Viure bé més enllà dels diners: troballes de l’estudi més gran sobre el benestar humà

El Global Flourishing Study (GFS), impulsat per Harvard, Baylor University i Gallup, és un dels esforços més ambiciosos en la comprensió del benestar humà. Al llarg de cinc anys, aquest estudi longitudinal cerca respondre una pregunta essencial: què significa realment viure bé?

A diferència d’altres enfocaments més estàtics, el GFS segueix les mateixes persones a 22 països i Hong Kong, cosa que permet observar com canvia el seu benestar amb el temps. Amb una mostra de més de 207.000 individus –representativa de prop del 64% de la població mundial–, l’estudi considera sis dimensions clau del benestar humà: felicitat, salut, sentit de propòsit, virtut, relacions properes i estabilitat econòmica.

Troballes globals

Des del primer aixecament de dades (2024), el GFS ja ha revelat patrons rellevants:

• Edat i benestar: En països com Austràlia o Suècia, la florida tendeix a augmentar amb l’edat, mentre que, en altres com Índia o Tanzània, passa el contrari.
• Salut mental: És un pilar central del benestar. En llocs com Polònia o Israel, el seu impacte és àmpliament positiu; en canvi, al Brasil o als EUA, els joves presenten un dèficit en aquesta àrea.
• Participació grupal: Les activitats religioses i comunitàries contribueixen a la florida. L’assistència religiosa té en molts contextos un efecte encara més potent que la participació cívica.

Importància de la religió

Una de les troballes més sòlides de l’informe és la connexió positiva entre religió i florida. A 21 dels 23 països, assistir setmanalment a serveis religiosos s’associa amb un major benestar general, fins i tot en controlar variables com edat, ingrés o educació. Per exemple, a Hong Kong, aquesta pràctica suma 1,31 punts a l’índex de floriment, i al Brasil o als Estats Units, al voltant d’un punt.

A escala global, les persones que assisteixen regularment a serveis religiosos arriben a una mitjana de florida propera a 7,67 (sobre 10), en contrast amb 6,86 en els qui no participen. Aquesta diferència -de gairebé 0,8 punts- és comparable a l’efecte d’anys addicionals d’educació o ocupació estable. Així, la fe religiosa apareix com una font poderosa de sentit, suport emocional i comunitat.

Tot i que encara cal comprovar si aquesta relació és causal, l’evidència inicial és robusta. En molts països, la comunitat de fe ofereix una xarxa de suport emocional i un marc moral que enforteix la resiliència personal, contribuint directament al benestar.

El rol de la família: casats i vidus

Un altre dels factors més consistents vinculats a la florida és l’estat civil. Estar casat –o haver-ho estat– s’associa amb nivells més alts de benestar que la solteria o el divorci. A nivell agregat, els casats reporten un índex mitjà de 7,3, els vidus 7,2, els solters 6,9 i els divorciats 6,8. La família es revela també en aquest cas com una causa de vida feta, de vida bona.

És especialment significatiu que els vidus mantinguin un alt nivell de floriment. En alguns països, fins i tot superen tots els altres grups en qualitat de relacions socials. Això suggereix que haver tingut una relació conjugal significativa deixa una empremta positiva que perdura fins i tot després de la pèrdua. Les xarxes familiars, la maduresa emocional i el llegat afectiu poden oferir un matalàs resilient davant de l’adversitat.

El matrimoni, per tant, no sols representa una font de companyia, sinó també d’estabilitat material, sentit compartit i suport emocional. Tot i que el GFS adverteix que altres factors (com personalitat o salut prèvia) poden influir, l’associació entre vida conjugal i florida és clara.

Indicadors de la florida

L’estudi mesura sis dimensions interrelacionades:

1. Felicitat i satisfacció vital: Nivell de satisfacció general amb la vida.
2. Salut física i mental: Autoavaluació de l’estat físic i emocional.
3. Sentit i propòsit: Percepció de tenir una vida amb metes i valor.
4. Caràcter i virtut: Avaluació d’integritat, autocontrol i conducta ètica.
5. Relacions properes: Qualitat d’enllaços personals i suport social.
6. Estabilitat econòmica: Seguretat financera i absència de preocupacions materials.

A partir d’aquests dominis, es calcula un índex compost (de 0 a 10), que ofereix una visió integrada del benestar de cada individu.

Resultats comparatius per país

Indonèsia, Mèxic i les Filipines lideren el rànquing de florida, amb puntuacions mitjanes superiors a 8. En contrast, el Japó, Turquia i el Regne Unit presenten els nivells més baixos (al voltant de 6 o menys). Mentre que a alguns països el dèficit es concentra en la satisfacció amb la vida, altres mostren fortaleses marcades en salut mental o sentit de propòsit.

Per exemple, a Tanzània, la salut mental sobresurt amb una puntuació de 8,99, malgrat una baixa satisfacció amb la vida (5,33). Aquesta disparitat revela que el benestar és multidimensional: una forta salut mental pot compensar limitacions materials o econòmiques.

Conclusions

El GFS ens ofereix una visió matisada del benestar global: no és unidimensional ni depèn únicament de condicions materials. La pràctica religiosa, les relacions familiars estables i el sentit de propòsit emergeixen com a pilars essencials de la florida humana.

Aquest informe no només aporta dades; convida a repensar les nostres prioritats socials i personals. En un món on les xifres dominen el discurs, el GFS recorda que la vida bona és més que la productivitat o la riquesa: és amor, comunitat, fe i propòsit.

Taula comparativa: Impacte de participació religiosa vs.

 Loading ...