El govern de Salvador Illa ha tornat de vacances amb una abundància de xifres que contrasta amb l’escassetat de respostes convincents als problemes quotidians. Milers de milions, plans de transformació i horitzons llunyans omplen el discurs presidencial.
L’excés d’un encart de 54pàgines a La Vanguardia, 54!, n’és una clara constatació. Però la gestió es jutja amb una altra comptabilitat: serveis que funcionen, obres acabades, habitatges disponibles i responsabilitats assumides.
La contradicció travessa les primeres setmanes de setembre. La Generalitat presenta el futur com una obra en marxa mentre el present acumula avaries. Anunciar recursos és fàcil; convertir-los en resultats exigeix capacitat de govern. És precisament aquesta capacitat la que els fets posen en qüestió.
Els anuncis d’Illa: molts milions, poca concreció immediata
El pla de climatització escolar resumeix el problema: 2.500 milions per actuar en 2.530 centres públics en cinc anys. La primera fase concreta, però, abasta 100 centres, amb 100 milions i finalització prevista l’estiu de 2028: aproximadament el 4% del total. Per estendre’l, el Govern espera que els ajuntaments avancin diners, amb retorns fins al 2037.
La pregunta és elemental: quina part del compromís disposa avui de finançament, calendari executable i responsables identificats?
Un municipi amb recursos pot avançar una inversió; un altre, ofegat
financerament, difícilment ho farà. Un anunci nacional pot acabar produint una resposta territorial desigual.
El futur permet sumar quantitats espectaculars. El pressupost present obliga a escollir, contractar i pagar. Aquesta és la distància que la propaganda tendeix a esborrar.
Educació: després del mal resultat, la pèrdua de l’avaluació
El cas PISA és més greu. Segons l’OCDE, Catalunya va excloure de les proves de 2025 el 23,2% de l’alumnat seleccionat, davant del 5,6% de 2022. L’organisme no publica separadament els resultats catalans i
adverteix que unes exclusions tan elevades probablement inflen les puntuacions.
Després de la davallada de 2022, el país necessitava saber si havia corregit el rumb. Ara perd aquesta comparació essencial.
El fracàs afecta també l’Administració encarregada de mesurar els resultats i orientar les decisions.
Els relleus administratius no tanquen la qüestió. Cal explicar com es va permetre la fallada, qui havia de supervisar el procés i quines garanties impediran repetir-la. Sense una avaluació fiable, cada conselleria pot proclamar l’èxit de les seves reformes sense haver-ho demostrat.
Rodalies i habitatge: la vida quotidiana desmenteix el relat
A Rodalies, l’agost va ser el millor mes de l’any: el 52,9% dels trens complia l’horari segons l’indicador que considera desviacions de fins a tres minuts a les estacions del recorregut. Cal distingir-lo de l’arribada a destinació: el 94,4% hi arribava amb menys de cinc minuts de retard. La millora existeix, però el compliment regular durant el trajecte continua sent insuficient.
Els usuaris necessiten connexions fiables per arribar a la feina, estudiar o atendre una visita mèdica. Els anuncis de traspassos s’han de traduir en aquesta fiabilitat.
Repartir responsabilitats entre Generalitat, Renfe i Adif no resol res si ningú garanteix el funcionament del conjunt.
En habitatge, el Col·legi Notarial documenta una altra contradicció: durant el primer semestre de 2026, les compravendes van baixar un 6,8%, però el preu mitjà per metre quadrat va augmentar un 7%, fins
als 2.480 euros. Menys operacions no han comportat preus més baixos.
Mentrestant, Barcelona prepara amb CCOO i UGT 1.500 habitatges protegits en deu anys: una mitjana de 150 anuals. La utilitat per als adjudicataris és evident; la distància respecte de la magnitud del
problema, també.
Els plans s’han de comptar amb claus lliurades, no en convenis signats.
Finançament i indústria: més recursos no equivalen a més control
La Generalitat calcula que el nou model de finançament aportaria 4.686 milions addicionals, un 13,35% més. És una millora rellevant. Però l’arquitectura presentada continua situada en el règim comú: augmenten les participacions tributàries i es redistribueixen recursos entre
comunitats. Presentar-la com l’assoliment d’un sistema català propi confon la promesa política amb el resultat.
La incertesa sobre la continuïtat de la marca Seat expressa una altra dependència. El risc industrial exigeix distingir la marca, la fàbrica i els centres de decisió. La política industrial ha de defensar producció, tecnologia i ocupació qualificada, amb compromisos verificables.
Governar exigeix executar i respondre
La Cambra de Contractistes aporta una dada important: el primer semestre van quedar desertes 192 obres o lots a Catalunya. D’aquests, 58 corresponien a la Generalitat i els seus organismes, per 14,24 milions d’euros.
Aquí el problema ja no és anunciar diners: és aconseguir que les actuacions pressupostades trobin adjudicatari.
La dimissió de Josep Lluís Trapero, aposta personal d’Illa per dirigir la policia, afegeix una ruptura a la promesa d’estabilitat. Tampoc la continuïtat institucional es garanteix amb un discurs.
Catalunya necessita un Govern que expliqui què acaba, què millora i de què respon. Illa ha de retre comptes del present. Cada nou anunci augmenta aquesta obligació; no l’ajorna.
Salvador Illa ha de retre comptes del present. Cada nou anunci augmenta aquesta obligació; no l’ajorna. #SalvadorIlla #GovernGeneralitat Share on X
