Feble, almenys de bon començament, perquè si supera els nombrosos obstacles que tindrà al llarg dels primers mesos pot acabar esdevenint tot el contrari. Però ara com ara, ha d’afrontar aquestes dificultats:
- Un mínim de sis pactes que mai s’han posat junts negre sobre blanc. És conegut el contingut dels acords de govern amb UP i el text de difícil interpretació signat amb ERC. Però aquests no són els únics compromisos. També són importants els assolits amb el PNB i amb el BNG, si és que el govern els acaba complint. I a aquests cal afegir els de to menor amb Compromís, i amb Terol Existeix, que per exemple significa deixar sense efecte la mesura de Renfe de suspendre la venda de bitllets a 135 estacions espanyoles, que quedarien limitades a l’expedició automàtica. Tot plegat vol dir compromisos polítics importants i sobretot diners.
- I els diners poden ser el problema. La primera qüestió vindrà amb els pressupostos molt difícils d’ajustar. Veure en detall aquí. És clar que el govern pot optar per una estratègia tramposa. Pot elaborar uns pressupostos amb una despesa que no s’ajusti a les obligacions contretes per ser massa elevada, i enviar-la a Brussel·les esperant que li retallin, i d’aquesta manera presentar un pressupost ajustat, conseqüència d’una obligació imposada des de l’exterior. Gastar menys per força major.
- Les grans concessions al PNB. La seva presència atorga estabilitat i amplia cap a la dreta el bloc que dóna suport al govern, però la contrapartida és important perquè plou sobre mullat. Pot UP donar suport a un mecanisme tan injust com el “cupo” basc (quota basca) que és totalment insolidari amb la resta de l’estat? Pot resistir-se a aquest privilegi junt amb les noves inversions pactades per l’actual acord de govern?
- L’acord amb ERC. Té una elevada càrrega explosiva, sobretot en la perspectiva d’unes pròximes eleccions a Catalunya. Des de la presència de Torra a les negociacions, fins a la concreció de la consulta que no pot contemplar l’autodeterminació, però que difícilment acontentarà al votant independentista més enrager si no se situa aquella qüestió en un calendari concret.
- Una oposició desfermada. L’oposició no és que hagi travessat el Rubicó és que ha fet la travessia de l’Atlàntic. La seva desmesura és extraordinàriament i profunda negativa, perquè a les crítiques sobre les iniciatives de Sánchez no anteposa cap projecte propi. Aquesta mancança és especialment greu en el cas de Catalunya, perquè sembla que realment es cregui que a base de jutges i policies resoldrà el problema. El que passa és que pot arribar a paralitzar moltes de les institucions de l’Estat que necessiten ser renovades, començant per l’important Consell General del Poder Judicial, perquè requereixen quòrums que la pírrica majoria de Sánchez no atorga. És clar que la desmesura de la dreta afavoreix per contrast l’assentament del govern PSOE-UP.
- El cas Junqueras. La decisió del Tribunal Suprem pot alterar substancialment el panorama polític. Si acorda que Junqueras pot anar a Brussel·les i aleshores tramitar la seva reclamació perquè ingressi a presó, el que significarà mesos de llibertat, l’oposició de la dreta explotarà, i si opta per no deixar-lo acudir al Parlament Europeu, cosa més improbable, l’acord amb l’ERC pot quedar seriosament tocat.
- Més problemes amb la justícia. Previsiblement, el Suprem acceptarà el recurs de Torra per evitar la inhabilitació automàtica que va dictaminar la Junta Electoral Central, però més endavant, d’aquí a uns mesos, pocs, quan vegi el recurs de Torra contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resoldrà que l’inhabilita, donant la raó a la mateixa. Arribats a aquest escenari es pot produir un greu problema polític en funció de la reacció del mateix Torra, Puigdemont, i JxCat que fins ara han aixecat la bandera que ningú excepte el Parlament, pot inhabilitar-lo. I després encara el reguitzell de diversos judicis, començant pel de Trapero i altres comandaments dels Mossos que s’aniran produint al llarg del 2020 i que incrementaran la tensió de tot plegat.
