. Més que una visita pastoral de masses, va ser un acte d’alt valor litúrgic, cultural i arquitectònic.
Aquell dia, el temple projectat per Antoni Gaudí deixava de ser només una obra excepcional per convertir-se plenament en un espai de culte. El missatge de Benet XVI va insistir en la capacitat de la fe per inspirar la cultura, l’art i la bellesa, en una societat cada vegada més allunyada de les institucions religioses.
La visita va tenir una gran repercussió internacional i va consolidar la Sagrada Família com una de les grans icones del catolicisme contemporani.
Lleó XIV: una Església en minoria però amb projecció global
La visita prevista de Lleó XIV arribarà en una Catalunya encara més secularitzada. Les enquestes mostren que el percentatge de persones que es declaren catòliques continua disminuint mentre creixen les opcions no religioses o desvinculades de qualsevol confessió.
Tot i això, la Sagrada Família manté una capacitat d’atracció extraordinària. Cada any rep milions de visitants de tot el món i s’ha convertit en un espai on conviuen la dimensió espiritual, la cultural i la turística.
Si Joan Pau II va trobar una basílica en construcció i Benet XVI la va consagrar, Lleó XIV està cridat a contemplar-ne la culminació gairebé definitiva. La inauguració de la torre de Jesucrist coincidiria amb el centenari de la mort de Gaudí i reforçaria el paper del temple com a gran símbol internacional de Barcelona i Catalunya.
Alhora, el nou pontífex arriba amb un discurs molt marcat per qüestions com la migració, la cohesió social, la pobresa i els reptes ètics derivats de les noves tecnologies. Una agenda que connecta amb preocupacions actuals d’una societat molt diferent de la que va rebre Joan Pau II.
Del temple inacabat a la basílica universal
Les tres visites papals expliquen també la història recent de la Sagrada Família. Joan Pau II va veure un projecte encara lluny d’acabar-se. Benet XVI en va certificar la maduresa litúrgica i espiritual. Lleó XIV, previsiblement, en celebrarà la culminació arquitectònica.
Però també expliquen la transformació de Catalunya. D’una societat majoritàriament catòlica als anys vuitanta s’ha passat a una realitat molt més plural, secularitzada i diversa. L’Església ha perdut centralitat social, però la Sagrada Família continua exercint una fascinació singular que transcendeix les fronteres religioses.
Potser aquesta és la gran paradoxa del temple de Gaudí: mentre disminueix la pràctica religiosa, augmenta la seva projecció universal. I és precisament en aquest punt on convergeixen les visites de Joan Pau II, Benet XVI i Lleó XIV: tres papes que han contemplat, o contemplaran, una mateixa obra que ha acabat convertint-se en molt més que una basílica.
Tres papes que han contemplat, o contemplaran, una mateixa obra que ha acabat convertint-se en molt més que una basílica. #VisitaPapa #SagradaFamilia Share on X
