2022 és un any horrible per a l’alcaldessa de Barcelona. I això que encara no s’ha acabat el primer trimestre. El primer gran cop el va registrar quan va haver de declarar com a imputada davant la justícia, oferint així la imatge penosa del primer alcalde de la ciutat que es troba en aquesta circumstància.
A aquest fet se li afegeix que, segons el codi ètic del seu propi partit, Colau ja hauria d’haver dimitit per aquella circumstància, perquè així ho establien les normes internes. Si hom és acusat, amb independència que després es confirmi o no l’acusació, ha de plegar. No ho ha fet, és evident, i aquesta actitud danya la seva credibilitat. És clar que tampoc cal estranyar-se, perquè les mateixes normes també preveuen un màxim de dos mandats electes i Colau afirma, sense cap mena de vergonya, que està considerant si es torna a presentar o no. Un cop més els compromisos amb les normes de la seva mateixa organització són ignorats.
Ara s’acaba de produir un altre cop absolutament demolidor. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul•lat la Zona de Baixes Emissions (ZBE), el que era una de les bases principals del seu mandat. Però el pitjor de tot són les raons de l’anul·lació.
Una de les principals és que la mesura era socialment discriminatòria, perquè castigava les persones de rendes més baixes. Aquest argument va ser reiteradament exposat. La terrible contradicció que el govern municipal, que es considera el no va més del progressisme, adoptava una mesura que feia recaure tot el pes de lluitar contra la contaminació sobre les espatlles de les persones que no tenien recursos per disposar d’un cotxe amb menys anys a les espatlles. Ara la sentència avala la discriminació que significa aquesta política de Colau.
També constata la reduïda eficàcia de la mesura perquè la sentència subratlla que hi hauria una disminució de només un 3% el primer any d’aplicació i d’un 7% a partir del 2021, i considera que hi ha una desproporció entre el dany econòmic i social que s’infringeix i els beneficis que genera. En realitat el resultat és encara pitjor, perquè com assenyalen les dades, a finals del 2021 a la ciutat de la ZBE ja es registraven els mateixos nivells de contaminació d’abans de l’aplicació de la mesura. Exigint a una part de la població un sacrifici inútil.
Però el que encara és pitjor, si és que això és possible, és la resposta que ha donat l’Ajuntament. El regidor de transició ecològica, Eloi Badia, diu que la sentència respon “a un altre període històric”. Segur que sí, a un període en el qual els governs municipals no es dedicaven a castigar inútilment la població amb menys recursos.
La consellera d’acció climàtica, Teresa Jordà, per la seva bandat declara que el TSJC vol “negar el dret a l’aire net“. Demagògia de vol gallinaci perquè és evident que el Tribunal no qüestiona aquesta finalitat, sinó la manera com l’Ajuntament vol assolir-la.
I si no n’hi hagués prou amb tot plegat, Colau manté que continuarà aplicant les sancions perquè la sentència encara no és ferma, donat que falta el recurs municipal. Com a mínim un govern prudent congelaria les penalitzacions fins que no es resolgués definitivament la qüestió, perquè del contrari el que fa és inflar la bola de neu, ja que que previsiblement quan la sentència sigui ferma, s’obrirà la veda de les reclamacions, no únicament per l’import de les sancions aplicades, sinó pels danys i perjudicis que la mesura pot ocasionar a molta gent. S’obrirà aleshores la possibilitat de reivindicacions col•lectives demanant indemnitzacions al govern municipal i és possible que aquest fet coincideixi amb ple període preelectoral.
PODEU CONSULTAR AQUÍ LA SENTÈNCIA
Loading ...
