convivència

Viure per conviure

A la jornada Mundial per la Pau, el primer dia de l’any, el papa Francesc va indicar tres eines que són accions concretes per consolidar la pau. Treball, educació, i diàleg.

Treball per guanyar-nos la vida i cobrir les necessitats vitals. Educació per aprendre a relacionar-nos amb els altres de forma correcta i respectuosa, i diàleg, com aquell espai on intercanviem opinions, on parlem per a ser escoltats, i on escoltem quan l’altre parla.

Vet aquí un moment important per conviure. Escoltar i ser escoltats.

La qualitat de la persona humana es mesura per la forma en què es relaciona. Som persones en la mida que la nostra relació és respectuosa amb els altres. Ens destruïm com a persones en la mida que ens aprofitem i abusem dels altres. Per això és tan important la vida de
grup, de comunitat, de família, els espais de convivència, perquè és allà on surten aquells aspectes nostres que no coneixem prou, i que gràcies a la disparitat de criteris, es posen de manifest.

Ho veiem quan ens deixem portar per una empipada, o per la ira. Resultat:  ens separem dels altres, no ens parlem, trenquem la relació. Reconciliar-se, és arreglar allò que s’havia trencat, unir el que s’havia separat, tornar a la cordialitat. Per això la vida de família o de comunitat, és una escola que ens mostra tant els aspectes d’alegria i benestar, com les dificultats de la mateixa convivència.

Quan s’han de prendre decisions, cadascú té les seves idees, que generalment no coincideixen, i quan tothom vol imposar el seu criteri, sovint això genera discòrdia i dificulta la convivència.  El periodista i polític Rovira i Virgili, deia que “per conviure cal la mesura i el límit“. I afegia que “el límit no l’hem de veure com un retall de llibertats, sinó com la construcció de l’equilibri perquè la meva llibertat no perjudiqui la llibertat dels altres“.

Aquesta és una visió molt pràctica per poder generar una convivència de qualitat.

La convivència exigeix interdependència. Res del que interessa als altres ha de ser aliè per a mi. Res del que m’interessa a mi, ha de ser aliè pels altres. Cap paraula ha de ser interrompuda. Cap opinió ha de ser silenciada. Això seria l’ideal.

Però que passa quan un va a la seva, i vol imposar la seva raó sense respectar la raó dels altres?

Caldria trobar un moment de tranquil.litat per parlar bonament de les molèsties que ocasiona el seu comportament, i com veuria que un altre volgués imposar altres idees sobre les seves,  així com proposar unes alternatives que millorin la cohesió i el funcionament del conjunt.

Cal tenir clar també, que els episodis del passat no tenen per què enterbolir el moment present. Si som capaços de superar els “egos” que portem a sobre, i donem pas a l’actitud generosa que intenta afavorir als altres, veurem que això genera reciprocitat i augmenta el benestar emocional dels membres de la família o de la comunitat.

Si som capaços de superar els egos que portem a sobre, i donem pas a l'actitud generosa que intenta afavorir als altres, veurem que això genera reciprocitat i augmenta el benestar emocional Click To Tweet

En cotxe o caminant per Barcelona, heu tingut algun incident amb un patinet o bicicleta?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú