Entenem-nos, per viure bé en aquest cas acudim a una simplificació que és la renda familiar disponible per càpita, contemplada en termes d’igual poder adquisitiu ,perquè és evident que amb un euro no es pot fer el mateix a Barcelona que a Lleida. S’accepta que aquesta expressió, renda familiar disponible, és la millor per establir la capacitat econòmica de les persones.
Cenyint-nos a aquesta concepció, si l’apliquem als àmbits urbans de Catalunya, el que en escala espanyola, que també serà objecte de consideració, s’anomenen àrees urbanes funcionals, podem veure que la capital de Catalunya i el seu entorn metropolità queden malparats en la comparació. Les dades procedeixen de l’estudi “El coste de la vida en las comunidades autónomas,
A Catalunya hi ha sis àrees funcionals urbanes (AFU): la de Barcelona, que és la segona més gran d’Espanya després de Madrid, la de Manresa, Girona, Lleida, Reus i Tarragona.
Considerant que la mitjana espanyola en relació amb l’assenyalada renda familiar disponible per càpita en PPA, és a dir tenint en compte el cost de la vida de cada indret, la millor urb és l’àrea de Manresa que té un índex de 116. És, per tant, la primera de Catalunya i la situaria en un bon lloc a escala espanyola i clarament per davant de Madrid.
La segueixen en un apretat grup Lleida i Tarragona, amb un índex 107, Girona (106), que seria el mateix valor que assoleix l’àmbit metropolità de Barcelona. Seguit de Reus amb 105. Aquestes diferències són totes elles molt petites i en tot cas el que resulta remarcable és el lloc destacat de Manresa i el mite no només de Barcelona, sinó també de Girona. Lleida i la seva àrea urbana d’un entorn notòriament rural, no seria ni de lluny la Ventafocs de Catalunya.
Naturalment, si en lloc d’examinar les àrees urbanes ho féssim a escala de les capitals espanyoles, la cosa canviaria, perquè Barcelona assoliria un índex 114 i ocuparia el 4t. lloc a escala espanyola per davant de Madrid, que se situaria en el 6è. lloc, malgrat que, si contemplem només la renda familiar disponible sense contemplar el poder adquisitiu, la gran capital espanyola ocupa el 1r lloc, de la mateixa manera que Barcelona se situa en el 2n. El cost de la vida fa que ambdues grans capitals retrocedeixin, si bé molt més en el cas de Madrid.
La millor ciutat des del punt de vista del que s’ingressa i el cost de la vida és Vitòria, que ocupa el 1r lloc amb un índex de 123,6. El 2n correspon a Pamplona i el 3r, i aquí segur que hi ha sorpreses, és Oviedo amb un índex de 114. Pràcticament idèntic el de Valladolid, també 114 amb dècimes i 5è lloc, i que el de Barcelona.
Podem constatar doncs a través d’aquesta visió més realista de les economies de les famílies, que no som de cap manera capdavanters des del punt de vista del benestar econòmic els residents a la capital. És clar que en aquest sentit Madrid encara presenta un panorama més deficient.
Quan s’expressen els valor dels ingressos de la renda, si no es té en compte aquest factor del poder adquisitiu, dona lloc a importants equívocs perquè les diferències poden arribar a ser notables. Barcelona i Madrid en són una bona mostra. Aquest fet fa que quan un resident a la capital de Catalunya es trasllada a una altra població que té una renda inferior, té la sensació que és “més ric”.
Loading ...
