A mesura que s’estén el mandat de Sánchez es fa evident que la seva ànsia de poder el converteix en un perill per a tothom amb l’única excepció dels seus seguidors, excepte quan li facin nosa.
Hi ha un famós poema, polèmic pel que fa a la seva autoria, que fa molt el cas. És aquell que diu:
Primero vinieron por los socialistas,
y yo no dije nada, porque yo no era socialista.
Luego vinieron por los sindicalistas,
y yo no dije nada, porque yo no era sindicalista.
Luego vinieron por los judíos,
y yo no dije nada, porque yo no era judío.
Luego vinieron por mí,
y no quedó nadie para hablar por mí.
El seu autor va ser el pastor luterà alemany Martin Niemöller (1892-1984) i era una protesta i alhora una crida adreçada a les elits alemanyes que no van parlar fort i clar amb l’arribada dels nazis al poder.
Molts atribueixen l’autoria a Bertolt Brecht, però totes les evidències assenyalen el contrari.
Hi ha una altra versió d’Elena Weigel (1900-1971) que afirmava que el text era realment de Brecht i que s’assemblava, però no era exactament igual que l’anterior. Deia així:
Primero se llevaron a los judíos,
pero a mí no me importó porque yo no lo era.
Luego arrestaron a los comunistas,
pero como yo no era comunista, tampoco me importó.
Más adelante detuvieron a los obreros,
pero como no era obrero, tampoco me importó.
Luego detuvieron a los estudiantes,
pero como yo no era estudiante, tampoco me importó.
Finalmente detuvieron a los curas,
pero como yo no era religioso, tampoco me importó.
Ahora me llevan a mí, pero ya es tarde.
Aquest és exactament el risc que patim amb Sánchez. En la mesura que topa amb dificultats per mantenir-se al poder reacciona agredint a grups i persones en funció dels seus interessos.
Ara, amb un govern paralitzat que després de 8 mesos només ha tret dos decrets i tres lleis de les quals només una ha estat refrendada pel Senat, tira del recurs habitual de treure a passejar a l’Església catòlica i focalitzar en ella el conflicte.
Ho fa a compte d’un pretès pla d’indemnització de les víctimes de la pederàstia en el si de l’església.
Podria ser un propòsit excel·lent si no fos que totes les dades disponibles, incloses les que maneja el ministeri de l’Interior sobre denúncies d’abusos a menors, menys d’un 1% de les víctimes pertanyen a l’àmbit eclesial.
L’últim estudi de la Fundació ANAR, especialitzada en l’assistència a menors, mostrava ben clarament l’extrema marginalitat dels casos que tenien com a autors religiosos o persones vinculades a instàncies oficials catòliques i que la immensa majoria es produïen a la família o l’entorn familiar seguit d’altres instàncies externes. Per tant, quan actua així el govern el que fa és mirar cap a una altra banda i deixar sense atenció el 99% dels casos i, el que és tant o més greu, deixar-los a més sense polítiques de prevenció.
A més, pel que es coneix del pla, és una monstruositat des del punt de vista jurídic, perquè només exigeix, per considerar a una persona víctima i reclamar una indemnització, exactament que ho digui.
No importa els anys que hagin passat, poden ser 50, tant li fa, ni que el possible delicte hagi prescrit o que no hi hagi denúncia ni judici. Res. Només cal que es presenti i aixequi el dit. Com darrere aquest presentar-se hi ha la possibilitat d’una indemnització és evident que l’abús jurídic del govern és absolut.
I aquí cal recordar la frase de Montesquiu: “una cosa no és justa pel fet de ser llei. Ha de ser llei perquè és justa”. I aquest text és d’una injustícia i arbitrarietat flagrants.
A l’església li queda el recurs de quedar en la picota si no reacciona prou bé i dir que no accepta l’abús. Tant li fa. Aleshores entrarà en joc la segona part del pla, l’actuació directa del govern que previsiblement porta un corol·lari no escrit. L’estat pagarà el que sigui, i per a qui ho demani, i després li passaran la factura a l’església restant-li els recursos que l’estat li traspassa.
Ara el gran interrogant és si una vegada més l’església consentirà en ser l’ase dels cops de Sánchez o per una vegada serà capaç d’alçar el cap.
Ara el gran interrogant és si una vegada més l'església consentirà en ser l'ase dels cops de Sánchez o per una vegada serà capaç d'alçar el cap Share on X
Loading ...
