En un nombre important de països, els preus de l’habitatge augmenten molt més ràpidament que els ingressos de les llars.
Hi ha una tendència que la crisi del coronavirus no ha revertit excepte en punts molt específics del món, i que obre la porta a l’esclat d’una macro-bombolla immobiliària de dimensions inaudites.
Segons un estudi de Global Sovereign Advisory (GSA), una consultoria especialitzada en acompanyar autoritats públiques, els preus del sector immobiliari creixeren un 11% el 2021 a escala mundial.
La pujada fou especialment marcada en els països desenvolupats. A Catalunya, el preu del metre quadrat útil es disparà un 14% respecte el 2020.
En els països emergents, en canvi, GSA observa que els preus de l’habitatge no experimenten pujades tan dramàtiques. En països com Turquia i Brasil, les alces han entrat dins dels valors de la inflació.
Com explicar la bogeria que viu el sector immobiliari en el món desenvolupat? Segons els experts, és el resultat de la suma de diversos factors.
En primer lloc, de la facilitat d’obtenir préstecs i endeutar-se gràcies als baixos tipus d’interès.
En segon lloc, de les reserves d’estalvis acumulades durant els períodes de confinament, unides a les ganes de canviar d’aires que la pandèmia ha generat en nombrosos professionals, especialment els que viuen a les grans ciutats.
En aquest sentit, París ha experimentat per primer cop des de fa molts anys una baixada del preu de l’habitatge (d’un tímid 1%), mentre que aquest s’ha envolat a les perifèries on es venen cases amb jardí o simplement superfícies més grans. Quelcom de similar ha succeït a Barcelona, on els preus s’han estabilitzat a pesar d’haver-se disparat en el conjunt del territori català.
En tercer lloc, en molts llocs d’Europa i Amèrica del Nord hi ha una penúria d’habitatges. Aquesta escassetat empitjora no només perquè es construeix menys habitatge que fa uns anys, sinó perquè el nombre mitjà de residents per habitatge no para de baixar: cada cop més són les persones que viuen soles i les parelles sense fills.
El Banc Central d’Alemanya ha expressat preocupació pels preus de l’habitatge en aquest país, estimant que estan sobrevalorats entre un 15 i un 30%, uns percentatges enormes. La institució senyala que aquesta envolada dels preus està generant un sobre-endeutament de les famílies, que tendeixen a subestimar els riscos inherents als préstecs immobiliaris.
En un context en que la inflació sembla instal·lar-se i els bancs centrals comencen a caminar cap a la pujada dels tipus de interès, retornar els préstecs podria efectivament esdevenir més difícil per nombrosos compradors.
La Xina, primera peça d’un dòmino immobiliari mundial?
La Xina constitueix un punt feble del mercat mundial de l’habitatge per la monstruosa mida del seu sector immobiliari que, combinat amb el de la construcció, pesa el 25% del PIB.
Un sector que a més acumula gravíssims problemes estructurals, com una sobre-oferta massiva en les regions i zones perifèriques.
De fet, durant gener la Xina ha enregistrat una davallada del 44% de les transaccions immobiliàries en les seves 100 principals ciutats respecte el mateix període de l’any passat.
Malgrat que els preus segueixen disparats en les zones cèntriques de les principals ciutats costaneres, com Shangai, es tem pel futur d’Evergrande. El govern de Pequín encara no ha confirmat rescatar el gegant promotor immobiliari sobre-endeutat, que podria desencadenar una reacció en cadena que contagiés els mercats internacionals.
En efecte, el model econòmic d’Evergrande, basat en el creixement per endeutament i combinat amb una demanda que ja no pot sostenir el ritme, suposa un risc no només per a la Xina sinó per al món sencer.
Com explicar la bogeria que viu el sector immobiliari en el món desenvolupat? Segons els experts, és el resultat de la suma de diversos factors. Share on X
Loading ...
