La Comunitat Autònoma de Catalunya, des de finals de l’any 2017, ha crescut menys que Madrid. El seu principal competidor pren avantatge gràcies a la crisi industrial catalana, reflex de la fràgil situació que es viu a tot Europa. D’altra banda, el context polític tampoc ha ajudat ha poder consolidar el bon creixement d’aquests anys.
Entre el 2014 i el 2017, Catalunya va créixer un 3,2% anual, dues dècimes més que Madrid. En canvi l’any passat, com s’aprecia en el gràfic, Catalunya va aconseguir un augment del PIB del 2,3% davant d’un 3,7% de la comunitat de Madrid. La composició de les dues primeres economies del país és molt diferent. Mentre a Catalunya la indústria manufacturera és del 17,4%, a Madrid representa menys de la meitat: un 6,4%.
Per al secretari general adjunt de la patronal Foment del Treball, Salvador Guillermo, recorda que el pitjor comportament relatiu de la indústria “obeeix a factors com la caiguda de l’activitat a Alemanya, l’auge del proteccionisme comercial i el Brexit que ha fet que les exportacions es ressentin”.
La setmana passada, a la XXXV Reunió del Cercle a Sitges, el vicepresident d’Economia, Pere Aragonès, va reconèixer que el trasllat de seus va tenir un cert impacte, però que no va ser immediat ni afectar a l’activitat productiva. El conseller, després de reconèixer que “no és una anècdota”, va insistir que els pitjors auguris no es van complir perquè “ara estaríem en recessió”.
Tot i aquest millor comportament relatiu dels últims mesos de Madrid, la primera economia del país segueix sent Catalunya amb un PIB de 231.277.000 d’euros el 2018. Aquesta xifra significa que el pes econòmic de la comunitat en el conjunt del PIB espanyol és del 19,14%. Madrid va retallar distàncies l’any passat però es va quedar en el segon lloc, a una mica més de 1.200 milions d’euros. El pes de Madrid en el conjunt de l’Estat es va incrementar fins al 19,03%. La batalla pel primer lloc no ha acabat.
Catalunya creixerà per sota de la mitjana
La Fundació de Caixa d’Estalvis (Funcas) ha revisat a la baixa les previsions del creixement del PIB d’Euskadi, Navarra i Múrcia. Aquest resultat es deu sobretot al fet que el nivell de partida és inferior al que inicialment estimat, com a conseqüència d’un creixement en 2018 menor del qual s’esperava. A això s’afegeix, en el cas del País Basc, la negativa evolució de les seves exportacions en els primers mesos de l’any.
La Comunitat de Madrid, Cantàbria, Navarra, Castella-la Manxa i Galícia seran les comunitats autònomes que creixeran per sobre de la mitjana d’Espanya (+ 2,2%) i que lideraran el creixement regional aquest any, segons les últimes previsions de la Fundació de Caixes d’Estalvi (Funcas).
L’actualització de les previsions de creixement per a les comunitats autònomes de Funcas apunta que les regions de major avanç econòmic en 2019 seran les mateixes que en l’anterior exercici, tot i que patiran una desacceleració més intensa que la mitjana nacional. Les cinc comunitats que registraran un major creixement, per sobre de la mitjana nacional del 2,2%, seran la Comunitat de Madrid (+ 2,8%), Cantàbria (+ 2,6%), Navarra (+ 2,5%), Castella-la Manxa (+ 2,4%) i Galícia (+ 2,3%).
Igualant la mitjana quedaran País Basc, Andalusia i Canàries, amb un creixement del 2,2% en els tres casos, mentre que per sota se situaran Catalunya (+ 2,1%) i altres cinc regions que creixeran un 2%: Illes Balears, Múrcia, Comunitat Valenciana, Astúries i Aragó.
