La situació real de Barcelona

Entra pels ulls que la situació de Barcelona és negativa, i en lloc de remuntar empitjora. Però la comunicació municipal de tant en tant ens ofereix algun rànquing de ciutats que bé per una raó o per una altra, la capital de Catalunya apareix ben situada. En lloc de tanta fragmentació, que sempre permet triar allò que interessa, cal prestar atenció a les dades globals que assenyalen la situació de Barcelona. En aquest sentit, és de gran utilitat l’anomenat índex PICSA o Índex de Prosperitat i Inclusió de les ciutats.

Aquest amidament treballa amb un conjunt de dades i unes modalitzacions que aporten un resultat que expressa una visió global de cada ciutat. Tot el conjunt de dades s’agrupen en tres pilars.

El primer pilar té a veure amb qüestions relacionades amb els ingressos, inclosa la seva distribució, així com a aspectes relacionats amb l’accés a oportunitats, també de caràcter educatiu, que per si mateixa ja assenyalen ingressos actuals i futurs. El pilar 2 té a veure principalment amb el benestar sense ingressos dels diversos grups socials i amb la participació de les persones en la societat. Finalment el pilar 3 considera la situació de la infraestructura i els serveis de la ciutat, l’accés a l’habitatge, al transport, al treball i aspectes semblants.

El resultat d’aplicar aquest ampli conjunt d’indicadors, que en el seu detall poden trobar-se aquí, ofereixen un rànquing de 113 ciutats del món. La primera és Zurich, seguida de Viena, i l’última El Caire i la penúltima Chongqing. Ens ofereix també el detall del rànquing del top 40, on a més de la classificació absoluta assenyala la posició per a cadascun dels pilars. En aquest rànquing 40 Barcelona no hi figura. Sí que ho fa, però, Bilbao en el lloc 20, que té com un fort el pilar 3 en el qual ocupa la posició 13, i el feble en el pilar 1, perquè se situa en el lloc 51. El pilar 2 s’ajusta a la seva posició general perquè assenyala el lloc 22. La segona ciutat espanyola d’aquestes 40 poblacions destacades és Madrid en el lloc 28, que igual que Bilbao té la millor valoració en el pilar 3 (25), la pitjor en el pilar 1 (44), mentre que al pilar 2 és el que s’assembla més (30) a la qualificació general.

En aquesta classificació, les 10 millors ciutats serien, com ja s’ha dit, Zurich i Viena, seguides de Copenhaguen, Luxemburg, Hèlsinki, Taipei, l’única urb asiàtica de la llista, Oslo, Ottawa, Kiel i Ginebra. De totes aquestes poblacions, Luxemburg ocupa el lloc primer en el pilar 1, cosa lògica donat el seu caràcter de gran centre financer i poca població, i Taipei que ocupa el lloc primer en el pilar 3, que en aquest sentit seria un model realment poc conegut.

En relació amb el pilar 2, cap de les 40 ostenta la primera posició. I la millor de totes correspon a Hèlsinki que ocupa la tercera posició. Cal fer observar que Luxemburg ofereix un perfil molt desequilibrat, perquè malgrat ocupar la quarta posició, se situa desena en el pilar ,2 i en la 45, és a dir molt avall, en el pilar 3, aquell que assenyala els aspectes relacionats amb les infraestructures, els serveis, l’accés a l’habitatge, al transport, etc. En aquest rànquing de les 40 millors, Zurich presenta una posició molt equilibrada en qualificació respectivament en cada pilar de 9, 4 i 2. I, en aquest sentit, podríem dir que és la primera per partida doble.

Però en tot això no hem referit on es troba Barcelona. I és que de la llarga llista costa trobar-la, perquè s’ha de descendir moltes posicions. Ocupa el lloc 61 amb només 51,2 punts sobre un teòric 100, si bé la primera ciutat ja assenyalada, Zurich, assoleix un màxim de 78,2 punts. El llistat de poblacions, no ja del món, sinó europees, que superen a Barcelona és notabilíssim. És clar que sempre li pot quedar el consol que Milà està en la posició  68 i Roma en la de 74. I qui no es consola és perquè no vol, però la realitat crua i pelada és que la nostra ciutat no travessa un bon moment, i atenció perquè aquest rànquing es refereix al 2019, i per tant incorpora dades anteriors a aquella data i no recull el fort i destructor impacte que ha tingut la coronacrisi sobre la nostra ciutat i, per tant, és previsible que, si avui repetíssim els amidaments, la posició encara seria pitjor.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Creus que el Plenari de l'Ajuntament de Barcelona ha de presentar un vot de censura a l'alcaldessa Ada Colau pels macrobotellots de les festes de la Mercè?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú