Un dels diversos titulars que ha deixat l’edició d’enguany del Forum Econòmic Mundial de Davos és que la delegació xinesa ha evitat trobar-se i tractar amb la seva contrapart ucraïnesa, malgrat tot l’interès que hi posà el president d’aquest darrer país, Volodímir Zelenski.
La cimera era una oportunitat daurada per al govern ucraïnès, del qual se sap que manté un viu interès a intercanviar impressions amb la cúpula de Pequín.
Efectivament, a Davos el president Xi Jinping hi envià ni més ni menys que el seu primer ministre, Li Qiang. Durant el seu discurs inicial, Li se centrà a vantar les bondats de l’economia xinesa per atraure inversors internacionals. Fet comprensiu si es té en compte que l’auditori comptava (se suposa) amb la flor i nata de l’empresariat global.
El primer ministre xinès passà de puntetes sobre l’agenda política mundial, presentant únicament cinc punts per “reconstruir la confiança i millorar la cooperació en l’àmbit econòmic” entre la Xina i Occident.
El comportament xinès durant la trobada a Davos hauria exasperat els ucraïnesos. El cap de cabinet de Zelenski, Andriy Yermak, havia prèviament apuntat la possibilitat d’una trobada Zelenski-Li, i afegit que era imperatiu que la Xina s’assegués a la taula de negociacions. Endebades.
Així, doncs, cal constatar que la Xina no ha aprofundit en el seu rol de mediador de pau que s’autoadjudicà fa poc menys d’un any, quan Pequín presentà un esbós de proposta en dotze punts que resumien els principis que haurien de guiar unes negociacions de pau.
En comptes d’això, la Xina sembla haver desenvolupat encara més la seva entesa amb la Rússia de Vladimir Putin, permetent les exportacions de materials per a ús militar, malgrat les amenaces occidentals, i evitant condemnar Moscou en tot moment.
Segons fonts diplomàtiques nord-americanes consultades per Politico, el rebuig a reunir-se amb la delegació ucraïnesa a Suïssa ha estat fruit d’una decisió premeditada per part de la Xina. De fet, un alt funcionari dels Estats Units ha afirmat que Rússia havia demanat a la Xina amb insistència que deixés de tenir contactes diplomàtics amb Ucraïna.
Per la seva banda, Ucraïna nega oficialment haver sol·licitat les trobades amb responsables xinesos a Suïssa aquest mes.
No es té constància de contactes d’alt nivell entre els dos països des del passat maig del 2023, quan l’enviat xinès per Ucraïna visità Kíev. Aquest viatge es produí, al seu torn, un mes després que Xi i Zelenski mantinguessin una conversa telefònica.
En qualsevol cas, hauria de cridar l’atenció dels líders europeus la insistència amb què Kíev sol·licita -pràcticament es podria dir que corteja- Pequín. Sens dubte, el govern ucraïnès és plenament conscient de la influència creixent de Pequín en l’escenari internacional, i que la paraula de la Xina compta més que no pas la de molts dels seus aliats occidentals.
El govern ucraïnès és plenament conscient de la influència creixent de Pequín en l'escenari internacional, i que la paraula de la Xina compta més que no pas la de molts dels seus aliats occidentals Share on X
Loading ...
