Una crisi més: torna el caos migratori al Mediterrani

França i Itàlia han protagonitzat la setmana passada una dura escalada política entorn als 234 immigrants il·legals que el vaixell Ocean Viking havia rescatat en el mar Mediterrani.

El govern conservador italià de Giorgia Meloni ha recuperat la línia del llavors ministre del interior Matteo Salvini, al càrrec entre el 2018 i el 2019, consistent a rebutjar port els vaixells de ONGs com l’Ocean Viking que operen fóra del marc de les autoritats públiques i, sigui dit de passada, de forma contrària a la pròpia política europea en matèria d’immigració.

En aquesta ocasió, França acabà cedint a les pressions dels activistes i acceptà que el vaixell desembarqués els centenars d’immigrants al port de Toulon.

Segons recull l’especialista en política italiana Christophe Bouillaud, “l’opinió italiana es troba durablement i sòlidament orientada envers la immigració zero“.

A més a més, prossegueix Bouillaud, a diferència d’altres temes polítics, aquest és un dels que els tres partits que conformen la coalició de dretes, recentment inaugurada a Roma, comparteixen plenament.

El que sí que ha canviat respecte Salvini és que, inclús en matèria d’immigració, la nova primera ministra procura sempre operar dins del respecte de les formes legals.

És probablement per això que Meloni acusà França de “traïció” quan París anunciar congelar plans per acollir 3.500 immigrants més que actualment es troben a Itàlia, i que havien de ser transferits al país veí dins d’un acord de redistribució europeu.

A diferència d’Itàlia on la línia política és transparent, la qüestió de la immigració és una veritable patata calenta a França, on l’executiu d’Emmanuel Macron dóna una de cal i una altra de sorra per intentar acontentar tant els seus suports de dretes com d’esquerres.

D’una banda, París acollí el Ocean Viking, però de l’altra, el ministre de interior Gérald Darmanin anuncià que fortificaria la frontera amb Itàlia per evitar noves entrades clandestines al territori francès.

Al seu torn, Meloni recordà que, des del començament de l’any Itàlia ha acollit en el seu sòl més de 90.000 immigrants clandestins, i que dels 8.000 que haurien d’haver estat repartits arreu d’Europ,a segons un acord conclòs el passat juny, tan sols 117 han marxat del país.

Aquesta nova ferida oberta en un context en que les crisis s’acumulen ha tingut ja una primera reacció de Brussel·les. La Comissió Europea ha subratllat la necessitat de convocar una reunió extraordinària dels ministres d’interior dels 27.

El vicepresident de la Comissió Margaritis Schinas ha afirmat que un acord europeu sobre immigració hauria no només tenir en compte la solidaritat entre els països europeus a l’hora d’acollir immigrants, sinó adreçar també els ports de sortida d’aquests a la riba sud del Mediterrani, així com canalitzar millor l’ajuda al desenvolupament en els països d’origen.

Notable increment de les entrades il·legals a territori europeu

En els primers nou mesos de l’any, el nombre total d’entrades il·legals en territori europeu s’hauria incrementat un 70% respecte el mateix període del 2021, arribant quasi bé a les 230.000 intrusions. Es tracta de la xifra més elevada des del 2016, en plena crisi migratòria per la guerra de Síria.

Cal destacar que aquestes xifres oficials, recollides per l’agència Frontex de la UE, no inclouen els refugiats ucraïnesos desplaçats a causa de la guerra llançada per Rússia. Estaríem, per tant, davant d’una situació cada cop més tensa a les fronteres exteriors de la Unió Europea.

Si la tendència es consolida, el risc d’una nova crisi a gran escala serà molt elevat, tant a nivell polític entre els països de la UE com socialment parlant, ja que el context econòmic actual és particularment advers per als ciutadans europeus.

Qui creus que guanyarà les eleccions municipals a Barcelona?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.