Per iniciativa dels partits del govern el 2022, el Congrés dels Diputats va aprovar demanar al Defensor del Pueblo un informe per fonamentar polítiques públiques dels abusos sexuals en menors, però limitat estranyament només a aquelles persones que estiguessin vinculades a àmbits de l’Església catòlica.
Aquest fet clarament discriminatori, amb la Constitució a la mà, perquè assenyalava un grup social com a principal responsable d’un delicte (imaginem-nos l’escandalera que hagués provocat un text semblant demanant que es fes un informe sobre els robatoris, però limitats només als gitanos) va ser contestat i reclamada la seva rectificació per diverses organitzacions, entre elles e-Cristians, que segurament va ser la que va presentar informes més detallats. La raó de la discrepància era important i concreta. Els informes constataven que menys de l’1% d’aquesta mena de delictes podien atribuir-se a persones vinculades a institucions catòliques, d’acord amb totes les dades disponibles i que, per tant, si es duia a terme amb aquest enfocament el 99% dels casos quedaven fora. Aquest biaix tan gran faria, com així ha estat, que els resultats quedessin molts distorsionats.
L’informe dut a terme pel Defensor del Pueblo confirma aquesta previsió perquè resulta que el grup més afectat és el de nens, cosa que constitueix un error flagrant, i que els autors tenen majoritàriament tendències homosexuals i homoeròtiques, fet que tampoc respon a la realitat.
Ara, un nou informe de la Fundació ANAR torna a posar el tema sobre la taula, dona suport a la crítica feta a l’acord del Congrés de l’informe del Defensor del Pueblo i dona la raó a aquells que demanaven una indagatòria dels abusos sexuals en menors que contemplés el conjunt dels delictes.
Aquest informe d’ANAR, basat en els casos que han demanat ajuda a aquesta fundació, comprèn el període 2019-2023 i fa referència a 4.522 menors. Les conclusions haurien de moure a una acció del govern. També a Catalunya, que ha reproduït mimèticament el que fa el Congrés dels Diputats. Perquè resulta que aquesta mena de delictes ha crescut extraordinàriament entre aquells anys, ha augmentat un 55% i els casos s’han multiplicat per 4,5. La gran majoria d’afectats són noies i adolescents femenines, el 79%, i el perfil de l’agressor tipus és el d’un home, 94%, i la majoria majors d’edat, 79%. Els delictes són produïts en el 79,5% en persones de l’entorn de la víctima i la meitat són familiars d’ella.
La mitjana d’edat de la víctima és de 12,5 anys, el 41% procedeixen de famílies immigrants i el 36% de famílies monoparentals. Per tant, el pes d’aquests grups és extraordinàriament més gran que el que en realitat tenen en el conjunt de la població i en conseqüència assenyalen dos dels focus del problema.
Un 11% de les agressions sexuals es produeixen en manada i aquest és un valor en alça. Aquestes dades són consistents amb l’informe de delictes contra la llibertat sexual de l’any 2022 del ministeri de l’Interior, que assenyala que de les 18.731 denúncies interposades per violència sexual, el 44,5% han tingut com a víctimes un menor d’edat. Aquesta és la gran dimensió del problema, que els governs, tant català com espanyol, volen ignorar. A més, en aquest cas el 82% dels menors eren de sexe femení. L’agressor va ser en la quasi totalitat dels casos un home i el 16% eren menors d’edat.
En definitiva, el que confirmen una vegada i una altra les dades és que el problema està estès, és creixent (i aquí encara caldria afegir la pornografia infantil que afecta amplis entorns de la víctima i en una mesura destacada a la mateixa família) i també, com assenyalen altres fonts, són focus importants la mateixa escola i les activitats de lleure, en gran manera, que depenen directament de les administracions de l’estat o autonòmiques.
Malgrat aquestes evidències, els governs prefereixen al·ludir el problema i centrar el focus en el 0,4% dels casos atribuïbles a persones vinculades a l’Església catòlica. Amb aquestes polítiques és evident que mai resoldrem aquesta dramàtica violència.
Loading ...
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.