Tic-tac, el temps passa. Vindran eleccions?

Malgrat l’exhibicionisme d’optimisme de la voluntat mostrat per Sánchez i Díaz a l’hora de presentar el seu previsible pacte de govern, la realitat és que el temps passa i la foscor plana sobre els pactes que són determinants especialment amb JxCat, perquè realment Sánchez pugui repetir com a president del govern.

Mentrestant, i una vegada més, es produeix un abús de l’executiu que ha convertit la presidència del Congrés en una direcció general més de la Moncloa. Queda fora de tot registre democràtic la congelació del Parlament perquè la presidenta Francina Armengol, té paralitzada tota activitat parlamentària fins a l’extrem de no convocar ni tan sols la mesa.

Sánchez es pot prendre tot el temps que realment disposi per presentar-se com a president del govern, però això no és excusa perquè la mesa i el plenari no funcionin.

Temes de gran importància com la presidència espanyola de la UE, la guerra a la franja de Gaza i el risc d’un conflicte de grans proporcions i l’actual crisi immigratòria, no poden ser debatuts al lloc on estem teòricament tots representats, ni podem conèixer les visions i previsions del govern, senzillament perquè el Congrés ha estat segrestat per Sánchez que ha decretat l’apagada total fins que no es resolgui els seus pactes per tornar a governar. Mentrestant, disposem d’un executiu que actua i funciona sense cap mena de control, i això és des d’un punt de vista democràtic totalment inacceptable.

En aquest punt ja és clar, pel nombre d’enquestes que s’han produït, que hi ha una opinió àmpliament majoritària contrària a l’amnistia i també ho és de majoritària en termes qualitatius en el món del dret. És tan gran l’onada contrària que en aquest tema ni tan sols el CIS de Tezanos s’atreveix a preguntar per ell perquè la manipulació que caldria dur a terme per aconseguir que l’acceptació de l’amnistia sortís triomfant, és tan gran que faria esclatar les molt àmplies costures del CIS, que pot moure resultats de 2 o 3 punts amunt i avall, però no 10 o 15. I aquest fet no és només una amenaça per arribar al pacte, sinó que és un factor de crisi immediatament després que la llei d’amnistia sigui aprovada al Congrés.

La solució democràtica que donaria estabilitat al país hauria de portar totes aquestes qüestions, començant per l’amnistia, a unes noves eleccions. Que Sánchez es presentés a elles enarborant el programa de govern pactat amb Díaz més l’amnistia i tot allò a què s’hagi compromès amb els altres grups parlamentaris. Però, si no es veu obligat, l’actual president del govern no participarà d’aquesta cursa perquè les dades assenyalen que podria quedar clarament derrotat i entregar el govern al PP i als seus aliats.

D’altra banda, Sánchez sap que si fracassa en la investidura ha d’anar a eleccions. Si perd, el seu control del PSOE i el seu futur polític a Espanya estarà liquidat. Però, tic-tac, tic-tac, el temps passa i les condicions pel pacte amb Junts, tot i ser bones, es compliquen cada vegada més i creix el risc que un sector no petit de l’independentisme acabi declarant “traïdor” a Puigdemont si fa president del govern a Sánchez.

Cada vegada hi ha més condicions perquè l’expresident de la Generalitat es converteixi en una mena de Michael Collins, però de mida “parto de los montes” post modern, és a dir sense tragèdies. La declaració de traïdoria que Puigdemont ja ha tastat amb la punta del peu en el passat, ara podria ser molt més clamorosa, de manera que podria anar-se oblidant d’un retorn triomfal a Catalunya, seguit d’una victòria electoral perquè una tercera força independentista sorgida del desengany li restés vots.

Perquè, la veritat és que l’escenari s’ha complicat més. Els pactes Sánchez-Díaz s’han fet sense gens ni mica de consideració als partits nacionalistes i independentistes i envaeixen de forma clamorosa competències. Alhora que no esmenten ni una de les condicions que exigeix Puigdemont, començant per l’amnistia. És un mal pròleg donada la manca absoluta de fiabilitat de Sánchez amb els seus compromisos, que ja se sap que considera inexistents si canvien les circumstàncies, i ja se sap que no hi ha un canvi més gran que el que significa passar de ser candidat a president del govern. “Si te he visto no me acuerdo“.

D’altra banda, els resultats de la consulta als membres del Consell per la República, provenint d’una participació limitada, deixen de tenir valor, sobretot perquè Puigdemont ha fet de la qüestió del vot un argument central de la seva visió política. Tampoc van ser majoritaris considerant el conjunt d’electors a la votació de l’1-O i malgrat que aquest fet forma part de l’argumentari reivindicatiu essencial de JxCat. Per tant, no pot prescindir olímpicament d’aquest fet, més quan el CpR ve de grans tensions prèvies generades pel mateix Puigdemont. Recordem que tot un sector ja va protestar clamorosament quan va dissoldre inesperadament l’Assemblea de Representants del Consell. Ara, la consulta, que ves a saber per què la va convocar l’expresident de la Generalitat, afegiria sal a la ferida si Puigdemont desatén el resultat. D’altra banda, l’ANC té una posició idèntica a la que ha sortit a la consulta del CpR i no fa altra cosa que augmentar la convicció que tot un sector de l’independentisme és contrari a l’acord.

 Loading ...