Colau imputada

Les ombres planen sobre la fi de mandat d’Ada Colau

Malgrat que va ser per la porta del darrere dels jutjats, i no per la principal, el fet extraordinari que un alcalde de la ciutat comparegués com a imputat davant del jutge es va produir el divendres de la setmana passada. En aquest sentit, Colau ha passat a la història. Imputada a conseqüències de la querella presentada per l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica. Per aquest motiu va declarar durant 3/4 d’hora davant del jutge. El motiu és la presumpció d’haver afavorit il•lícitament entitats com a la Plataforma per a la Hipoteca, l’Observatori DESC i altres semblants en les quals ella i membres del seu govern han estat estretament implicats en el passat.

Colau, com és lògic, ha proclamat la seva innocència i ha declarat que aquestes entitats ja rebien ajuda quan hi havia l’alcalde Xavier Trias. El que no diu és la diferència de magnitud extraordinària dels ajuts, la continuïtat i el fet que sota una mateixa localització física s’hagin multiplicat les etiquetes de les entitats ajudades. Colau va manifestar que no “tenia cap interès personal“. No cal dubtar de la seva afirmació, però sí que cal afegir que el que resulta innegable és el fet que té un gran interès polític.

Possiblement, com en altres casos, la querella quedi en res, perquè són afers difícils de demostrar si no hi ha per entremig la declaració d’alguna de les persones realment implicades, o bé, com ha passat en altres casos, no hi ha hagut per exemple intervencions telefòniques que puguin aportar pistes concretes. En tot cas plana el convenciment que evidentment aquestes i altres entitats reben un tracte de favor, però aquesta predilecció no és ni molt menys exclusiva del cas de Colau ni del seu color polític.

El que sí que accentua l’escàndol és l’existència d’un codi deontològic molt exigent del qual els Comuns es van dotar i que ara lamenten, en alguns casos amb arguments ben curiosos com “és que no ens pensàvem que arribéssim a governar”. O sigui, eren exigències per a gent que creien que es mantindrien a l’oposició i, per tant, no estarien subjecte als beneficis del poder.

Però, no es tracta només d’aquest afer, que segurament és important perquè marca a una figura política, com l’acumulació de successos que assenyalen que l’ètica procedimental dels Comuns és molt feble i que el seu codi ètic és un brindis al sol. Així, el límit de les retribucions que inicialment es van assignar han quedat modificades sense alterar el codi ètic a còpia d’aconseguir-se modificacions per excés de feina. Un punt molt crucial, el de la transparència, ha estat sistemàticament incomplert. Obligava que tots els càrrecs públics tinguessin una agenda pública en la qual es constatés amb qui s’entrevistaven i quins eren els temes tractats. No s’ha complert mai. Les agendes estan en blanc o bé hi ha referències absolutament abstractes com “reunió interna” o “reunió externa” i, en les comptades ocasions que hi figura algun nom manca totalment el motiu de la reunió i els temes tractats. Per tant, la transparència que volien exhibir ha estat exactament tot el contrari.

Un dels aspectes més criticats ha estat el del seu nepotisme, bàsicament consistent en la contractació de les seves parelles en l’àmbit municipal. I des de l’origen no són pocs els casos, començant per la mateixa Ada Colau que ja de bon principi va contractar l’Adrià Alemany, la seva parella, com a responsable de polítiques institucionals del partit Guanyem Barcelona i amb despatx al mateix Ajuntament. Cobra del partit i treballa per a l’Ajuntament, partit que a la vegada cobra de la institució municipal. El que va ser tinent d’alcalde Gerardo Pisarello, va col•locar a la seva parella Vanesa Valiño, que també treballava a l’observatori DESC com a assessora de l’habitatge. Josep Maria Montaner compartia feina també amb la seva parella Zaida Muxí procedent de l’entitat feminista Col•lectiu Punt 6. Janet Sanz tenia com a parella a David Cid, coordinador d’Iniciativa per Catalunya Verds a Barcelona i que ha prestat tasques d’assessorament a l’Ajuntament. Eloi Badia, regidor a l’Ajuntament, té com a parella a Tatiana Guerrero que és consellera tècnica al districte de les Corts. L’últim l’actual ministre d’Universitats, Joan Subirats, quan era comissionat de cultura de l’Ajuntament va colocar en l’àmbit metropolità la seva parrella Carme Ribas.

Com es pot constatar, la llista és llarga i en part incompleta. De fet, és ja una tradició aquest sistema de relacions, canviants, que donen lloc a entrades i sortides amb càrrecs d’influència municipal en funció de l’emparellament del moment.

Certament, no és una bona forma de procedir per gaudir d’una bona administració. Segur que la relació de parentesc o afectiva no té per què impedir l’accés a un lloc de responsabilitat a una persona de qualitat, però quan aquest fet es multiplica i es converteix en una característica comuna, significa que el nepotisme s’ha instal•lat com a política.

Estàs disposat tu, o els teus fills o néts a anar a la guerra per Ucraïna?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú