Què ha anat a fer Von der Leyen a Lampedusa?

La presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula von der Leyen, efectuà dilluns 18 de setembre una visita llampec a l’illa italiana de Lampedusa, primera línia de la greu crisi immigratòria que amenaça altre cop amb fragmentar la Unió Europea.

Lampedusa ha rebut en els darrers dies més de 10.000 immigrants il·legals provinents d’Àfrica, que embarquen sovint a les costes de Tunísia situades a menys de 200 kilòmetres de distància.

Davant del drama humà, la primera ministra Giorgia Meloni, que gaudeix d’una gran popularitat a Itàlia, proposà una mesura dràstica: un bloqueig naval que impedeixi l’arribada de les embarcacions d’immigrants a les aigües territorials de la UE.

Una política que Von der Leyen rebutjà immediatament, proposant, en canvi, 10 mesures d’urgència que, o bé ja s’han desplegat i han suposat un fracàs estrepitós, o bé són tan poc concretes que ben poc poden ajudar.

10 mesures d’urgència

Vegem-les una per una perquè val la pena constatar fins a quin punt la Unió Europea és incapaç d’oferir respostes davant el problema de la immigració il·legal (no parlem és clar de la que sí que és legal i que es vehicula a través dels consolats dels països europeus).

La primera mesura, reforçar el suport a Itàlia per a “registrar les entrades“, resulta del tot inútil perquè implica el reconeixement oficial dels immigrants clandestins, normalitzant la seva situació i contribuint a l’efecte crida.

La segona, “recolzar el trasllat de la gent fora de Lampedusa, incloent altres estats membre”, va exactament en la mateixa línia i empitjora el problema en estendre’l a altres països. La posició de Polònia i Hongria, però atenció també de molts altres com França, Àustria o Dinamarca al respecte és rotunda: no acceptaran cap immigrant il·legal desembarcat a Lampedusa.

La tercera i quarta mesures volen facilitar el retorn als països d’origen i evitar noves sortides mitjançant accions conjuntes amb els governs africans respectius. Però s’ha demostrat una vegada i una altra que els dirigents d’aquests estats poc es preocupen per la sort dels seus emigrants. Per a més inri, la UE acabava de signar un acord de cooperació amb Tunísia en aquest sentit tan sols uns mesos abans que es produís la crisi.

La cinquena consisteix a incrementar la vigilància marítima i aèria. Exactament, la proposta de Meloni, però sense arribar al punt clau que la primera ministra proposava, i que implica evitar activament que les embarcacions entrin dins de la UE.

La sisena passa per “emprendre accions que limitin l’ús d’embarcacions perilloses” pels seus ocupants. És a dir, que la UE procurarà que les màfies que venen a preu d’or les perilloses travesses disposin de vaixells de primera?

La setena mesura demana reforçar l’Agència d’Asil de la UE i agilitzar els tràmits per a distingir els refugiats dels immigrants.

I aquí hi ha un punt molt important, ja que els mitjans de comunicació solen barrejar immigrant i refugiat. El primer marxa del seu país per raons econòmiques, mentre que el segon ho fa perquè la seva pròpia seguretat física perilla.

Per descomptat, ningú posa en qüestió el deure d’acollir els veritables refugiats. Però el problema és que moltes de les persones que entren il·legalment a Europa s’intenten acollir als procediments d’asil quan en realitat són només immigrants.

La vuitena mesura és “incrementar les campanyes de comunicació per a desincentivar les travessies del Mediterrani”. Només cal veure les estadístiques per a adonar-se que l’impacte aconseguit és nul, o inclús contraproduent.

La novena consisteix a augmentar la cooperació amb l’ACNUR, l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats per tal d”incrementar la protecció al llarg de tota la ruta”. Arribats a aquest punt cal preguntar-se si el que busca realment la UE és en realitat el contrari del que afirma, això és, incrementar les entrades d’immigrants il·legals.

I finalment, la desena i última mesura de Von der Leyen és “implementar” el famós acord ja citat conclòs amb Tunísia el passat juliol, i que tan inútil ha demostrat ser.

Val la pena constatar fins a quin punt la Unió Europea és incapaç d'oferir respostes davant el problema de la immigració il·legal Click To Tweet

Creus que es podrà investir Sánchez com a president del govern o s'hauran de convocar noves eleccions?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.