superilla eixample

Superilla Barcelona: la demagògia Colau-Collboni

És evident que la proximitat de les eleccions ha despertat totes les fúries electorals del govern municipal amb propaganda amb càrrec als nostres diners. Propaganda, sí, perquè aquest és el nom que mereix el fulletó “Què és la superilla?” que curosament il·lustrat amb un extens desplegable vol fer passar, amb un conjunt de frases boniques i algunes fotos amb molt de color verd, gat per llebre.

L’afirmació més important la fa, però, amb lletra petita i a peu d’una foto, a veure si passa per alt, malgrat que és el nucli del gran problema que destruirà l’Eixample i, amb ell, Barcelona. La frase diu així “El 2030, un de cada tres carrers de la trama Cerdà seran eixos verds“.

Aquesta és la superilla Barcelona, liquidar el trànsit en 1/3 dels carrers de l’Eixample, com ja és visible avui al carrer Consell de Cent.

Qui vulgui saber què passarà en el futur de la ciutat a només 7 anys vista, només ha d’intentar anar amb cotxe ara per aquell carrer de l’Eixample. Constatarà que no pot circular en línia recta més de 100 metres perquè a cada cruïlla els desvien sentit mar o muntanya, i si vol recuperar Consell de Cent ha de fer recorreguts per altres carrers i encertar la direcció.

Ara imaginis que això li passa a un de cada tres carrers. L‘embolic i l’embotellament dels cotxes serà brutal. Perquè no únicament no podran circular vehicles privats, sinó que tampoc ho farà els transport públic, els autobusos de tota mena i condició, els vehicles de distribució de mercaderies, cada vegada més nombrosos, i els taxis. També hi haurà les lògiques dificultats que ara es poden experimentar a Consell de Cent per la càrrega i descàrrega o simplement per aturar el cotxe i que hi pugi algú, la mare malalta que vas a recollir o la dona amb els nens petits. En l’actualitat circulen per l’Eixample uns 300.000 vehicles. Suprimir 1/3 dels carrers significa que aquesta xifra es traslladarà als 2/3 restants que suportaran, per tant, un increment del trànsit del 50%: el col·lapse estarà garantit. Més quan aquests carrers hauran de servir per dur a terme funcions que en els “eixos verds” no es podran completar de manera satisfactòria, com aturar un moment el vehicle, el taxi, descarregar mercaderies.

A més de l’Eixample de Consell de Cent, hi ha un altre tast de què pot passar amb el carrer Viladomat que enregistra una congestió, abans inexistent, a conseqüència de l’illa de Sant Antoni, molt més petita. Sembla difícil entendre com és possible concebre un desgavell més gran que no millorarà la qualitat de l’aire perquè els cotxes continuaran acudint a la ciutat perquè no ho fan per plaer sinó per necessitat. Només que ara ho faran en pitjors condicions, gastant molt més temps i combustible i, per tant, contaminant més. Això naturalment anirà dissuadint acudir amb vehicles, però que ningú s’enganyi, tota aquesta mobilitat és fruit d’una activitat econòmica. Quan disminueixi serà símptoma d’una paral·lela reducció de l’economia de l’Eixample i, amb ella, de tota la ciutat.

És una operació que només té sentit si hom s’adscriu a la ideologia del decreixement econòmic; és a dir, forçar la mà perquè en lloc de produir més, vendre més, ingressar més, disminuïm tota la nostra capacitat econòmica. Aquesta és l’única raó de la superilla: el decreixement econòmic, perquè si es volen més espais verds i millorar la qualitat de l’aire hi ha altres vies molt més racionals i útils. Per exemple, prosseguir i augmentar el camí endegat de recuperar dels interiors de les illes de l’Eixample per espais verds, tal com Cerdà ho havia previst en el seu Pla. També transformar en espais verds totes les places dures, algunes de grandioses, que hi ha a la ciutat i que estan recobertes de formigó o ciment. És el cas de plaça dels Països Catalans que ni tan sols amb la reforma que preveu fer Renfe d’aquella estació central disposarà de tot el potencial verd que és possible. O que dir de la dura plaça del MACBA en ple Raval, que podria ser una illa verda en mig d’un barri que triplica la densitat de la ciutat.

I en relació amb la contaminació atmosfèrica, transformar en elèctrics tots els vehicles de transport públic, incentivar i posar límit en el temps perquè tots els vehicles de transport de persones i distribució de mercaderies fossin elèctrics o com a mínim híbrids, multiplicar els punts de càrrega elèctrica a la ciutat i facilitar la transformació dels aparcaments privats perquè poguessin també contenir punts de càrrega. Serien mesures d’efectes molt més immediats que millorarien sensiblement la capacitat atmosfèrica, sense excloure que hi ha vies que podrien guanyar verd sense causar greus problemes, com el redisseny de la Gran Via i especialment del Paral·lel, entre altres. Alhora un pla de mobilitat basat en el transport públic concebut a escala regional i metropolitana contribuiria eficaçment a dissuadir la utilització del cotxe a la ciutat.

Totes aquestes línies i altres poden avançar en paral·lel i obtenir resultats satisfactoris sense alterar la vida i l’economia de la ciutat; tot el contrari, afavorint-la i en uns terminis que serien menors o com a molt iguals al de la pretensió de la superilla per al 2030.

Creus que es pot prohibir que circulin cotxes a un de cada tres carrers de l'Eixample com pretén Colau amb la Superilla Barcelona?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.