L’Escola de Higiene i Medicina Tropical de Londres ha dirigit un estudi recent, en el qual ha participat el CSIC, que revela greus conseqüències del canvi climàtic a Europa. Segons aquesta investigació:
- Es projecten més de 2,3 milions de morts addicionals relacionades amb la temperatura des d’ara fins al 2099 si no es prenen mesures urgents per reduir les emissions de carboni.
- Fins al 70% d’aquestes morts podrien evitar-se si s’actua amb rapidesa.
- El canvi climàtic causarà un augment significatiu de les morts per calor a tota Europa, superant substancialment qualsevol disminució de les morts relacionades amb el fred.
- Les zones més vulnerables seran la regió mediterrània, Europa Central i els Balcans.
- Fins i tot amb una elevada adaptació a la calor, la tendència a l’augment de morts persisteix en tots els escenaris de canvi climàtic.
L’estudi va utilitzar funcions de risc de la temperatura en 854 ciutats europees, considerant l’adaptació i aclimatació local i específica de cada franja d’edat. S’espera que el nombre més gran de morts per altes temperatures es produeixi a les ciutats mediterrànies més poblades, encara que també pot afectar ciutats més petites de Malta, Espanya i Itàlia.
Pierre Masselot, un dels autors principals, emfatitza que la situació és especialment crítica a la zona mediterrània i que, en aquest context, Barcelona ocupa el primer lloc pel que fa al nombre de morts, seguida a una certa distància per València i Madrid. En el cas de la capital de Catalunya, a l’efecte d’illa de calor, comú a totes les grans ciutats, s’hi afegeix la seva elevada densitat, poc habitual en les ciutats europees, i l’escassetat d’àrees verdes que actuïn com a motors de refrigeració de l’atmosfera. També la humitat elevada que la caracteritza contribueix als estralls d’una calor excessiva per a les nostres condicions habituals.
Naturalment, el dany no es produirà de cop. És un procés que ja estem vivint i que ens serveix per adonar-nos que tant el govern municipal, el primer responsable, com els de la Generalitat i l’espanyol viuen d’esquena a l’amenaça. També en aquest cas, la base de la resposta és el “relat”, el “fer veure que…”, com mostra la fal·làcia dels pseudo-refugis climàtics de la ciutat.
La qüestió és què necessita Barcelona per evitar tantes morts i, per què no dir-ho, danys econòmics? La resposta ha de començar ara. Heus aquí les principals mesures segons els experts i el seu contrast amb les IA de ChatGPT, Perplexity i Deep Seek:
Curt termini (0-5 anys): Accions immediates d’adaptació
Reforestació urbana i corredors verds
- Plantar arbres d’espècies autòctones i resistents a la calor (ex. garrofers, pins) als carrers, places i terrats.
- Crear “illes de frescor” en barris vulnerables (com el Raval o el Poblenou) amb petits parcs i fonts públiques.
Habitatge
- Diagnosi i suport a habitatges vulnerables
- Realitzar un mapa de vulnerabilitat climàtica per identificar zones amb més risc i llars vulnerables.
- Proveir ventiladors o sistemes bàsics de refrigeració a persones grans o amb pocs recursos.
- Climatització d’edificis públics essencials. Prioritzar la climatització d’escoles, centres de salut i residències d’avis.
Infraestructures d’ombra i aigua
- Instal·lar tendals i pèrgoles a zones transitades (ex. les Rambles, places).
- Habilitar punts d’hidratació gratuïts i més fonts públiques amb aigua potable.
Protocols d’emergència climàtica
- Activar centres de refrigeració públics (biblioteques, centres cívics) durant onades de calor.
- Establir refugis climàtics a tots els barris, accessibles les 24 hores durant onades de calor i nits tòrrides. Garantir que estiguin equipats amb sistemes de refrigeració i ombra adequats.
- Crear un sistema d’alerta primerenca per a poblacions vulnerables (persones grans, persones sense llar).
Regulació de materials urbans
- Substituir asfalt fosc per paviments reflectants o permeables als carrers i places.
- Promoure sostres blancs o verds en edificis públics i privats.
Educació ciutadana
- Campanyes per reduir l’ús de vehicles privats i fomentar el transport públic.
- Tallers sobre eficiència energètica a les llars (ventilació natural, aïllament).
Mig termini (5-15 anys): Transformació urbana estructural
Expansió de la infraestructura verda
- Connectar parcs existents (ex. Collserola, Montjuïc) amb corredors verds que travessin la ciutat.
- Convertir aparcaments en zones verdes o horts urbans.
- Incrementar la infraestructura verda urbana mitjançant cobertes vegetals als edificis i més arbres als carrers i parcs.
- Mobilitat sostenible
- Eliminar l’espai per als cotxes al centre i ampliar xarxes de carrils bici i transport públic elèctric.
- Restringir l’accés de vehicles contaminants a l’àrea metropolitana.
- Electrificar el transport públic.
- Per poder dur a terme l’anterior, a mitjà termini és necessària la disponibilitat prèvia d’un sistema de transport públic que permeti la substitució racional del cotxe.
Rehabilitació energètica d’edificis
- Incentivar la instal·lació d’aïllament tèrmic i ventilació creuada en habitatges antics.
- Incentivar l’energia solar en comunitats de veïns i edificis municipals.
Gestió de l’aigua
- Recuperar sèquies històriques (ex. Rec Comtal) per al reg de zones verdes.
- Construir més sistemes de drenatge sostenible (SUDS) per evitar inundacions i emmagatzemar aigua.
Regulació urbanística
- Prohibir noves construccions que no incloguin criteris de resiliència climàtica (ex. orientació, materials).
- Limitar l’alçada dels edificis per afavorir la circulació de l’aire.
Llarg termini (15+ anys): Reconfiguració urbana i resiliència sistèmica
Redisseny urbà bioclimàtic
- Planificar nous barris amb carrers estrets i orientats per aprofitar les brises marines (ex. model de l’Eixample adaptat).
- Recuperar espais fluvials (ex. riu Besòs) com a corredors ecològics.
- Redissenyar els barris més densos per incloure corredors verds que permetin una millor ventilació natural.
Autosuficiència energètica
- Transició al 100% d’energies renovables (solar, eòlica marina, geotèrmica).
- Crear microxarxes energètiques descentralitzades als districtes.
Adaptació costanera
- Construir dics naturals (esculls artificials, dunes) per contenir la pujada del mar.
- Reubicar infraestructures crítiques (metro, hospitals) lluny de zones inundables.
Tecnologia i big data
- Utilitzar sensors per monitorar temperatura, humitat i qualitat de l’aire en temps real.
- Implementar sistemes d’intel·ligència artificial per predir i gestionar crisis climàtiques.
Cooperació regional i global
- Integrar-se en xarxes de ciutats resilients (ex. C40 Cities) per compartir estratègies.
- Impulsar acords amb la UE per finançar projectes d’adaptació (ex. Fons Next Generation).
Gestió de l’aigua
- Adaptar infraestructures per garantir la disponibilitat eficient de l’aigua davant possibles sequeres prolongades.
Barcelona, davant els desafiaments del canvi climàtic i l’efecte illa de calor, ha desenvolupat plans específics com el Pla Clima 2018-2030 i el Pla Calor. Aquestes accions busquen mitigar els impactes de les onades de calor i millorar la resiliència urbana. La qüestió és que aquests plans es compleixin en la realitat i en els ritmes necessaris. A dia d’avui, no és gens evident que aquests plans disposin de la planificació econòmico-financera necessària per a la seva realització. D’altra banda, algunes d’aquestes qüestions exigeixen la participació de la Generalitat i del Govern central, en una concertació encara inexistent.
El conjunt de necessitats es pot resumir en aquests termes:
Curt termini (0-5 anys): Resposta immediata
- Augment i millora dels refugis climàtics.
- Expansió del verd urbà tàctic: més vegetació a places i carrers.
- Creació de zones d’aigua urbana.
- Millores en la infraestructura d’ombra.
- Limitació del trànsit en dies crítics
- Subvencions per a l’adaptació d’habitatges
- Campanyes de conscienciació i protocols d’emergència
Mitjà termini (5-15 anys): Transformacions estructurals
- Reforestació urbana a gran escala: Convertir més carrers en corredors verds amb arbres de gran port i vegetació autòctona.
- Reforma de l’urbanisme per augmentar la permeabilitat i la frescor: Substitució progressiva de l’asfalt per paviments drenants i reflectants.
- Regulació estricta dels materials de construcció: Impuls a façanes vegetals, cobertes blanques i sistemes de refrigeració passiva.
- Pla de descarbonització de la mobilitat: Electrificació del transport públic i foment del transport actiu (peatonalització, més carrils bici).
- Reducció del consum energètic en edificis: Renovació d’edificis públics i privats per millorar l’eficiència tèrmica.
- Gestió avançada de l’aigua: Recuperació d’aigües pluvials per a reg i climatització urbana, reducció del consum amb incentius.
Llarg termini (15-50 anys): Transformació profunda
- Redisseny climàtic de la ciutat: Creació de barris més resilients amb espais verds integrats, ventilació natural i menys densitat urbana en zones crítiques.
- Conversió del front marítim per protegir la ciutat de l’augment del nivell del mar: Infraestructures de defensa costanera com dics verds i sistemes d’absorció de marees.
- Integració del canvi climàtic en la normativa urbanística: Planificació de noves àrees urbanes amb criteris de sostenibilitat tèrmica.
- Canvi estructural en la matriu energètica: Barcelona autosuficient amb energies renovables i xarxes de climatització distrital eficient.
- Reforestació metropolitana i connexió amb entorns naturals: Restauració del Parc Natural de Collserola i àrees periurbanes per millorar la regulació tèrmica.
- Desenvolupament de tecnologia climàtica avançada: Inversió en bioclimatització urbana, nous materials i solucions innovadores per a la mitigació de la calor.
- Millor prevenció dels incendis forestals a l’àrea de Collserola.
