règim del 78

Posa en perill Sánchez el “règim del 78”?

Des de l’oposició i la majoria de mitjans de comunicació de Madrid es qüestiona la voluntat de pacte de Sánchez amb ERC, pel que pugui significar d’amenaça per a les institucions i la Constitució sorgida de la transició i que en termes no sempre benintencionats es designa com a “règim del 78”, que en realitat constitueix un dels millors períodes per a la convivència, l’estabilitat política i el progrés de la història d’Espanya.

En realitat el problema no és ERC i els acords que pugui establir, sinó la forma de procedir que ha vingut manifestant el cap del govern perquè dóna a entendre que no li importa cap tipus de convicció ni norma que no li serveixi per assolir el poder. Recordem el greu error que va cometre no facilitant el pacte amb Podemos perquè les enquestes li donaven unes perspectives molt bones si anava a eleccions. Aleshores va dur a terme una campanya demolidora contra el que ara serà el seu vicepresident, Pablo Iglesias, presentant-lo com a gran obstacle. Qui no recorda el seu raonament sobre que un pacte amb Podemos no li permetria dormir tranquil?

En la campanya electoral posterior va carregar durament contra l’independentisme. Després, a la vista dels resultats, tot això ha canviat i ha adaptat el llenguatge a les necessitats dels seus interessos. Per assolir-ho està fent servir tot el que cal i més: endarrerir l’actualització de les pensions i del salari mínim, s’ha negat a fer l’habitual balanç de final d’any del president del govern, que és un dels pocs -migrats- rendiments de comptes que fa el govern, no reunirà el consell de presidents autonòmics que es realitza cada final d’any, té l’executiu paralitzat sense necessitat (perquè estar en funcions no significa desaparèixer) i, el que és més greu, ha actuat al marge del procediment constitucional i del cap de l’Estat, duent a terme una negociació molt abans d’haver rebut cap designació.

Les formes són la base de la democràcia representativa, però Sánchez se les ha saltat actuant de fet com un cap de l’estat. La seva forma de procedir margina la ja limitada funció del Rei com a representant de l’estat. Ja ho va fer en programar la visita històrica dels reis a Cuba l’endemà de la jornada electoral, desposseint-la de tot contingut, no ha sortit en cap moment en defensa del Rei quan aquest s’ha vist atacat per part de les institucions i autoritats catalanes. També va obviar la seva presència a la cimera del clima. Fins i tot ha despatxat a Marivent arribant tres quarts d’hora tard sense cap mena de justificació. Tot plegat sotmet les institucions a un desgast notabilíssim.

És el que li succeeix a la justícia encara que en aquest cas Sánchez no hi tingui cap mena de responsabilitat. Però sí que desgasta la funció de l’advocacia de l’estat situada en primera línia de la negociació amb ERC, i ha obert nous interrogants; la sobtada posada en llibertat sota fiança de part dels CDR detinguts ha donat peu a considerar que han estat gestos reclamants per ERC. És plenament responsable del fet que les negociacions amb Podemos i ERC no és que es mantinguin en la discreció, sinó que es desenvolupin en el més gran dels secrets, i deixen la institució parlamentària arraconada perquè els pactes es fan a esquenes seves, inutilitzant el valor que pugui tenir el Congrés dels Diputats i el Senat.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.